Aquest passat 15 de març la Junta de Castella i Lleó, amb seu a Valladolid, va celebrar les eleccions legislatives pertinents. Els quatre partits més votats van ser el Partit Popular (PP), amb 33 diputats; el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), amb 30; Vox, amb 14, i Unió del Poble Lleonès (UPL), amb 3. En temps reculat, tant Castella com Lleó van ser dos potents regnes de la península Ibèrica, fins que no es van unir definitivament sota el regnat del rei Ferran III (1199-1252), dit «el Sant», perquè com a tal el venera l’Església catòlica des del 1671.
Tot i l’antiga unió dels dos regnes, Lleó i Castella com a parella política de fet mai no han acabat de lligar. El darrer rei de Lleó, Alfons IX (1171-1230), l’any 1218 ja va crear expressament la Universitat de Salamanca perquè «els lleonesos no haguessin de sortir a estudiar fora del regne», atès que per a cursar estudis universitaris es veien obligats a desplaçar-se a Castella, concretament a la Universitat de Palència, fundada l’any 1212 i la primera dels regnes cristians peninsulars.
Una personalitat lleonesa que es continua mantenint avui, com ho palesen les propostes de separació de la Junta de Castella i Lleó que van aprovar l’Ajuntament de Lleó, l’any 2019, i la Diputació de Lleó, l’any 2024. La seva proposta era crear una Regió Lleonesa composta per tres províncies: Lleó, Zamora i Salamanca, que poc o molt es corresponen amb el que fou l’antic regne de Lleó. Darrerament, el batlle de Berlanga del Bierzo, César Álvarez Rodríguez, també ha defensat la creació d’una comunitat autònoma lleonesa arran dels tràgics i extensos incendis que van patir aquells paratges interiors l’estiu del 2025 i el poc ajut que van rebre de la Junta de Castella i Lleó, sota el govern del Partit Popular (PP), per a combatre’ls.
Carlos Salgado sosté que la Junta de Castella i Lleó funciona a dues velocitats. Una és la de Castella, "Que va cap endavant" i l'altra és la de Lleó, que pateix "la pitjor evolució socioeconòmica d'Europa".
D’altra banda, Carlos Salgado, president del partit polític Unió del Poble Lleonès, sosté que la Junta de Castella i Lleó funciona a dues velocitats. Una és la de Castella, «que va cap endavant», i l’altra és la de Lleó, que pateix «la pitjor evolució socioeconòmica d’Europa».
L’any 1978, quan es va establir l’Estat de les Autonomies a l’Estat espanyol, a fi de compatibilitzar la idea d’unitat i descentralització, Lleó pretenia formar part d’una autonomia asturlleonesa. Una aspiració que no va arribar a ser una realitat per la forta oposició que va rebre de Rodolfo Martín Villa, aleshores ministre d’Administració Territorial. Temia que es formés un poderós front miner i les accions de protesta social que aquest front hauria pogut emprendre per aquelles terres.
Si arriba un dia que Lleó i Castellà es separen, que sigui civilitzadament
Si arriba un dia que Lleó i Castellà es separen, que sigui civilitzadament, sense que hi hagi un bany de sang tan terrible com el que va provocar la Revolta dels Comuners (1520-1521), un aixecament armat contra la Corona liderat per Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado. Vençuts el dia 23 d’abril de 1521 a la batalla de Villalar —avui Villalar de los Comuneros (Valladolid)— per les forces del rei Carles I, foren decapitats immediatament.
Els historiadors que han estudiat aquesta revolta en profunditat, en fan tres interpretacions: primera, revolta antisenyorial; segona, una de les primeres revoltes burgeses; tercera, un moviment antifiscal.
Josep Espunyes
