Aquest 9 de maig va acabar al Parlament Europeu, a Brussel·les (Bèlgica), el Correllengua Agermanat, una marxa de divuit etapes que va començar el 19 d’abril a Prada de Conflent i que va recórrer la Catalunya del Nord, Catalunya, País Valencià, Illes Balears, l’Alguer i Brussel·les, com a símbol de «fraternitat, llengua i futur», sota el lema «La llengua és vida i la fem córrer entre tots». El recorregut va ser d’uns 1.500 quilòmetres i es va trepitjar terra de més de 500 municipis. A Brussel·les s’hi va desplaçar per demanar l’oficialitat del català al Parlament Europeu.
Des de Prada de Conflent fins a Tarragona, la cursa va ser bifurcada, amb un itinerari que va recórrer la Catalunya Oriental i un altre que es va desplaçar per la Catalunya Occidental. De Tarragona a l’Alguer, els protagonistes van passar pel País Valencià, fins a Elx, i per Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca. Tot un territori en què la llengua catalana s’ha mantingut segle rere segle malgrat les fronteres establertes per guerres fratricides i pactes polítics de conveniència, com ara el Tractat dels Pirineus (1659), signat en temps de Felip IV de Castella i Lluís XIV de França sense formular cap consulta a les Corts Catalanes, l’òrgan legislatiu de la nació, ni a cap dels catalans afectats.
Des de Prada de Conflent fins a Tarragona, la cursa va ser bifurcada, amb un itinerari que va recórrer la Catalunya Oriental i un altre que es va desplaçar per la Catalunya Occidental. De Tarragona a l’Alguer, els protagonistes van passar pel País Valencià, fins a Elx, i per Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca. Tot un territori en què la llengua catalana s’ha mantingut segle rere segle
El Correllengua Agermanat ha estat un acte multitudinari d’identitat nacional que els organitzadors —joves de tots els territoris de parla catalana— qualifiquen de «mobilització cultural, social i esportiva», amb la finalitat de donar visibilitat social a la nostra llengua. La Flama, compartida, n’ha estat el fil conductor, amb el significat, en cada relleu, de mantenir viva la llengua i fer-ne ús en tots els àmbits i situacions que ens trobem en el quefer quotidià.
A les terres de parla catalana, el Correllengua hi va néixer l’any 1993 de la mà de Joves de Mallorca per la Llengua. Es van inspirar en la Korrika, una marxa reivindicativa que recorria —i recorre— Euskal Erria a favor de l’ús i l’ensenyament de la llengua basca. Al cap d’un parell d’anys va passar al País Valencià, i l’any 1996 la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalala (CAL) la va establir a Catalunya.
D’ençà del 1714, any en què ens foren arrabassades les llibertats com a poble, els catalans vivim en una diguem-ne «normal anormalitat». Dia sí, i l’altre també, ens veiem obligats a defensar tossudament la nostra llengua i cultura de l’atac sense treva de partits d’un immobilisme espanyolista de pedra picada, com ara el Partit Popular (PP) o Vox. Mireu, si no, com es pixen a sobre de tot el que signifiqui cultura catalana —ni es prenen la molèstia de dissimular-ho dient que plou— en tres comunitats en què governen en coalició: País Valencià, Illes Balears i Aragó (comunitat, aquesta darrera, en què els dos partits han pactat eliminar-lo a fi de «deslliurar» Aragó de la «imposició del català»).
Una oposició dictatorial contra la llengua i la cultura catalanes que contrasta fortament amb la posició a favor que han pres les empreses automobilístiques Tesla, nord-americana, i Chery, xinesa —situada a la Zona Franca barcelonina, aprofita les instal·lacions de l’antiga fàbrica Nissan—, que han introduït la llengua catalana al programari dels cotxes que munten, com a mostra de respecte als drets lingüístics dels catalanoparlants. Una determinació que, de ben segur, animarà altres empreses automobilístiques a incorporar-lo al menú de la pantalla digital.
Josep Espunyes
