Fa anys que els pagesos ho diuen: «Al país hi ha massa porcs fers». Fa anys que els caçadors ho diuen: «Al país hi ha massa porcs fers». Fa anys que els conductors ho diuen: «Al país hi ha massa porcs fers». Fa anys que als cafès, a les botigues i als rotllets de carrer dels pobles de la ruralia ho diuen: «Al país hi ha massa porcs fers». Fa anys que la premsa, la ràdio i la televisió comarcals ho diuen: «Al país hi ha massa porcs fers». Fins i tot aquest mateix digital, Viure als Pirineus, es féu ressò de l’excessiva quantitat de porcs fers i cabirols que transita dia i nit per la nostra comarca en un article publicat el dia 23 de desembre de 2024: «El porc fer i el cabirol: dues plagues nefastes».
Sí, al país hi ha massa porcs fers. N’hi sobra. La meitat o més. Un clam unànime arreu davant un problema que fa anys que dura, però que mai no s’ha agafat per les banyes. Començant per l’Administració, força indiferent, si més no fins ara, als danys que l’actuació d’aquesta bèstia ha anat provocant sistemàticament a la pagesia i al dol que ha motivat, en més d’una família i de dues, per la mort d’un dels seus membres a causa d’un accident de trànsit.
Sí, al país hi ha massa porcs fers. N’hi sobra. La meitat o més. Un clam unànime arreu davant un problema que fa anys que dura, però que mai no s’ha agafat per les banyes. Començant per l’Administració, força indiferent, si més no fins ara, als danys que l’actuació d’aquesta bèstia ha anat provocant sistemàticament a la pagesia i al dol que ha motivat, en més d’una família i de dues, per la mort d’un dels seus membres a causa d’un accident de trànsit
Però a la darreria d’aquest novembre passat salta una notícia que fa tremolar tot el sector porcí català: al Parc Natural de la Serra de Collserola s’hi havia trobat porcs fers morts a causa de la pesta porcina africana (PPA), una malaltia vírica molt encomanadissa que tant afecta el porc fer com el porc domèstic. Una malaltia sense vacuna per a combatre-la, però que sortosament no afecta les persones.
No afecta les persones, però sí que afecta els interessos dels grangers que crien porcs. Uns grangers, d’una banda, que veuen com el preu de la carn de porc cau en picat i, de l’altra, com es suspèn l’exportació de carn de porc a segons quins estats, europeus i asiàtics, perquè no en volen. Les pèrdues que poden patir aquests grangers en pocs dies són milionàries, doncs. S’encenen les alarmes: amb tant de calé pel mig, ara sí, correu-hi tots!
Tot seguit es crea un cordó sanitari a Collserola, d’un perímetre de sis quilòmetres —estès posteriorment a vint—, per tal d’evitar que el brot de pesta s’escampi i entri a les granges establertes més a prop. Es mobilitza la policia local, i els mossos d’esquadra, i la guàrdia civil, i els agents rurals, i la Unidad Militar de Emergencia (UME) de l’exèrcit espanyol —realment calia?, ens preguntem—, i tècnics en veterinària d’aquí i d’Europa..., mentre la Generalitat parla d’obrir una línia d’ajuts directes destinats als afectats per tal d’afrontar les més que segures pèrdues del sector.
Entrevistat per la premsa, un agent rural declarava a TV3 que el cos fa cinc anys que vigila perquè la pesta porcina africana no entrés i s’instal·lés a casa nostra via porc fer. Es temia que passés, doncs. Tanmateix, investigacions posteriors indiquen que la pesta probablement no ha vingut de fora, sinó que es pot haver «escapat» d’algun centre o laboratori, proper a Collserola, que treballa amb virus animals amb finalitats específiques. No és pot culpabilitzar el porc fer de ser la causa del brot de pesta, doncs, però sí que hem d’acceptar i admetre que n’és l’agent transmissor. Si la pesta porcina arriba a entrar a Catalunya per qualsevol indret del Pirineu, en comptes de localitzar-se al paratge de Collserola, avui parlaríem d’una catàstrofe industrial porcina de repercussions inimaginables. No es va combatre el nefast «creix i multiplica’t» del porc fer quan n’era l’hora i ara la indústria porcina del país en paga les conseqüències.
Si a les granges de bestiar boví que hi va aparèixer la dermatosi nodular fa uns tres mesos es va optar per sacrificar-lo tot, l’excés de porc fer al país s’ha de solucionar d’una manera més o menys semblant: eliminar-lo civilitzadament. El clam de la ruralia és inequívoc. Porc fer al territori, sí, però en una proporció raonablement equilibrada. Res de superpoblacions, sinó equilibri mediambiental.
Josep Espunyes
