Opinión

Aigua i aliments a les conques de l’oest català

Catalunya està ubicada bàsicament en tres conques hidrogràfiques: les Conques Interiors de Catalunya (CI) que seria la part més oriental del territori, la Conca de l’Ebre (CE) que comprèn les terres regades per l’Ebre i els seus afluents (Segre, Nogueres...) i la Conca Atlàntica (CA) que s’ubica la Vall d’Aran per on circula el riu Garona.
 
Tot i que les dues conques més grans (CI i CE) ocupen una superfície equivalent (al voltant d’1,5 – 1,6 milions d’hectàrees cadascuna), la distribució de la superfície agrícola catalana (830.000 ha) té un repartiment diferent, el 61% està ubicada a les CE i el 39% a les CI i, si ens centren en les terres de regadiu (276.000 ha, un 8,6% del territori català), s’ubiquen un 77% a les CE i un 23% a les CI. Per això de les terres de la CE surt el 70% de la producció primària de Catalunya.
 
Aquesta distribució física del territori situa les terres de la Conca de l’Ebre (CE) com la gran zona productiva d’aliments de Catalunya i, per tant, amb una demanda de recursos hídrics considerable.
 
En aquest punt de l’escrit m’agradaria ressaltar la importància que té l’aigua en la producció d’aliments, i fer evidents dues realitats: “sense aigua no hi ha aliments” i “la disponibilitat d’aliments és funció de l’aigua que puguin utilitzar els nostres conreus”. Per produir aliments es requereix aigua, aigua que les plantes absorbeixen del sòl i retornen al medi (més del 99% de l’aigua utilitzada per la planta retorna a l’atmosfera en forma de vapor d’aigua) i amb la circulació d’aigua per la planta els conreus produeixen els aliments que necessitem. Aquesta relació entre l’aigua i els aliments es pot visualitzar utilitzant l’indicador que proporciona FAO que ens indica que per produir els aliments que cada persona consumeix diàriament (en un sol dia) es requereixen 3500 litres d’aigua; dit d’una altra manera: la nostra petjada hídrica per alimentar-nos és de 3500 litres/persona i dia * 365 dies/any = 1.277.500 litres d’aigua a l’any per persona.
 
Hi haurà qui ho trobi un valor exagerat, però és la realitat mentre seguim la dieta mediterrània, ja que si anem a altres tipus de dietes el volum d’aigua necessària per produir els aliments, es pot incrementar.
 
Amb les dades anteriors podríem calcular quanta aigua es necessita per alimentar als 7,75 milions d’habitants que hi ha a Catalunya. Veurem que surt un volum d’aigua molt considerable. A la vegada constatem que a Catalunya tan sols disposem de l’aigua necessària per produir  una mica menys del 40% de la que es requeriria per produir la totalitat d’aliments necessaris.
 
Amb les dades anteriors podríem calcular quanta aigua es necessita per alimentar als 7,75 milions d’habitants que hi ha a Catalunya. Veurem que surt un volum d’aigua molt considerable. A la vegada constatem que a Catalunya tan sols disposem de l’aigua necessària per produir  una mica menys del 40% de la que es requeriria per produir la totalitat d’aliments necessaris
 
En aquest escenari, la responsabilitat de les Comarques de les Conques de l’Ebre per produir aliments és d’una rellevància especial, i en la mateixa direcció la responsabilitat dels gestors de l’aigua per assegurar que el sistema productiu disposarà dels recursos hídrics necessaris per continuar produint aquesta part dels aliments per la nostra societat.
 
Simultàniament, ens trobem en una situació de canvi climàtic que afectarà negativament a les disponibilitats d’aigua, a la vegada que un increment de població considerable i uns escenaris d’estabilitat mundial preocupants, condicions que ens obliguen a millorar les capacitats productives del nostre sector primari, i aquí l’aigua i la seva gestió són elements essencials. La Recerca, la Introducció de les Tecnologies Punteres en la gestió de l’aigua i nous models de governança de l’aigua són imprescindibles, i en aquest context les nostres Comunitats de Regants hi juguen un paper essencial, tant en el manteniment de les infraestructures per la distribució de l’aigua, com per donar suport als regants, ja que moltes de les tecnologies que podrien afavorir els objectius buscats no són abordables pels productors de forma individual i si per institucions superiors, com les Comunitats de Regants.
 
JOAN GIRONA I GOMIS. Dr. Enginyer Agrònom, investigador de l’IRTA i membre del Consell Assessor d’ACATCOR

comentaris