Trump, el narcisisme del mascle alfa

Quanta, quanta saviesa contenen les dites populars! Una d’aquestes dites manifesta que l’home és l’únic animal que trapussa dues vegades amb el mateix roc. Això és, exactament, el que acaba de passar als Estats Units d’Amèrica. Per segona vegada, en un espai de vuit anys, l’inefable Donald Trump és reelegit president d’aquella jove i poderosa nació.

Un messies que va de llop amb tanta suficiència, que ni tan sols no li ho cal dissimular amb la clàssica pell de corder. Trump recupera la presó de Guantánamo com a destí de l’expulsió massiva d’immigrants irregulars al país que ha engegat —una nació, Nord-amèrica, feta precisament d’immigració—, i que ell qualifica d’«estrangers criminals»; vol el domini sobre l’illa de Groenlàndia i el canal de Panamà peti qui peti i passant-se pel folre el dret internacional; vol foragitar la població palestina de la Franja de Gaza per convertir-la en un paradís turístic...

Són, només, tres exemples de l’autoritarisme agressiu i el nacionalisme imperial que conformen l’ideari polític de Trump. Delirant! Cap respecte per la vida dels altres, el proïsme. Per exemple, acomiada el treballadors de Justícia que el van investigar, amb l’argument que ja no es pot confiar en ells. Encara sort que els tribunals que té el país s’erigeixen en un contrapoder real i efectiu contra el tsunami Trump, l’home que només té al cap la idea d’erigir-se i projectar-se al món com un guanyador.

Quanta, quanta saviesa contenen les dites populars! Una d’aquestes dites manifesta que l’home és l’únic animal que trapussa dues vegades amb el mateix roc. Això és, exactament, el que acaba de passar als Estats Units d’Amèrica. Per segona vegada, en un espai de vuit anys, l’inefable Donald Trump és reelegit president d’aquella jove i poderosa nació

D’altra banda, el reelegit president Trump torna a una concepció de la societat americana amb uns valors que fa molts anys s’han deixat enrere, tant als mateixos Estats Units d’Amèrica com a Europa. Com és ara la identitat de gènere o orientació sexual dels seus conciutadans.

En efecte, d’ara endavant als Estats Units d’Amèrica només hi haurà dos gèneres, el masculí i el femení. A parer del reelegit president, legislativament s’ha donat massa màniga ampla a les persones trans —és a dir, a les persones d’una identitat de gènere diferent del seu gènere assignat en néixer— i a les polítiques identitàries. Als documents oficials, doncs, i als passaports o als visats, només hi constaran dos gèneres: mascle o femella. A més, es priva les persones trans de participar en qualsevol esdeveniment esportiu i s’elimina la protecció que tenien les que estaven tancades a la presó.

N’hi ha per a fer-se’n creus. Una nova legislació que condiciona i coarta la llibertat sexual d’una bona part dels conciutadans que Trump presideix. Però per més que el reelegit president s’entesti a negar-ho, de persones trans n’hi ha hagut sempre i n’hi continuarà havent. Segueix els passos del dictador Hitler, que va perseguir les persones trans —i les homosexuals— basant-se en la idea que eren incompatibles amb la ideologia nacionalsocialista. Una persecució que també va dur a terme el dictador Franco, que castigava brutalment la relació sexual que no fos la de perpetuar la institució familiar i la natalitat. Ni l’un ni l’altre no se’n van sortir.  

D’ara endavant als Estats Units d’Amèrica només hi haurà dos gèneres, el masculí i el femení. A parer del reelegit president, legislativament s’ha donat massa màniga ampla a les persones trans —és a dir, a les persones d’una identitat de gènere diferent del seu gènere assignat en néixer— i a les polítiques identitàries. Als documents oficials, doncs, i als passaports o als visats, només hi constaran dos gèneres: mascle o femella. A més, es priva les persones trans de participar en qualsevol esdeveniment esportiu i s’elimina la protecció que tenien les que estaven tancades a la presó

En canvi ell, el totpoderós president ianqui Donald Trump, en qüestió de sexe pot fer allò que la libido li demani i li vingui més de gust. Sense manies ni principis morals. Se’n pot anar al llit, extramatrimonialment, amb la «sexy» model i actriu Karen McDougal, o bé amb l’espaterrant actriu porno Stormy Daniels. I feta la feina, es pot permetre el luxe de comprar-los, tant a l’una com a l’altra, el silenci d’haver-hi mantingut relacions sexuals per 150.000 i 130.000 dòlars, respectivament, a fi de no veure perjudicada la seva carrera política. Uns pagaments, a sobre, que va intentar amagar al fisc mitjançant la falsificació de documents. Així ho diu la sentència, en el cas de Stormy Daniels, d’un tribunal de justícia de Nova York, presidit pel jutge Juan Merchán, que el va declarar culpable, si bé l’eximia d’ingressar a la presó.

Donald Trump, doncs, és el primer president dels Estats Units d’Amèrica que ocupa la Casa Blanca acusat judicialment de delinqüent. Ës clar que vist com pensa, és i es comporta, a tall de mascle alfa inclement contra l’adversari, homòfob, agosarat, desinhibit i catxador —a part d’exercir el poder com una estrella de l’espectacle—, això tant se li’n deu refotre. Com també se’ls en deu refotre, vist el resultat de les eleccions presidencials nord-americanes, als 74.913.805 milions d’electors que el van votar.

Josep Espunyes