El Museu Picasso de Barcelona presenta l’exposició «De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París. 1889-1914», inaugurada el 27 de novembre de 2024 i oberta fins al 30 de març de 2025. Els comissaris n’han estat Vinyet Panyella, gestora cultural i escriptora, i Eliseu Trenc, historiador de l’art i professor de literatura hispànica. Una exposició de visita inexcusable.
París, la Ciutat de la Llum, va ser la capital d’acollida de molts pintors catalans —i de músics, i d’escultors, i de gravadors, i d’escriptors...— des de l’any 1889, en què s’inaugura l’Exposició Universal de París, fins al començament de la Primera Guerra Mundial, l’any 1914. Així que van anar arribant a París, aquells artistes nouvinguts es van anar instal·lant, preferentment, als barris de Montmartre i Montparnasse, com bé matisa el títol de l’exposició.
En aquesta exposició del Museu Picasso, s’hi pot veure més de 250 obres d’autors catalans, com és ara Canals, Casas, Nonell, Pitxot, Rusiñol, Picasso, Lluïsa Vidal..., que ofereixen al visitant una gran mostra d’art en el color, la llum i el dibuix, des del paisatge fins al retrat, passant per escenes de gènere, que l’embadaleixen. Pintura catalana universal, doncs. No debades Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso, va exposar, en l’acte de presentació, que aquella mostra pictòrica explicava la història dels pintors catalans a París a través de les obres exposades.
Entre l’excelsa plèiade de pintors catalans que s’ha reunit en aquesta mostra, també hi trobem el pintor Joan Sala i Gabriel. Un pintor no tan conegut com els que hem esmentat suara, certament, però el fet és que també hi és, cosa que vol dir que té prou mèrits artístics per a ocupar-hi un lloc.
Cap a mitjan segle XIX, el peramolí Joan Sala i Jolonch deixa el poble i se’n va a treballar a Guissona de confiter. Ben aviat hi coneixerà l’amor de la seva vida, Antònia Gabriel i Blanch, i es casaran. Mentre el matrimoni viu a Guissona, els arriben dos fills, un nen i una nena. El nen, Tomàs Sala i Gabriel, futur dibuixant i pintor d’èxit, serà qui guiarà els primers passos del Joan en el món de l’art, ja que tenia dotze anys més que el seu germà.
El matrimoni Sala-Gabriel, però, no trigarà a deixar Guissona i s’encamina cap a Barcelona. I serà en aquesta ciutat, concretament el dia 4 de febrer de 1869, que naixerà en Joan. Un nen que així que va creixent mostra una gran predisposició per l’art pictòric, potser influenciat pel seu germà Tomàs, cosa que fa que de ben jove assisteixi a Llotja, on rep classes de dibuix i pintura.
L’any 1890, en Joan, seguint els passos del seu germà Tomàs, se’n va a París. En vol conèixer l’ambient artístic, les tendències pictòriques i perfeccionar el seu art. Això fa que assisteixi a classe de dos grans pintors representants del naturalisme: Pascal Dagnan Bouverets i Gustave Courtois. Amb ells, en Joan s’especialitza en la tècnica de la pintura al pastel i a l’oli i comença a treballar de retratista.
Dotat com està per a fer anar el pinzell, Joan Sala va agafant nom progressivament. L’any 1893 —té 24 anys, doncs—, el nostre pintor exposa per primera vegada al prestigiós Le Salon de la Société Nationale de Beaux-Arts (SNBA), a París. Rere d’aquesta exposició, en vindrà d’altres a Angers, Bordeus, Nantes, Pau, Reims, Tolosa, Valenciennes, Mònaco, Londres... Una pintura de talent, de color viu i amarada de tendresa, que farà que també sigui distingit amb diverses medalles —bronze i plata— en algunes exposicions internacionals, com per exemple l’Exposició Universal de París, l’any 1900, un extraordinari aparador internacional del disseny, de l’art i de la tecnologia.
Una altra de les facetes artístiques en què Joan Sala va destacar —com també el seu germà Tomàs— va ser en el del cartellisme, que en aquells dies començava a obrir-se pas en el naixent camp de la publicitat. Així, Joan Sala dibuixa el cartell publicitari de la fàbrica de galetes Lu, el del xampany Heidcieck, el de la casa d’assegurances Zurich —tres empreses que encara treballen avui—, el dels Grans Magasins,..
Joan Sala va morir el dia 21 de maig de 1918 —a 49 anys, doncs, una mort prematura—, al municipi de Saint-Gaultier, al departament de l’Indre, a França. Va deixar viuda, Fernande Carolina Weil —s’havien casat l’11 d’abril de 1914—; una filla, Marie Éliane Odette Sala, i el llegat d’unes quatre-centes obres pictòriques. En vida, Joan Sala va ser un enamorat de la costa normanda, on solia passar l’estiu amb la dona i la filla.
Afegitó
Joan Sala i Jolonch, el peramolí que surt cap a Guissona i acaba establint-se a Barcelona, va ser el tercer fill del matrimoni format per Joan Sala i Escaler, fill de la casa del Pont de Castell-llebre, i Antònia Jolonch i Armengol, probablement filla de cal Jolonch de Peramola, avui una casa integrada a cal Roca.
La casa de cal Jan del Pont, que il·lustra l’article, manté encara la provinença dels propietaris —«del Pont»—, que també conserven el cognom Sala.
Josep Espunyes
