La Fiscalia obre una investigació penal per les tortures de la policia franquista
Durant la dictadura franquista, la Brigada Político-Social, creada l’any 1941 amb la Ley sobre funcionamiento de las Jefaturas Superiores de Policía i la Ley de Vigilancia y Seguridad, va ser el cos policial repressor per excel·lència del sistema. És una veritat que sap tothom, fins i tot aquells que per interessos creats intenten treure-hi credibilitat. En aquells anys, a dins de les parets de la Jefatura Superior de Policía de Cataluña —avui Prefectura Superior de Policia de Catalunya—, situada a la Via Laietana, núm. 43, de Barcelona, policies com ara Eduardo Quintela, Pedro Polo, Antonio Juan Creix, Vicente Juan Creix, Genuino Navales García..., van humiliar i torturar el bo i millor de la dissidència catalana antifranquista: comunistes, sindicalistes i independentistes, com ara Miguel Núñez —i la seva esposa, Tomasa Cuevas—, Gregorio López Raimundo, Sebastià Piera, Ángel Rozas, Victòria Pujolar, Damià Escuder, Jordi Carbonell, Jordi Conill, Joaquim Boix, Teresa Alabèrnia...
A «Laietana 43» —nom amb què l’antifranquisme coneixia la Jefatura Superior de Policía de Cataluña—, la tortura que hi va dur a terme la Brigada Político-Social era una pràctica policial habitual. Una policia que cercava crear terror i por en l’ànim del detingut, a fi de fer-li dir el que volia sentir i que ho signés tot seguit com a prova. Prou que aquests darrers anys hi ha hagut torturats que ho han denunciat i han cercat una reparació per part de la Justícia, com ara el germans Ferrándiz, de Nou Barris, o el sindicalista Carles Vallejo, del Poblenou, emparant-se en la nova Llei de Memòria Democràtica del 2022, però la seva causa va ser desestimada, amb l’argument que la Llei d’Amnistia del 1977 ho impedia, ja que el delicte havia prescrit. Malauradament, mai no podrem saber tot el que hi va passar, a «Laietana 43». L’any 1977, l’inefable Martín Villa, ministre de l’Interior, va fer destruir una bona part dels arxius que guardava a fi d’amagar informació sobre els partits oposats al franquisme i els militants fitxats.
A «Laietana 43» —nom amb què l’antifranquisme coneixia la Jefatura Superior de Policía de Cataluña—, la tortura que hi va dur a terme la Brigada Político-Social era una pràctica policial habitual. Una policia que cercava crear terror i por en l’ànim del detingut, a fi de fer-li dir el que volia sentir i que ho signés tot seguit com a prova. Prou que aquests darrers anys hi ha hagut torturats que ho han denunciat i han cercat una reparació per part de la Justícia
Tanmateix, a la primeria d’abril d’aquest 2025 les coses van canviar. La Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica va obrir, per primera vegada a l’Estat, una investigació penal per les tortures que la policia franquista havia infligit a Blanca Serra i Puig, juntament amb la seva germana difunta Eva, les quatre vegades que van ser detingudes ambdues durant la transició. L’esmentada nova Llei de Memòria Democràtica del 2022 obliga a satisfer «el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició».
La denunciant, Blanca Serra i Puig, és una coneguda activista de l’esquerra independentista catalana. Nada a Barcelona l’any 1943, és llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona. Políticament va militar al Front Nacional de Catalunya (FNC) i al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). El 1976 es va haver d’exiliar a la Catalunya del Nord. Novament a Barcelona, l’any 1977 és detinguda acusada de col·laborar amb ETA-pm i, més tard, tornarà a ser detinguda acusada de col·laborar amb l’organització Terra Lliure. El currículum polític de la seva difunta germana Eva, és molt semblant al de Blanca, un any més jove.
D’ençà d’un temps, la Comissió de la Dignitat, creada el 2002, reivindica la conversió de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya en un centre d’interpretació de la tortura i la repressió política. Fins i tot, a la darreria de març d’enguany va posar en marxa una campanya perquè tots els ajuntaments de Catalunya s’hi adherissin. Una reivindicació que també demanen el Memorial Democràtic i l’Ateneu de Memòria Popular, amb totes les entitats que en formen part: Fundació Cipriano García-CCOO de Catalunya, Irídia, Amical de Mauthausen, Associació Catalana de Juristes Demòcrates, Fundació Neus Català...
D’ençà d’un temps, la Comissió de la Dignitat, creada el 2002, reivindica la conversió de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya en un centre d’interpretació de la tortura i la repressió política. Fins i tot, a la darreria de març d’enguany va posar en marxa una campanya perquè tots els ajuntaments de Catalunya s’hi adherissin
Dilluns passat, 19 de maig, Blanca Serra i Puig va declarar a Fiscalia. En sortir, una de les primeres frases que va dir va ser: «Avui és un gran dia per a la memòria», seguida de: «Els joves han de saber què va passar». En efecte, les seves declaracions, així com les d’altres persones afectades que també ho vulguin denunciar, poden servir per a depurar possibles responsabilitats sobre els abusos policials —tortura física, psíquica i de génere— que durant el franquisme es van cometre a «Laietana 43» i en altres comissaries de Catalunya.
Josep Espunyes