L’any 2013, l’Ajuntament de Barcelona va posar una placa a la cruïlla del carrer del Comerç amb el passeig Lluís Companys, dedicada a Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona, 1872 - El Masnou, 1938), polític, editor, escriptor i el creador i difusor de la bandera estelada. Una placa que l’any 2018 va desaparèixer misteriosament del lloc on s’havia col·locat i que fa poques setmanes va reaparèixer a la venda a Wallapop, la plataforma que es dedica a la compra i venda d’objectes de segona mà per internet. Preu de venda: 70 euros. Quantitat que ha pagat un veí de Barcelona per tal de recuperar-la i guardar-la com cal.
L’any 1938, quan Vicenç Albert Ballester mor, l’Ajuntament de Barcelona, presidit per Hilari Salvadó i Castell, ja va acceptar de dedicar-li una plaça, però l’adveniment de la dictadura franquista, l’any 1939, va fer impossible de tirar endavant la iniciativa. La plaça que se li havia de dedicar era l’avui plaça Vila de Madrid.
Una iniciativa que tornarà a prendre peu l’any 1984, quan surt el llibre Origen de la bandera independentista, de Joan Crexell, publicat per l’editorial El Llamp. Tant l’autor del llibre, Joan Crexell, com l’editor d’El Llamp, Enric Borràs, en parlen amb Pascual Maragall, alcalde de Barcelona, i amb Jaume Sobrequés, director de l’Arxiu Municipal de Barcelona. Ambdós polítics accepten la proposta verbal que se’ls planteja, però no es subscriu.
La placa, com s’ha dit anteriorment, va desaparèixer del seu lloc l’any 2018. Incomprensiblement, durant aquests vuit anys d’absència l’Ajuntament de Barcelona no ha fet cap gestió per tal de reposar-la. Prou que hi ha hagut entitats que li han proposat de restituir-la —com per exemple la Fundació Reeixida—, però la resposta que n’han rebut ha estat el silenci.
Qui va ser Vicenç Albert Ballester?
De jove, Vicenç Albert Ballester va cursar estudis de nàutica i va treballar, durant vint anys, a la marina mercant catalana. Una feina que va deixar, per motius de salut, i es va decantar cap a l’escriptura i a estendre el catalanisme. Així, funda i dirigeix el setmanari La Tralla, d’un catalanisme radical, que surt a Barcelona el 31 d’octubre de 1903.
A La Tralla, adherida a la Unió Catalanista, hi escrivien plomes capdavanteres de les nostres lletres, com ara Josep Maria Folch i Torres, Àngel Guimerà, Pelegrí Llangort i Majoral —els seus pares, originaris d’Arsèguel i de Cornellana, vivien a la Seu i eren coneguts com «los de cal Sabater Llangort»—, Eugeni Xammar... Una publicació que fou repetidament denunciada i perseguida, pel contingut dels seus textos, amb alguns dels col·laboradors habituals detinguts i empresonats.
A l’últim va passar el que ja es veia venir: l’any 1907, el setmanari La Tralla és suspès per ordre governativa. Tanmateix, Vicenç Albert Ballester continuarà lligat a revistes nacionalistes com ara Renaixement, L’Intransigent i Nosaltres Sols!, setmanari, aquest darrer, en què també havia col·laborat Lluís Escaler i Espunyes, fill d’Oliana, primer president de l’agrupació nacionalista Nosaltres Sols! i afusellat al Camp de la Bota per l’exèrcit franquista el dia 23 d’abril de 1939. A part de signar articles amb el seu nom, Vicenç Albert Ballester també va fer servir els pseudònims ME (Mori Espanya) i VIC (Visca la Independència de Catalunya). Dos pseudònims, ME i VIC, que l’historiador Joan Crexell, esmentat anteriorment, va recuperar per a signar alguns dels articles que va publicar a la revista El Llamp.
A la primeria del segle XX, Vicenç Albert Ballester crea la bandera estelada, amb les quatre barres tradicionals i un triangle amb un estel, inspirat en la bandera de Cuba, lloc on Vicenç Albert havia residit temporalment. Simbolitza la independència de Catalunya.
Josep Espunyes
