Un clam comú: massa burocràcia
En les darreres manifestacions que han dut a terme els pagesos, els metges, els pescadors i els mestres catalans, entre les diferents reivindicacions que cada estament demanava n’hi havia una de comuna: que se’ls descarregués, en bona mesura, del gavadal de paperassa burocràtica que l’Administració els obliga a omplir i presentar. Sigui la d’aquí, sigui l’europea.
El dia 7 de febrer del 2024, els pagesos catalans es van plantar al cor de Barcelona amb 2.000 tractors, una mobilització que ni els més optimistes podien preveure. Avui, dos anys més tard d’aquella manifestació i d’haver-ne protagonitzat algunes més —en contra del tractat de Mercosur, per exemple—, els pagesos continuen queixant-se d’haver d’omplir la mateixa paperassa burocràtica que omplien abans. Una queixa que acompanyen d’una denúncia: no s’han complert tots els compromisos que havien establert amb el Govern català.
Així mateix, i després d’una primera aturada el dia 3 d’octubre de 2025, amb una participació d’uns 2.000 metges, Metges de Catalunya va convocar una vaga per al personal facultatiu els dies 9 i 10 de desembre de 2025, el 14 i 15 de gener i el 17 de febrer d’enguany. Una vaga que va continuar al març. Els metges, a més d’exposar diversos problemes que els afecten, com ara sobrecàrrega assistencial, plantilles insuficients, esgotament professional i guàrdies de vint-i-quatre hores, també argumentaven que «la burocràcia ens ofega».
Entre les diferents reivindicacions que cada estament demanava n’hi havia una de comuna: que se’ls descarregués, en bona mesura, del gavadal de paperassa burocràtica que l’Administració els obliga a omplir i presentar. Sigui la d’aquí, sigui l’europea.
El dia 19 de gener d’enguany, els pescadors catalans no van sortir a mar. Totes les confraries de pesca van deixar les barques amarrades a port. Va ser una manifestació en contra de la legislació europea, que obliga els pescadors a acceptar normes que s’adiuen ben poc amb la seva manera quotidiana de treballar. Cada vegada que surten a pescar, han de dedicar una bona part de temps a fer feines administratives; és a dir, a omplir paperassa burocràtica sobre el pes del peix que han aconseguit capturar, espècie per espècie. L’han de pesar a bord, comunicar-ho telemàticament, i tornar-lo a pesar en ser a la llotja. Per què, fer la mateixa feina dues vegades?
Els pagesos continuen queixant-se d’haver d’omplir la mateixa paperassa burocràtica que omplien abans. Una queixa que acompanyen d’una denúncia: no s’han complert tots els compromisos que havien establert amb el Govern català.
El dia 11 de febrer d’enguany, una bona part de mestres i professors d’escoles i instituts catalans van fer vaga, convocada pels sindicats d’educació USTEC-STEs: Professors de Secundària, CCOO, CGT i UGT. Vaga que es va tornar a repetir alguns dies de març. Reivindicaven més recursos per a l’escola pública —sense recursos no hi pot haver una bona qualitat educativa—, reducció de ràtios i simplificar els tràmits burocràtics que se’ls reclama.
I al costat dels pagesos, els metges, els pescadors i els mestres catalans que es mouen perquè se’ls descarregui de tants entrebancs burocràtics, també s’hi sent la reivindicació dels treballadors autònoms que es dediquen a treballar en altres camps, o la de diversos ajuntaments pel problema de regularitzar les urbanitzacions.
Un clam força general, doncs, que des de diversos sectors laborals —pagesos, metges, pescadors, mestres, autònoms, ajuntaments— demana una notable reducció de la paperassa que se’ls exigeix i una Administració més àgil. Sens dubte, si es sabés arribar a una flexibilització adequada dels tràmits burocràtics establerts i dur-la a la pràctica, tothom hi guanyaria.
Josep Espunyes