«Les ciències avancen que és una barbaritat», vet aquí una frase que potser heu dit alguna vegada o heu sentit a dir en alguna conversa de carrer o de cafè. És una frase presa de la lletra de la famosa sarsuela La verbena de la paloma —per tant, traduïda—, amb llibret de Ricardo de la Vega i música del mestre Tomás Bretón, estrenada al Teatro Apolo de Madrid l’any 1894.
En efecte. Fins a la darreria del segle XIX, la transmissió de la nostra història només es feia mitjançant la via oral, la via escrita i la via de l’art, sobretot la pintura i el dibuix. Però a partir d’aquella època neixen nous mitjans de difusió i desplaçament, com ara la fotografia, el cinema, la ràdio —imatge i so, doncs—, els vehicles de transport amb motor... Una ciència i una tecnologia que avui poden contribuir molt, i de fet ja ho fan, a enriquir-nos culturalment i sensiblement respecte a la terra en què hem nascut i vivim.
En efecte. Fins a la darreria del segle XIX, la transmissió de la nostra història només es feia mitjançant la via oral, la via escrita i la via de l’art, sobretot la pintura i el dibuix. Però a partir d’aquella època neixen nous mitjans de difusió i desplaçament, com ara la fotografia, el cinema, la ràdio —imatge i so, doncs—, els vehicles de transport amb motor...
Per això són de valorar iniciatives com la de l’Ajuntament de la Baronia de Rialb, que ha dedicat diversos dissabtes del 2025 a visitar i explicar la història de les trenta-dues esglésies i capelles romàniques que té el municipi, començant per Santa Maria de Gualter (segles XII-XIII), priorat benedictí que depenia directament de Ripoll. Visites programades amb una finalitat concreta: descobrir, conèixer i saber. Com més ens endinsem en la història i el patrimoni cultural de la terra que trepitgem, més hi arrelarem, més en comunió hi viurem.
O bé la iniciativa de l’Ajuntament d’Organyà que reprodueix en grans lones, acoblades en espais estratègics de diverses façanes, fotografies que mostren retalls de vida de la vila del passat. Fotos que constaten l’evolució arquitectònica del nucli urbà, com vestia la població «ganxa» d’aquells dies, establiments que hi havia i que ja no hi són, esdeveniments socials, identificació de persones d’anys traspassades... Una proposta que pretén millorar l’oferta turística local, sí, però que la primera cosa que fa es recuperar una part d’història entranyable de la vila d’Organyà, alhora que evita que caigui a l’abisme de l’oblit i desaparegui en el no-res.
O bé el cicle d’activitats «Desenterrant el passat», promogut per diverses entitats de l’Alt Urgell —Consell Comarcal, Institut d’Estudis Comarcals, Arxiu Comarcal, Espai Ermengol-Museu de la Ciutat— i els ajuntaments implicats, que engloba conferències, visites guiades i presentacions respecte al patrimoni històric, arqueològic i cultural de la nostra comarca. L’any passat, si no l’errem, se’n va celebrar la catorzena edició. Déu n’hi do! Una iniciativa impartida per gent preparadíssima en cadascuna de les especialitats que s’hi ha tractat puntualment i a la qual desitgem molts anys de vida.
I n’hi ha més. Per exemple tota la recuperació i projecció que s’ha fet del món de les trementinaires a la vall de La Vansa, amb l’esplèndid Museu de les Trementinaires com a far il·luminador. O la dels llegendaris i fantàstics manairons de la mitologia pirinenca a les Valls d’Aguilar. O la dels rais de Nargó solcant el corrent de Segre com ho feien els seus avantpassats segles enrere, una tradició declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’any 2022. O la del Ball de Cascavells a Oliana, que després de força anys d’absència s’hi ha tornat a ballar aquesta darrera diada de Sant Andreu, patró de la vila olianesa juntament amb la Mare de Déu dels Àngels...
En el món globalitzat d’avui, si volem continuar sent qui som no ens queda altre remei que mantenir la llengua i recuperar, enriquir i projectar el patrimoni cultural que hem heretat del passat. La resistència i el desplegament culturals que s’anuncien al títol de l’article ens calen com l’aire que respirem.
Josep Espunyes
