A la darreria de l’any 2024, la Federació Internacional de Pilota Basca va admetre com a membre de ple dret la Federació de Pilota Basca. Un reconeixement que aquesta darrera federació ha pogut aconseguir gràcies a la Llei de l’esport de l’any 2022 —aprovada al Congrés amb el suport del sobiranisme basc—, que admet la participació internacional de les seleccions autonòmiques amb arrelament històric i social.
L’any 1939, amb l’arribada del dictador Franco al poder, l’esport va quedar supeditat a la política. L’any 1941 el franquisme va crear per decret la Delegación Nacional de Deportes, un organisme que controlava la Falange Española Tradicionalista i de las JONS —el primer delegat en va ser el general José Moscardó, el de l’«alcázar de Toledo» i capità general de Catalunya al temps de la invasió maqui a la vall d’Aran—. Quedaven anul·lades, així, totes les federacions catalanes d’esport —i de la resta de l’Estat— que s’havien creat abans del 1936, com ara la Federació Atlètica Catalana, la Federació Catalana de Rugbi, la Confederació Esportiva de Catalunya o el Club Femení d’Esports de Barcelona, una entitat creada l’any 1928 i la primera que va promoure la pràctica de l’esport entre les dones a l’Estat espanyol.
L’any 2008, el jutge francès Pascal Herald encara va dictar, insòlitament, una sentència aplicant el decret del 1941, que es mantenia en actiu: barrava el pas a la Selecció Catalana de Rugbi, creada l’any 1922 i fundadora de la Federació Internacional de Rugby Amateur (FIRA) l’any 1934, perquè entrés a formar part de la Federació Internacional de Rugbi, un reconeixement perdut en establir-se el franquisme, com s’ha dit, i que l’esport català reclamava. El president de la Federació Catalana de Rugbi d’aleshores, Ignasi Planas, va declarar, a diversos mitjans d’informació, que aquella sentència era una derrota conseqüència de «la nostra derrota durant la Guerra del 36».
Rere la sentència del jutge, com podeu suposar, hi havia el Consejo Superior de Deportes —creat per Reial Decret l’agost del 1977, després de dissoldre’s la Delegación Nacional de Deportes—, l’organisme que representava l’Estat espanyol en el camp dels esports i l’encarregat de facilitar al jutge tota la documentació sobre el cas. I rere el Consejo Superior de Deportes hi havia, com podeu continuar suposar, les autoritats esportives espanyoles. Unes autoritats —de dretes o d’esquerres, tant hi fa— que no han pogut suportar ni en somnis, si més no fins avui, que Catalunya tingui seleccions esportives pròpies.
Ara, amb la nova creació del Departament d’Esports i l’Activitat Física, arran del pacte entre ERC i el PSC, el govern català vol activar novament la qüestió de les seleccions catalanes, que d’ençà del boom dels primers anys del segle XXI ha anat dormint al fons d’algun calaix ignot. Tant de bo que se’n surti.
Afegitó
La Federació Catalana de Rugbi es va fundar l’any 1922, com s’ha dit anteriorment, i el primer president en fou l’esportista i veterinari Baldiri Aleu i Torres, fill de Sant Boi de Llobregat, on un any abans també havia fundat la Unió Esportiva Santboiana de Football Rugby, club degà del rugbi català.
L’any 1934, es funda la Federació Internacional de Rugby Amateur (FIRA) entre les federacions nacionals d’Alemanya, Catalunya, França, Itàlia, Romania i Txecoslovàquia. La Federació Espanyola de Rugbi va protestar perquè també en volia formar part i va ser gràcies a la Federació Catalana de Rugbi que hi va ser admesa com a federació adherida. Això va provocar un terrabastall tan gros a Madrid, tant esportivament com políticament, que la Federació Espanyola va expulsar la Federació Catalana de les competicions estatals de rugbi. Una expulsió que no va deixar pas Catalunya sense aquesta pràctica esportiva. Perquè com a membre de ple dret que era de la FIRA, la Federació Catalana va organitzar la seva pròpia competició de rugbi i va jugar diversos partits internacionals contra França i Itàlia.
Josep Espunyes
