Aquest mes de maig, s’ha tancat al vestíbul del Consell Comarcal del Pallars Jussà, a Tremp, l’exposició «Octubre de 1944. Els maquis a la Val d’Aran i al Pallars». Una exposició, cedida pel Memorial Democràtic, sobre l’Operació Reconquesta d’Espanya, amb el pas del Pirineu de milers de guerrillers antifranquistes empesos per una mateixa idea: enderrocar el règim establert pel dictador Franco a l’Estat espanyol.
Una mostra històrica i cultural pallaresa que ens ha fet revenir a la memòria la persona de Joan Busquets i Vergés, de renom «el Senzill». I qui és, de segur que us pregunteu, Joan Busquets i Vergés, «el Senzill»? Doncs és el darrer maqui català viu i un lluitador nat a favor d’una societat més equilibrada i justa. Amb 96 anys a cada cama, a la darreria del 2024 va viatjar des de Normandia, on viu, fins a Barcelona amb una idea al cap: presentar una demanda administrativa contra l’Estat espanyol.
En efecte, basant-se en la Llei de memòria històrica, en vigor des del 2022 —declara nul·les i il·legítimes les condemnes per raons polítiques durant el franquisme—, Joan Busquets demanava ser reconegut com a víctima del franquisme i reclamava un milió d’euros d’indemnització al ministeri de Justícia pels vint anys de vida que va haver de passar a la garjola. Nat al barceloní barri de Sant Gervasi de Cassoles al juliol del 1928, però resident a França, com s’ha dit, Joan Busquets és el darrer maqui català que queda viu de tota la colla que van lluitar al Pirineu —i a la resta de Catalunya— amb la intenció que el règim franquista no arribés a consolidar-se. No se’n van sortir.
La vida de Joan Busquets ha estat la d’un home d’acció des de ben jove. A 16 anys entra a treballar a la fàbrica d’automoció Hispano-Suiza, fundada a Barcelona l’any 1904, on enriqueix el pensament anarco-sindicalista que ha heretat del seu pare, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Tanmateix, no triga a passar a França, on contacta amb el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i s’integra al grup que comanda el guerriller antifranquista Marcel·lí Massana i Bancells, de renom «Panxo», fill de Berga.
La vida de Joan Busquets ha estat la d’un home d’acció des de ben jove. A 16 anys entra a treballar a la fàbrica d’automoció Hispano-Suiza, fundada a Barcelona l’any 1904, on enriqueix el pensament anarco-sindicalista que ha heretat del seu pare, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Tanmateix, no triga a passar a França, on contacta amb el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i s’integra al grup que comanda el guerriller antifranquista Marcel·lí Massana i Bancells, de renom «Panxo», fill de Berga
Com a guerriller, Joan Busquets pren part en diversos robatoris i sabotatges que el grup duu a terme, sobretot dinamitar pilones d’alta tensió i vies de tren. Això fa que es relacioni amb els guerrillers més significats del moviment maqui, com ara Manel Sabater i Llopart —germà de Quico Sabater i Llopart, abatut pel sometent a Manlleu l’any 1960—; Ramon Vila i Capdevila, de renom «Caracremada», o els germans Gregorio i Saturnino Culebras Sáiz, que lideraven el Grupo los Primos.
L’any 1949, Joan Busquets és detingut, jutjat i condemnat a mort. Una pena que posteriorment se li commutarà per trenta anys de presó, dels quals en complirà vint al monestir de Sant Miquel dels Reis, convertit en un dels principals centres de repressió al País València pel franquisme i avui seu de la Biblioteca Valenciana. El dia 6 de febrer de 1956 provarà de fugir-ne, però té la mala sort de trencar-se una cama en saltar el mur de protecció del recinte. Posat en llibertat l’any 1969, Busquets intenta viure a Barcelona, però en desisteix a causa de la vigilància constant a què el sotmeten els policies de la Brigada Político-Social. Aleshores es trasllada a França (1971), on l’Estat francès li reconegué la condició de refugiat polític.
A França, Joan Busquets viurà a Tolosa de Llenguadoc, París i Normandia, on s’aparellarà i serà pare. L’any 1977 va fundar, juntament amb Manuel Llatser i Tomàs i Alícia Muro i Sin, l’Associació de Presos Polítics del Franquisme a França, amb la finalitat de denunciar el cúmul d’atrocitats comeses per la dictadura franquista i demanar justícia per a les víctimes. Ha escrit l’obra Veinte años de prisión: los anarquistas en las cárceles de Franco (Ed. Fundación Anselmo Lorenzo. Madrid, 1998), traduïda al català amb el títol El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui (Centre d’Estudis Josep Ester Borràs. Berga, 2008), a part de col·laborar en publicacions de caire llibertari com ara El Aguilucho, Cataluña Resistente, Rojo y Negro, Polémica...
Josep Espunyes
