Hi ha creadors que sembla que mai no acluquen els ulls; és a dir, que mai no dormen. I que, si de cas dormen una mica, ho fan com les llebres, sempre amb un ull obert. Un estat d’alerta que prové del bull constant d’idees que tenen al cap i la capacitat de treball que alimenten. Un d’aquests creadors de qui podríem dir que mai no dorm, o que dorm amb un ull obert, és en Ramon Besora i Oliva (Peramola, 1946), vocacionalment pedagog i poeta, com s’expressa al títol de l’article.
En Ramon Besora, dotat d’una gran formació humanística, adquirida al seminari de la Seu d’Urgell i a l’Instituto Nacional de Misiones Extranjeras, a Burgos, i amb una notable experiència en l’ensenyament docent, camp en el qual s’endinsà en deixar la vocació eclesiàstica, des de fa temps destaca en el camp de la literatura, juntament amb el de la pedagogia. En el camp de la literatura concretament, s’ha especialitzat en la composició de poesia per als infants, un món que coneix prou bé arran del seu pas per centres com ara l’Escola Aula, a Barcelona, o l’Escola El Puig, a Esparreguera. Una experiència que l’ha menat a creure, amb convenciment, que la poesia és el llenguatge primordial de comunicació social per als infants, ja que «convida a la cançó, causa plaer i potencia la capacitat de meravellar-se». I més i tot: fa seves les paraules del filòsof Plató quan afirma que la poesia és la «llaminadura de l’ànima».
Hi ha creadors que sembla que mai no acluquen els ulls; és a dir, que mai no dormen. I que, si de cas dormen una mica, ho fan com les llebres, sempre amb un ull obert. Un estat d’alerta que prové del bull constant d’idees que tenen al cap i la capacitat de treball que alimenten. Un d’aquests creadors de qui podríem dir que mai no dorm, o que dorm amb un ull obert, és en Ramon Besora i Oliva (Peramola, 1946), vocacionalment pedagog i poeta, com s’expressa al títol de l’article
Les dues darreres obres de poesia que ha publicat en Besora, La lletra que tot ho canvia (amb il·lustracions d’Albert Asensio, Editorial Meraki, 2023) i Poesia tot l’any (amb il·lustracions de Sara Masià, Editorial Meraki, 2024), són, com altres d’anteriors, una veritable sorpresa. En La lletra que tot ho canvia, obra que li va valer el prestigiós Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil 2024, l’autor fa gala d’una imaginació desbordant des de la concepció inicial del llibre. Tant, que gosem dir que fins avui és una obra única en el gènere. De la paraula del títol del poema, Besora en treu una lletra i, com si fos un joc malabar, la va transformant, vers rere vers, en una paraula nova d’un sentit diferent del tot del sentit de la paraula inicial. Per exemple, «Tren» es converteix en «Ren», mitjançant una metamorfosi poètica àgil i brillant. O «Gall» en «All». O «Pastor» en «Astor». O «Moreneta» en «Oroneta»... I tot això amb una dificultat inicial afegida en compondre el poema: el text —bé al títol, bé al poema— havia de fer referència obligatòriament a un animal de pèl o de ploma, cosa que es compleix en tots els poemes, llevat d’un: «Nous» convertides en «Ous». Tot un repte creatiu, doncs, que en Ramon Besora resol amb mestratge.
Les dues darreres obres de poesia que ha publicat en Besora, La lletra que tot ho canvia (amb il·lustracions d’Albert Asensio, Editorial Meraki, 2023) i Poesia tot l’any (amb il·lustracions de Sara Masià, Editorial Meraki, 2024), són, com altres d’anteriors, una veritable sorpresa. En La lletra que tot ho canvia, obra que li va valer el prestigiós Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil 2024, l’autor fa gala d’una imaginació desbordant des de la concepció inicial del llibre
Altrament, també cal destacar que en La lletra que tot ho canvia en Besora es val, per a compondre’l, del clàssic vers heptasíl·lab català, cosa que, a més de ritme, confereix a l’obra un remarcable to de poesia popular. Unes composicions poètiques, en definitiva, que al costat d’un gust delicat per l’ús de la paraula, mostren una notable capacitat d’observació.
Pel que fa a Poesia tot l’any, en Ramon Besora no el presenta com un llibre convencional, sinó com un desplegable que fa 3,80 m de llarg. Una mena d’acordió poètic, doncs, amb l’agradable so de dotze magnífiques composicions poètiques, una per a cadascun dels dotze mesos de l’any. Un recorregut poètic en què l’amor per la naturalesa d’en Besora —un tret habitual en la seva l’obra— hi té un paper preponderant: les estacions de l’any, el fred, el vent, els arbres, els colors, el sol, la lluna, la calor, l’estiu, la pluja, els moixons, els animalons...
Pel que fa a Poesia tot l’any, en Ramon Besora no el presenta com un llibre convencional, sinó com un desplegable que fa 3,80 m de llarg. Una mena d’acordió poètic, doncs, amb l’agradable so de dotze magnífiques composicions poètiques, una per a cadascun dels dotze mesos de l’any. Un recorregut poètic en què l’amor per la naturalesa d’en Besora —un tret habitual en la seva l’obra— hi té un paper preponderant: les estacions de l’any, el fred, el vent, els arbres, els colors, el sol, la lluna, la calor, l’estiu, la pluja, els moixons, els animalons...
En aquest segon llibre, però, hi combina la mètrica. Al costat del vers de set síl·labes, també n’hi trobem de cinc i de quatre, cosa que manté, i en algun cas potser intensifica i tot, el to popular dels poemes que podem llegir a La lletra que tot ho canvia. A part, el títol de Poesia tot l'any ja és tot un manifest. Sintetitza el pensament d’en Ramon Besora pel que fa a impartir poesia a classe. No s’hi ha de tractar senzillament «perquè toca», com és ara el Dia Mundial de la Poesia, o la diada de Sant Jordi, o perquè té lloc la Fira del Llibre del Pirineu, o la Setmana del Llibre en Català... S’hi ha de tractar diàriament, per una raó ben senzilla: «perquè la poesia no és un vestit de festa, sinó un vestit de dia de cada dia», afirma l’autor.
L’edició dels dos llibres és magnífica, acuradíssima. No podia ser d’una altra manera: en Ramon Besora, a més de ser pedagog i poeta, també ha estat editor.
Josep Espunyes
