D’aquells garrins, aquests purins
Us en recordeu? Va passar a mitjan agost d’enguany a Jumella, una població de la Regió de Múrcia. L’ajuntament, amb govern del PP i Vox, va canviar les ordenances municipals perquè la comunitat musulmana no pogués celebrar les seves festivitats religioses col·lectivament. Com per exemple la festa del Xai, o del Sacrifici, en commemoració de l’episodi —tant alcorànic com bíblic— en què el profeta i patriarca Abraham està a punt de sacrificar el seu fill per ordre divina abans que Déu li aturés el braç quan es disposava a matar-lo.
A la col·lectivitat musulmana de Jumella se li negava, doncs, un dret constitucional. Una mesura de l’ajuntament, tot i els matisos amb què el PP i Vox la van presentar, que no tenia cap altra finalitat que la de fer fonedisses les manifestacions públiques de caire musulmà. Són ritus que no s’adiuen amb la cultura i les tradicions de la nació espanyola, es justificaven des de l’ajuntament, que segurament continuen veient la nació espanyola com «la reserva espiritual de Occidente».
La Conferència Episcopal Espanyola ha donat ales a la radicalitat religiosa de la ultradreta espanyola. Sobretot des del canal de televisió Trece. El mitjà des del qual els bisbes espanyols defensen i escampen el supremacisme de la seva creença religiosa per sobre de totes les altres. No se’ls pot eximir, doncs, d’haver contribuït a una radicalització social del pensament religiós
La polseguera que socialment va alçar aquesta decisió racista i excloent va ser grossa. I la condemna va ser ràpida. Des de partits polítics, com el PSOE i Podem, fins a la Conferència Episcopal Espanyola, ideològicament tan ultraconservadora. Els bisbes van admetre i reconèixer que prohibir actes governativament per motius religiosos no és propi d’una societat democràtica. Una presa de posició que pocs dies més tard aprovava l’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, en declarar a Catalunya Ràdio que «un xenòfob no pot ser un vertader cristià». Dos dies més tard, però, l’arquebisbe d’Oviedo, Jesús Sanz, es desmarcava de la posició expressada pels seus companys bisbes i prenia partit per la iniciativa promoguda pel PP i Vox.
Una Conferència Episcopal Espanyola que durant anys ha donat ales a la radicalitat religiosa de la ultradreta espanyola. Sobretot des del canal de televisió Trece. El mitjà des del qual els bisbes espanyols defensen i escampen el supremacisme de la seva creença religiosa per sobre de totes les altres. No se’ls pot eximir, doncs, d’haver contribuït a una radicalització social del pensament religiós.
Una televisió, la Trece, que no es limita a projectar únicament el seu ideari religiós, sinó que també projecta el seu ideari polític. Un ideari polític nacionalista espanyol, de caire radical, amb un anticatalanisme que s’acosta a la xenofòbia. La informació que emet, pel que fa a Catalunya, és demagògica, amanida de tòpics i prejuicis, i normalment amb una deformació de la realitat que sempre porta l’aigua al seu molí. Fidels catalans de la mateixa Església catòlica no s’han pogut estar de criticar-la públicament més d’una vegada i de dues. Com ho van fer, l’any 2013, fidels tan equànimes i ponderats com Francesc Torralba, consultor del Pontifici Consell de la Cultura, o Josep M. Cullell, degà del Col·legi d’Auditors del Vaticà, entre altres.
Una denúncia pública que no va servir de res. Ni aquella ni d’altres. La Trece continua sent com era llavors, d’un pensament nacionalista espanyol inamovible. És a dir, que es manté «en sus trece».
Josep Espunyes