Atac a una llibreria, El Refugi. Atac, doncs, a tot el que significa el llibre, un conjunt de fulls enquadernats amb un text escrit capaç de fer-te viatjar pel món sense moure’t de casa o d’enriquir-te culturalment el pensament i, en conseqüència, fer-te gradualment més persona i més lliure. I atac a un ateneu —en aquest cas l’Ateneu Alt Urgell—, unes associacions, fundades a mitjan segle XIX, que tenen per finalitat fomentar la cultura i millorar la qualitat de vida de la societat mitjançant conferències, cursos, tallers, exposicions, sortides culturals...
Un atac amb ous a la façana de la llibreria El Refugi i a la de l’associació Ateneu Alt Urgell, ambdós locals a la Seu d’Urgell, que va tenir lloc a la primeria d’any. Si no ens n’hem fet ressò fins avui, al cap de tres setmanes, és perquè esperàvem poder conèixer alguna novetat sobre l’autor —o autors— de l’execrable fet. No n’hi ha hagut cap.
Atacar la cultura i la convivència, en una societat plural, a Catalunya sempre ha estat cosa de l’extrema dreta. Aquests dos atacs als locals esmentats no han estat una bretolada qualsevol, protagonitzada per gent jove en una nit de gresca, sinó dues accions ben premeditades abans de ser executades. Tant la llibreria El Refugi, com l’associació Ateneu Alt Urgell, són dos espais locals —i comarcals— amb finalitats de cultura, pensament crític i reivindicació social. L’objectiu de l’atac, per la peculiaritat dels dos locals que el van rebre, no dóna peu a gaires dubtes.
Atacar la cultura i la convivència, en una societat plural, a Catalunya sempre ha estat cosa de l’extrema dreta. Aquests dos atacs als locals esmentats no han estat una bretolada qualsevol, protagonitzada per gent jove en una nit de gresca, sinó dues accions ben premeditades abans de ser executades
«No hi ha temps que no torno», sentenciaven els nostres padrins. I aquests darrers anys ha tornat a aparèixer l’extrema dreta, tant a Catalunya —a dir veritat, mai no se n’havia anat— com arreu de l’Estat, amb una empenta que no fa molla de gràcia.
Una extrema dreta hereva d’aquella que va alimentar el franquisme a la Catalunya dels anys 70 del segle passat, amb grups parapolicials, com ara Guerrilleros de Cristo Rey —el seu crit de guerra era «Viva Cristo Rey»— o Fuerza Nueva, o el grup nazi V Comando Adolf Hitler, amb atacs amb ous, pedres, pintades i algun còctel molotov que altre —el «fuego purificador»— a editorials, llibreries i ateneus, empreses i locals on es respirava cultura i antifranquisme. Tampoc no es van salvar dels seus atacs, amb més d’una pallissa brutal, alguns d’aquells capellans que es van desmarcar del franquisme i exercien el sacerdoci amb la creu en una mà i la falç i el martell a l’altra, a fi d’intentar bastir una societat més equitativa i justa.
L’1 d’agost de 1936, el diari Arriba España, òrgan de la Falange Española de Navarra, publicava: «Camarada! Tens l’obligació de perseguir el judaisme, la maçoneria, el marxisme i el separatisme. Destrueix i crema els seus diaris, els seus llibres, les seves revistes».
Avui, el pensament de l’extrema dreta encara és aquest. No ha evolucionat, imbuïda d’una ideologia reaccionària, d’un conservadorisme extremista, d’un espanyolisme dominant i d’una obsessiva violència contra tota mena d’ideologia social antiautoritària i anticapitalista. Ho corroboren els atacs que aquests darrers temps han patit associacions com ara l’Ateneu Popular de Sarrià —amb l’edifici calcinat pel foc—; l’Ateneu Tres Voltes Rebel, a Nou Barris; l’Ateneu Popular La Màquia, a Gavà: l’Ateneu Popular d’Esplugues de Llobregat —amb cinc atacs el 2025—; l’Ateneu Columna Terra i Llibertat, a Berga... I ara la llibreria El Refugi i l’Ateneu Alt Urgell, a la Seu d’Urgell.
Ull viu! Es comença per atacar llibreries i ateneus i s’acaba atacant persones.
Josep Espunyes
