El porc fer i el cabirol: dues plagues nefastes
Segons el cos de Mossos d’Esquadra, del total d’accidents que hi va haver a Catalunya l’any 2023, 3.663 van ser provocats pel porc fer; 1.490, pel cabirol, i 589, per animals domèstics i aus. Algun d’aquests accidents, lamentablement, va significar la mort de més d’un conductor.
Com s’hi ha pogut arribar, a aquest punt? Inicialment, pensem que pel notable retrocés a la ruralia de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals que hi havia, amb el tancament de centenars de masies i l’extensió gradual del bosc, un hàbitat que agrada molt al porc fer perquè hi pot criar i reposar amb tranquil·litat. Un abandó de la terra que, en part, ha donat peu a la proliferació del porc fer arreu del país fins a fer-se’n amo i senyor.
Abans, a les moltes masies obertes que hi havia a la ruralia i que avui ja no hi són, no hi faltava en cap tres o quatre armes de foc. I quan detectaven el porc fer rondant per la propietat, la sentència que tenia l’animal era inapel·lable: se’l perseguia fins a caçar-lo. Evitaven que els fes mal, sobretot als horts —furga la terra amb el morro sense parar— i de passada proveïen el rebost d’una carn molt apreciada i benvinguda.
Un altre motiu és pel menjar que el porc fer avui troba a l’abast. Abans no hi havia, ni de bon tros, les nombroses plantacions que hi ha avui de blat de moro, de fruiters i de vinya, tres menges que li agraden d’allò més. Prou que el pagès les tanca, però l’animal acaba per entrar-hi tant sí com no. O remena les escombraries que generem, un mitjà de menjar fàcil. L’ànsia de menjar l’empeny tothora. I si té menjar, el porc fer prolifera, perquè com més menjar té més es reprodueix, amb la particularitat que l’únic depredador que de moment en pot reduir el nombre és l’ésser humà.
La plaga del porc fer s’hauria hagut de combatre des de bon començament, que és la manera com s’han de combatre totes les plagues. Avui s’ha deixat estendre massa. S’ha badat i en paguem les conseqüències. Un arbre s’ha d’adreçar quan creix, no quan ja ha crescut. Ara per ara, no creiem que el problema del porc fer es pugui solucionar només amb la caça. I si pensem en l’esterilització, hauria de ser un procés que s’hauria de portar a terme d’una manera molt acurada i amb una despesa econòmica considerable. El que és evident, però, és que cal reduir-ne la població. Caldria cercar bé la causa del problema i atacar-la sense dilació.
El que no s’acaba d’entendre és com amb l’experiència que ja es tenia del porc fer s’hagi deixat proliferar el cabirol com s’ha fet. El perjudici que causa al pagès és gros. Des de pasturar el cereal quan és tendre fins a menjar-se’n l’espiga quan ja ha granat. I si no és cereal, pot ser alfals o trepadella. A part de ser un sibarita del bolet: la mocosa —o llanega— i el cep són els que més li agraden, sense fer fàstics a la resta. Però aquest dany és menor. El fet més greu és que pot provocar l’accident d’un vehicle —cotxe o moto— i perdre-hi la vida el conductor.
És clar que la nostra terra —plana i muntanya— ha de ser l’hàbitat del porc fer i del cabirol. Com també ho ha de ser de la guineu i del cérvol, i del toixó i del gat fer, i del conill i de la llebre... Però sense excessos, amb mesura. Les velles i sàvies dites que hem heretat dels nostres padrins així ens ho ensenyen: «Totes les maces piquen» o «Totes les maces trenquen caps».
Al nostre medi ambient tant de porc fer i de cabirol no li és cap bé, sinó un perjudici. I greu, perquè no solament provoquen pèrdues materials força quantioses, sinó que hi ha vides humanes en joc.
Josep Espunyes