La doble vara de mesurar de la ultradreta
D’ençà dels fets de l’any 2000 a El Ejido, a l’Estat espanyol no hi havia hagut una manifestació racista i xenòfoba tan violenta com la que van protagonitzar aquest mes de juliol membres de la ultradreta a Torre Pacheco, a la Regió de Múrcia. Sortosament a Torre Pacheco no hi va haver morts, com sí que n’hi va haver a El Ejido: tres.
Els aldarulls de Torre Pacheco van començar amb l’emissió d’un tuit que mostrava l’agressió que havia patit un padrí de la població per part d’alguns joves d’origen africà (avui hi ha tres detinguts). El tuit ultra, però, era fals: presentava una altra agressió semblant que havien protagonitzat uns joves espanyols. Una «prova» que va venir com l’anell al dit a diversos membres de Vox, tant de la localitat com de fora, per cridar a la «caça del moro» —a la manera de la caça del negre per part del Ku Klux Kan— i que va tenir un ressò immediat a les xarxes socials, sobretot a Telegram. A Torre Pacheco hi va acudir «salvadors» i «justiciers» d’arreu de l’Estat amb ànims de ficar-hi cullerada i posar el punt sobre les is amb actitud violenta.
Una concreció de violència ultradretana que s’havia anat covant de dies i que va prendre cos a Torre Pacheco, com l’hauria pogut prendre a qualsevol altra població de la geografia espanyola amb un índex elevat d’immigració. Diversos caps de Vox —com ara Santiago Abascal a la cadena nord-americana Fox News— havien anat atiant un discurs d’odi contra els immigrants presentant-los com una invasió que forçosament havia de perjudicar «la identidad nacional española» i els drets i l’economia de la classe treballadora, a més d’atribuir-los la majoria de violacions i robatoris que tenen lloc arreu de l’Estat.
Una concreció de violència ultradretana que s’havia anat covant de dies i que va prendre cos a Torre Pacheco, com l’hauria pogut prendre a qualsevol altra població de la geografia espanyola amb un índex elevat d’immigració
Un discurs que també va fer seu Rocío de Meer, diputada per Vox al Congrés. Emmirallant-se en les decisions polítiques més racistes de Trump, va defensar l’expulsió de vuit milions d’immigrants de l’Estat espanyol —tants n’hi ha?—. Un anar posant llenya a la pira del racisme a càrrec dels dirigents del partit que només esperava, com així va ser, la mà d’algun extremista de base que sortís al carrer i encengués el misto.
La ultradreta té la lliçó ben apresa. Una lliçó de disseny, basada en falsedats prefabricades. Falsedat rere falsedat fins a fer combregar amb rodes de molí una bona part de població, desencisada amb la política d’immigració que apliquen els partits majoritaris, a partir de la més que qüestionada Llei d’estrangeria, juntament amb el comportament ètic d’alguns dels càrrecs polítics que en formen part. Un discurs netament reaccionari que no té cap altra finalitat que criminalitzar i deshumanitzar l’immigrant i mantenir latent la divisió entre «els de casa» i «els de fora».
La ultradreta té la lliçó ben apresa. Una lliçó de disseny, basada en falsedats prefabricades. Falsedat rere falsedat fins a fer combregar amb rodes de molí una bona part de població, desencisada amb la política d’immigració que apliquen els partits majoritaris, a partir de la més que qüestionada Llei d’estrangeria, juntament amb el comportament ètic d’alguns dels càrrecs polítics que en formen part
Una ultradreta, això sí, que només es guarda el racisme i la xenofòbia per als immigrants que arriben aquí amb la camisa a l’esquena —els pobres de solemnitat. doncs—, amb un destí prescrit per endavant: haver de treballar quasi en règim d’esclavatge per tal de subsistir. Molts militants de la ultradreta viuen, i en viuen bé, de la feina que fan una bona part de la colla d’immigrants que volen expulsar del país.
Són els militants de la mateixa ultradreta que acullen amb els braços oberts l’estranger qualificat o ric que arriba aquí per treballar-hi o establir-s’hi i s’hi compra un bon pis o un xalet amb piscina. Un nouvingut que gaudirà de l’assistència i prestació dels serveis socials de què gaudim nosaltres, tant sanitaris com públics. Però aquest immigrant a la ultradreta no li fa cap nosa. Només li’n fa aquell que amb tot el que compta en arribar aquí és amb els vuit pams de terra que ocuparà al cementiri si és que mor al país. És l’odi al diferent, però essencialment al diferent pobre, al diferent que no té res.
Josep Espunyes