Tres segles després que el país hagués de capitular davant les tropes franco-castellanes, fet que significà l’abolició de les constitucions del Principat, la implantació del Decret de Nova Planta i la instauració d’una monarquia absolutista i centralitzadora, la Diada Nacional de Catalunya ha esdevingut un veritable punt d’expressió col·lectiva i una porta oberta al món d’una nació amb una ferma voluntat d’esdevenir un nou estat d’Europa.
Si del 2010 ençà la Diada i les manifestacions multitudinàries han permès la visualització pacífica i democràtica del sentiment nacional i social de tot un poble, aquesta nova convocatòria representa el preludi del moment polític més compromès i transcendental de la nostra història: les eleccions plebiscitàries del 27-S, amb les quals el poble català vol iniciar un procés democràtic per assolir un estat propi integrat a la Unió Europea.
Els precedents que ens han portat fins aquí són prou coneguts de tothom: el procés estatutari de 2006 i la sentència demolidora del Tribunal Constitucional de 2010; la sagnia econòmica i insostenible de Catalunya; l’escanyament fiscal i financer de la Generalitat; la nul·la inversió en infraestructures; la persecució del català a l’Escola i a tots els països de parla catalana; el menyspreu, l’insult i la criminalització del dret a decidir del poble de Catalunya i les reiterades amenaces que ens arriben com a resposta a les nostres legítimes aspiracions democràtiques.
Aquest és l’haver entre Catalunya i Espanya després de 40 anys de democràcia i una transició que s’ha anat tornant el·líptica, de retorn al mateix punt d’origen.
Tots aquests elements han conduit la societat catalana a un il·lusionant procés d’emancipació nacional, transversal i integrador. I, per damunt de tot, pensat en les persones. Perquè el creixement del sobiranisme a Catalunya –com va passar al Canadà i a Escòcia– va lligat també intrínsecament a la defensa de l’estat del benestar.
La societat catalana té davant seu reptes importants en els camps social, econòmic, cultural…, que marcaran decididament el seu futur. I necessita aquelles eines que només tenen els estats per fer polítiques econòmiques i socials efectives i més justes, pel foment de l’ocupació, l’ensenyament, la sanitat, les comunicacions, etc. Volem ser un poble lliure, però, al mateix temps, un dels estats més avançats i capdavanters d’Europa.
Ningú no ha dit que el procés cap a la independència i la construcció d’un estat propi hagi de ser fàcil, però el conformisme, l’anar fent, la renúncia i, en definitiva, enrocar-se en l’statu quo vigent són, ara com ara, les principals amenaces que tenim com a societat.
I tot això només ho podrem aconseguir amb la unitat de tot el poble i una àmplia majoria. Perquè nosaltres som Catalunya i, com apunten veus ancestrals del nostre passat més recent, Catalunya només té Catalunya per defensar-se.
Que tinguem tots una bona i participativa diada
Visca Catalunya lliure
