D’estiu, no en queda cap per caure
Un any més tenim l’estiu i la calor aquí. Un temps que fa bona aquella dita que deien i repetien els nostres padrins quan sentien la primera calor de l’any arrapada a la pell: «D’estiu, no en queda cap per caure». Una dita, d’altra banda, que també aplicaven a l’hivern quan en sentien el primer fred: «D’hivern, no en queda cap per caure»
L’arribada de l’estiu ens fa pensar en la calor que fa i que pot fer. Sobretot aquests darrers anys. Estiu rere estiu, la temperatura ambiental és superior a la de l’estiu de l’any anterior a causa del canvi climàtic que patim. L’agost de l’any passat, a Vinebre i Benissanet, dos pobles de la Ribera d’Ebre, van arribar a la insòlita temperatura de 43,8 graus centígrads. Unes onades de calor extrema que han matat persones. L’any 2025, 786 de mortes a la ciutat de Barcelona —la tercera d’Europa, darrere de Milà i Roma—, segons les investigacions de l’Imperial College i de l’Institut de Medicina Tropical de Londres.
Amb l’arribada de l’estiu, una de les nostres prioritats és combatre la calor. Sobretot a les cases de poble, on avui resulta més difícil, al nostre parer, combatre-hi la calor que no el fred hivernal. El fred, a l’interior d’una casa, s’hi pot combatre mitjançant aparells elèctrics que l’escalfin, i si no n’hi ha prou posant-nos roba d’hivern adequada. Avui se’n fabrica de molt bona i d’una eficàcia fora de tot dubte.
Foto: Josep Esteve.
En canvi, refredar una casa dels nostres pobles a l’estiu ja és tota una altra història. Poques n’hi ha d’eficients, per la seva construcció. Haurem de valer-nos de l’experiència heretada d’abans i, a més, instal·lar-hi els aparells de refrigeració —aire condicionat o ventilació— que demani l’espai que volem refredar, amb una bona circulació d’aire. Una combinació, doncs, d’experiència i modernitat.
Abans, la primera mesura que es prenia per a refrescar una casa a l’estiu era tenir-la fosca a l’hora del sol; és a dir, amb les persianes abaixades i les cortines corregudes. Airejar-la es feia de bon matí, amb la fresca de la matinada, o cap al tard, quan el sol ja era post. A més, si el carrer era interior, estret i encimentat, es regava un parell de cops al dia, cap a les vuit del matí i cap a les tres de la tarda. Guanyava força en frescor, cosa que també repercutia a l’interior de les cases.
Un altre factor d’escalfament que hem de tenir en compte, pel que fa a la casa actual, és l’ús d’electrodomèstics: assecadores, forn, rentavaixella... L’ús d’aquests aparells suposa més de la meitat de l’energia elèctrica que es consum en una casa. Si s’han de fer servir, és recomanable fer-los treballar a la nit. També és recomanable fer menges de mínima cocció. I, sobretot, anar amb la mínima roba possible.
El canvi climàtic obligarà moltes famílies a gratar-se fort la butxaca en inversions destinades a condicionar l’habitatge que ocupen
El canvi climàtic obligarà moltes famílies a gratar-se fort la butxaca en inversions destinades a condicionar l’habitatge que ocupen. «És el que hi ha», que es diu ara. S’haurà de recórrer al recurs d’un progrés, si volem estar mínimament bé a casa, que ens aportarà solucions gairebé a tot, sí, però que la primera cosa a què ens obligarà és a fer una despesa econòmica no gens menyspreable.
Una despesa, si podem, que hem de fer tant si com no si volem viure amb comoditat. La casa és l’espai on fem més vida i, per tant, que més ben climatitzat hem de procurar tenir.
Josep Espunyes
