En efecte, l’element motor del llibre Amb les armes i el pinzell, de Toni Selva, amb pròleg de Montse Armengou i publicat per Pagès Editors, va ser un quadre a l’oli amb la imatge d’una cara d’una dona jove. L’autor el va veure en una de les visites que sol fer als Encants Vells de Barcelona, li va cridar l’atenció, va establir contacte amb el venedor i el va comprar.
Toni Selva, advocat jubilat, té tres grans flaques: ser un lector empedreït, ser un apassionat de la història —més que res les guerres carlines catalanes i la Guerra del 36— i col·leccionar objectes de vell. No és gens estrany, doncs, que de tant en tant s’escapi als populars Encants Vells de la capital de Catalunya, un dels mercats més antics d’Europa en transaccions d’objectes de vell.
Ja a casa, en Selva va comprovar que com més mirava aquella obra pictòrica més l’atreia —com un imant—, mentre li picava la curiositat, fura de l’art com és, per saber qui hi havia al darrere de la signatura estampada a la tela: A. Pujol.
No va trigar a entrar al Google. Una recerca pacient i constant que aviat va donar fruit. L’A. Pujol del quadre corresponia a Antonio Pujol Jiménez, un pintor mexicà, fill d’Antoni Pujol Martorell, nat a Andratx i emigrat a Mèxic l’any 1904. Tot seguit contactarà amb la família que el mallorquí va deixar mar enllà. Aleshores, la investigació prendrà una volada descomunal i insòlita, amb un seguit de troballes sorprenents i fascinants.
Antonio Pujol Jiménez neix el dia 13 d’abril de 1913 a San Gregorio Cuautzingo, fruit d’una relació extramatrimonial del seu pare. De xic viu amb la mare, Dolores Jiménez, però quan ja és una mica més gran ho farà amb el pare. Uns primers anys al món en què passa més gana que són, a més de veure’s obligat a col·laborar en la feina de casa: a cinc anys ja li feien guardar cabres.
Ara bé, així que va a viure amb el pare la seva vida canvia. Treballa amb ell, en una taverna que regenta, però també l’escolaritza, el vol ensenyat. Entre els clients, hi ha un pintor de paisatges, que de tant en tant se l’enduu a casa i li ensenya com pinta. És aleshores que Antonio Pujol descobreix allò que vol ser en la vida: pintor. I comença per assistir a classes en una acadèmia particular, però no trigarà a matricular-se a la Escuela Central de Artes Plásticas, a la ciutat de Mèxic, on cursarà els estudis de mestre en Arts Plàstiques.
En aquells dies, a Mèxic hi ha nascut el corrent artístic que es coneix amb el nom de «muralisme mexicà». Pintura, en grans murals, que cercava incentivar la revolució social, tant política com econòmica. És aleshores que Diego Rivera, el destacat muralista mexicà, recomanarà Antonio Pujol, que ja comença a tenir nom, perquè pinti, entre altres pintors, els conegudíssims murals del Mercado Abelardo Rodríguez de Ciutat de Mèxic.
Entre sorprès i admirat, doncs, Toni Selva va constatant que Antonio Pujol va ser un pintor amb força fama a Mèxic, un reconeixement social que va fer que es relacionés amb el bo i millor dels muralistes i pintors mexicans. A part de Diego Rivera, esmentat suara, Pujol fou amic de David Alfaro Siqueiros, de Frida Kahlo —que li dedicà un corrido i tot (composició poètica)—, Ángel Bracho, José Clemente Orozco, Raúl Gamboa Cantón...
Un Antoni Pujol, però, que tot i tenir un futur esplendorós en el camp de la pintura no limitarà la seva vida a l’art. Ha conegut la misèria i sap que molts dels seus conciutadans viuen en la pobresa i amb molt poques possibilitats de sortir-ne. El pensament de Pujol s’acosta al comunisme actiu. Cal una revolució social, lluitar contra el capitalisme. Estudia i es prepara intel·lectualment, a més d’ensenyar i fer classes. Tota una activitat que el portarà a ser un dels fundadors —o si més no un dels primers membres— de la Liga de Escritores y Artistas Revolucionarios (LEAR), fundada a Mèxic l’any 1933. I quan el poble és al carrer, Pujol és al carrer amb el poble. Un activisme agitador que farà que sigui detingut i processat diverses vegades.
Una lluita a favor de les classes més desfavorides de la societat que Antonio Pujol portarà fins a les darreres conseqüències. La sent, la viu i la duu a terme. En esclatar la Guerra del 36, viatjarà a Espanya i empunyarà les armes a favor de la República, enrolat a les Brigades Internacionals, concretament en un batalló de la XV Brigada. Participarà a les cruentes batalles de Brunete, Belchite, Terol...
Pel que fa a Catalunya, el brigadista Antonio Pujol va ser a Batea, Gandesa, Corbera d’Ebre, Tàrrega, Falset, Pradell, Marçà, Móra d’Ebre... Aneu a saber si la inconeguda noia del quadre era filla d’alguna de les cases en què Pujol va fer estada, o bé la protagonista d’un amor mutu apassionat. Un quadre que li devia regalar, en tornar a Mèxic, com a record tangible de l’amor viscut, i que, al pas dels anys, va anar a parar de rebuig als Encants Vells de Barcelona.
Amb les armes i el pinzell, de Toni Selva, és una obra d’investigació històrica ben documentada, ben narrada i ben editada. Tres gràcies que conviden a llegir-la.
Josep Espunyes
