El privilegi de la clarea i les neules

Al segle XVIII, tres cases de la vila de Peramola tenien el privilegi de rebre, el dia de Cap d’Any o Ninou, «un brocal de clarea y dues neules a cada cap de casa y una a quiscun dels altres», per part del baró de Peramola, segons documentem al Capbreu de la Vila y Baronia de Peramola de l’any 1780. No n’hi consta cap més. Les tres cases que rebien aquest regal de festes eren: cal Cerveró —avui cal Teto, al carrer Major—, cal Rotxé i cal Vilaro.

No sabem la capacitat que tenia el brocal de clarea que el baró regalava, perquè de brocals —garrafa o ampolla panxuda—n’hi havia de mides diferents, però sí que coneixem la seva composició, una beguda que no creiem que s’adigui gaire amb el paladar de la població actual. Consistia, aquesta beguda, en una lliura i mitja de mel, dues lliures de sucre, dues unces de canyella, una mica de gingebre, una mica de galanga, una mica de clavell, una mica de pebre llarg i una mica de malagueta —aquests sis darrers ingredients ben picats—, barrejat tot amb uns dos litres i mig de vi clar. Aleshores el producte es colava, mitjançant una mànega, i es clarificava amb clares d’ou, segons la recepta que en dóna el Diccionari català-valencià-balear, també conegut per «Diccionari Alcover» o «l’Alcover-Moll».

La clarea, doncs, era una beguda eminentment dolça. Una beguda, a dir veritat, que avui ningú de Peramola no coneix perquè fa molts i molts anys que va deixar d’elaborar-s’hi. Una cosa, en canvi, que no passa amb les neules, un dels dolços més típics de la cuina catalana, perquè a Peramola encara se n’hi menja, sobretot durant les festes nadalenques, tal com mana la tradició. Això sí, neules comprades, de fabricació artesana o bé industrial.

S’explica que les primeres neules les va elaborar una monja, experimentant mentre feia hòsties. De primer es van fer planes, i després es van enrotllar, perfeccionant-les. A Catalunya, on neixen, s’hi coneixen des de mitjan segle XII i s’hi consumien sucades amb vi. Posteriorment, també es van sucar amb xampany. Al nostre veral alturgellenc havia tingut molta fama la neula del cucurutxo amb què el Nazario de la Seu servia els gelats que despatxava, i també les neules que s’elaborava al Pla de Sant Tirs, que d’ençà d’uns anys han passat a fabricar-se a l’obrador de Neules Artesanes Sant Tirs, SL, a Puig-reig, al Berguedà. Avui, la fama la tenen les neules artesanes d’Oliana i de Nargó.

S’explica que les primeres neules les va elaborar una monja, experimentant mentre feia hòsties. De primer es van fer planes, i després es van enrotllar, perfeccionant-les. A Catalunya, on neixen, s’hi coneixen des de mitjan segle XII i s’hi consumien sucades amb vi. Posteriorment, també es van sucar amb xampany. Al nostre veral alturgellenc havia tingut molta fama la neula del cucurutxo amb què el Nazario de la Seu servia els gelats que despatxava, i també les neules que s’elaborava al Pla de Sant Tirs... Avui, la fama la tenen les neules artesanes d’Oliana i de Nargó

Finalment, dir que la neula també ha tingut el seu paper en la nostra literatura. Cecília, la protagonista de l’obra El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda, rep una neula en cada visita que fa al pis d’un «senyor vell, prim, amb els cabells blancs», que havia conegut en un cafè dels que ella visitava quan sortia a passejar, o bé a «fer senyors», per Barcelona.

Afegitó

Al text precedent hi entrem l’expressió «vi clar», viva als llavis de força padrins de Peramola i Oliana —i d’algun d’Organyà que hi vivia— fins als anys setanta del segle passat. Avui, en canvi, s’hi ha cuidat perdre. Els nadius parlen sistemàticament de «vi blanc».

Així mateix, assenyalem que etimològicament «clarea» deriva de «clar», amb el sufix «ea».

Josep Espunyes