Aquest divendres, diada de la Mare de Déu d’Agost, comença el Campionat de Lliga de Futbol de Primera Divisió. Temporada 2025-2026. Un inici esportiu que convida a recordar el centenari d’un fet que va tenir lloc al juny del 1925.
En aquella data, al capdavant del govern de l’Estat espanyol hi havia l’autoritari militar Miguel Primo de Rivera, mentre que un altre autoritari militar en excedència, Joaquim Milans del Bosch i Carrió, exercia el càrrec de governador civil de Barcelona. Del 1918 al 1920, Milans del Bosch havia estat capità general de Catalunya.
La política que apliquen aquestes dues autoritats i els seus adlàters a Catalunya és d’un anticatalanisme ferotge, amb una persecució sistemàtica de la llengua i la cultura catalanes. La situació social que viu Catalunya, doncs, és tensa, amb força violència al carrer. D’una banda, l’obrerisme s’ha organitzat i lluita obertament contra els sicaris de la patronal; de l’altra, alguns partits polítics catalanistes creen organitzacions armades —com ara Bandera Negra, d’Estat Català— que es rebel·len i actuen contra la persecució i opressió estatals que els catalans pateixen pel sol fet de ser-ho.
Una política anticatalanista que fereix al viu el sentiment del soci i del simpatitzant del Futbol Club Barcelona, una entitat esportiva que des del primer moment de la seva fundació s’identifica amb la identitat catalana. En efecte, des del primer president, Joan Gamper, el Club esdevé emblema de les llibertats, la cultura i la llengua del poble català. No és perquè sí que el formidable literat i pensador Vázquez Montalbán definís el Barça com «l’exèrcit simbòlic i desarmat de Catalunya».
El dia 14 de juny de 1925, el Barça juga al camp de les Corts contra el Júpiter. El partit és d’homenatge a l’Orfeó Català, que acabava de tornar d’Itàlia, on havia actuat, sota la direcció del mestre Lluís Millet, amb un èxit clamorós. Abans del partit, una banda de música de la British Royal Marine, ancorada al port de Barcelona, interpreta l’himne dels dos estats, l’espanyol i l’anglès. En sonar l’espanyol, La marcha real, el públic xiula sorollosament. Un acte reflex, instintiu, de descontentament contra l’espanyolisme que imposa la dictadura en detriment del catalanisme. Una xiulada que en sonar l’himne anglès, God Save the King, es converteix en un aplaudiment general. Xiulada i aplaudiment. Uns fets que porten Emilio Barrera, capità general de Catalunya, i Joaquim Milans del Bosch, governador civil de Barcelona, a reunir-se tot seguit i a prendre mesures repressives contra els responsables d’aquell insòlit acte. No podien permetre, de cap de les maneres, aquella manca de respecte a l’himne espanyol, «símbolo de la patria».
La sanció que les autoritats governatives van imposar al Barça fou tancar-li el camp durant mig any. Prou que el club blaugrana hi va recórrer, però no en va treure res. Es volia que el càstig fos exemplar contra el dissident i així es va mantenir. De retruc, «la autoridad gubernativa competente» també va sancionar l’Orfeó Català. Com que la directiva i els seus cantaires es van afegir a la xiulada i a l’aplaudiment dels himnes, se li va prohibir les actuacions fins que no reconegués públicament la seva «palmaria manifestación de su adhesión a la unidad de la patria única e intangible».
Afegitó
En la imposició d’aquell rigorós càstig, pot ser que també hi hagués contribuït força, i sense voler, el Club Esportiu Júpiter. Fundat el 12 de maig de 1909 pels germans Mauchans en una cerveseria de la Rambla del Poblenou, la ideologia fundacional del Club era anarco-sindicalista, obrerista i catalanista. Era l’estampa d’aquell «Poble Nou», obrer i industrial, que a la darreria del segle XIX havia crescut com una carabassera amb l’arribada del sector tèxtil. Les autoritats sabien molt bé el peu social que calçava el Club Esportiu Júpiter, i el veien amb més animadversió que simpatia.
Quinze dies abans d’aquell recordat partit, el governador civil de Barcelona —Joaquim Milans del Bosch, com s’ha dit— havia obligat el Club Esportiu Júpiter a canviar el dibuix de l’escut fundacional. Motiu? Considerar-lo massa semblant a una estelada, la bandera que simbolitzava i simbolitza la independència de Catalunya. Així mateix, quatre dies abans del partit la policia va carregar a cavall contra seguidors del Barça i del Júpiter que es manifestaven a l’Estació del Nord. Els crits que proferien eren contra el rei Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera.
El partit entre el Barça i el Júpiter, el primer amb una gran xiulada antiespanyola al camp, va acabar amb un 3-0 a favor de l’equip de casa, amb gols de Sagi Barba, Alcántara i Martí.
Josep Espunyes
