Opinió

Primeres eines d’Estat

Dissabte 11 de juliol se celebrà l’acte de constitució de la Diputació de Lleida, en el transcurs del qual vaig tenir l’honor de ser reelegit president de la Diputació per majoria absoluta dels grups que integren la cambra provincial. Amb aquest acte solemne, culminava el procés de renovació democràtica del món local, iniciat el passat 24 de maig amb les eleccions municipals, i d’on sorgiren 231 nous governs locals, dotze consells comarcals i el Conselh Generau d’Aran.

Dissabte 11 de juliol se celebrà l’acte de constitució de la Diputació de Lleida, en el transcurs del qual vaig tenir l’honor de ser reelegit president de la Diputació per majoria absoluta dels grups que integren la cambra provincial. Amb aquest acte solemne, culminava el procés de renovació democràtica del món local, iniciat el passat 24 de maig amb les eleccions municipals, i d’on sorgiren 231 nous governs locals, dotze consells comarcals i el Conselh Generau d’Aran.

Sens dubte, per a mi fou un dia molt important; però també per als municipis i les comarques de Lleida i tots els que ens disposem a emprendre  –o continuar– un viatge de servei lligat a la realitat social, econòmica i nacional del nostre país, els seus municipis i les seves persones. Som 25 diputats que no som importants per on estem, sinó pel que representem: els ajuntaments i territori de Lleida.

En línies generals, la nova corporació centrarà els seus esforços a donar tot el suport a ajuntaments i consells comarcals, per garantir la prestació dels serveis de qualitat als ciutadans; aprofundirà en el compromís cívic, amb l’increment de les polítiques d’acció social i de coordinació amb les entitats i associacions de tot l’àmbit de Ponent; i, evidentment, posarà –tal i com hem fet fins ara– la institució que presideixo al servei del país, amb l’objectiu de guanyar els més alts nivells de sobirania i defensar la llengua i la cultura catalanes en tots els àmbits socials i territorials d’expressió, així com també, l’occità, la llengua nacional de l’Aran.

Ens trobem davant de reptes importants en els camps social, municipal, econòmic i nacional i caldrà molta voluntat i esforç per part de tothom. En el terreny econòmic, l’aposta pel coneixement, el foment de l’ocupació i la recerca de recursos europeus són prioritaris, així com també l’exigència d’unes millors comunicacions per consolidar el potencial logístic de les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran. En turisme, un important puntal econòmic de les comarques de Lleida –després del sector primari–, cal buscar noves fórmules i propostes basades en els sentiments, com en l’experiència local de ressò internacional “Perseguits i salvats”.

L’aplicació de la nova la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) continua sent una de les grans preocupacions del món local, especialment pel que fa als petits municipis. Per això, crearem un equip multidisciplinari d’assistència tecnicojurídica per fer front a les exigències administratives derivades d’aquesta llei espanyola que posa en joc la continuïtat dels serveis de proximitat en els entorns de menys població, com és el cas de les terres de Lleida, on un 75% dels 231 municipis tenen menys de 1.000 habitants. Una altra iniciativa d’acompanyament als ajuntaments serà el desplegament d’eines tecnològiques per a  la correcta aplicació de la Llei de transparència a tots els municipis.

En cultura, a banda del suport a la producció del territori, ens trobem davant d’una situació impensable fins fa poc: la nova conjuntura política al País Valencià i a les Illes és una magnífica oportunitat perquè l’IEI intensifiqui les col·laboracions culturals amb tots els Països Catalans, amb una atenció especial a la Franja de Ponent.

Com fins ara, la coordinació institucional duta a terme entre els governs de les diputacions i la Generalitat serà prioritària per mantenir els nivells imprescindibles de desenvolupament social i contribuir a l’òptima prestació de serveis municipals de molts ajuntaments. Per tant, són imprescindibles institucions supramunicipals al servei dels ajuntaments, es diguin diputacions, vegueries… El nom no fa la cosa.

A ningú se li escapa que aquesta legislatura coincideix en un període excepcional de la història de Catalunya i amb unes circumstàncies polítiques molt especials, que s’intensificaran a mesura que ens acostem a les eleccions plebiscitàries del 27-S. La mostra d’això la podem veure aquests dies amb l’enrenou que ha desfermat la llista unitària. A partir del 28 de setembre i davant de la resposta d’un estat que des de tots els seus estaments intentarà frenar el procés, amb tota mena d’argúcies jurídiques i escanyaments econòmics, és important que ajuntaments, consells i diputacions mantinguem, com fins ara, una acció nacional unívoca, conjunta i que s’expressi clarament en nom del territori.

En conclusió, amb la continuïtat dels governs sobiranistes a les quatre diputacions, les eines d’Estat més importants de què disposa el poble de Catalunya en aquests moments i l’endemà del 27-S són les seves diputacions: les quatre diputacions catalanes.