14.08.2022 |
Joan Ganyet
18:22
2/02/22

Carta oberta d’un pirinenc als presidents Aragonès i Lambán

Carta oberta d’un pirinenc als presidents Aragonès i Lambán

Benvolguts senyors,

Com vostès saben, té lloc des de fa temps una polèmica sobre si són convenients uns JJOO d’Hivern al Pirineu. Com que crec que les coses no es fan bé i com que el tema és important, poso respectuosament a la seva consideració el següent:

  1. El conjunt del Pirineu és una àrea poc poblada i marginal, dedicada en gran mesura a satisfer les necessitats de lleure dels urbans ubicats al sud i al nord de la serralada. La vida econòmica, social i cultural es desplega en les ciutats demogràficament potents i al Pirineu hi arriba només un feble ressò.
  2. Els pirinencs necessiten unitat, generositat i solidaritat en un moment crucial de la seva trajectòria, no passos en fals ni polèmiques estèrils. Un referèndum a 63.000 habitants de l’Alt Pirineu i Aran de Catalunya amb una pregunta binària del tipus: “Vol uns JJOO d’Hivern al Pirineu, sí o no ?” sense una completa informació sobre el projecte (poblacions directament implicades, escenaris de competició, infraestructures i equipaments proposats, inversions previstes, plàning, etc) és un parany que no té sentit en una societat madura. Podria ser perjudicial de cara al futur: un perniciós joc malabar.
  3. Quan es duu el debat a discussions de baixa volada i s’oblida l’interès general a mig i llarg termini es fa un flac favor a la ciutadania. Catalunya i Aragó han d’aprendre a mirar-se de cara i col.laborar en projectes conjunts tant de petit format com de gran dimensió. Ambdues Comunitats hi sortiran guanyant. El tristíssim afer de les obres d’art de la Franja hauria de dur a la reflexió a les autoritats polítiques i religioses concernides.
  4. El Pirineu ha conegut una experiència olímpica. La Seu d’Urgell va participar en els exitosos JJOO de Barcelona’92 acollint l’esport del canoe-kayak d’aigües braves. Què n’ha quedat? Uns equipaments públics renovats, un orgull general i un Parc Olímpic del Segre modèlic convertit en un actiu social i econòmic fonamental per a la ciutat: un equipament de turisme nàutic i d’alt competició de renom internacional on s’hi han celebrat 19 Copes del Món, 1 Campionat d’Europa, 3 Campionats Mundials i infinitat de proves menors. És el parc urbà més visitat i més apreciat pels urgellencs.
  5. Es fan difícils d’entendre postures decididament contràries o incondicionalment favorables als JJOO al Pirineu sense disposar de la informació necessària per a evaluar-ne racionalment els pros i els contres.
  6. Què necessita el Pirineu? El Pirineu necessita unitat, generositat i solidaritat; també altura de mires lluny dels localismes miops i de les eixorques intransigències. Què vol dir unitat? Unitat vol dir anar juntes Catalunya i Aragó amb un projecte compartit, amb el vist-i-plau del Comitè Olímpic Internacional (COI) i del Comitè Olímpic Espanyol (COE). Unitat vol dir generar il·lusió col·lectiva dins i fora del Pirineu, com va passar el 1992. Altura de mires vol dir plantejar els JJOO d’Hivern com una fita significativa –no com a punt d’arribada, sinó com a punt de partida– d’un ambiciós Pla General de posta al dia del Pirineu en els camps de la demografia, de l’economia, de les comunicacions i les telecomunicacions, de la cultura i de la protecció del medi físic.
  7. Si un dels objectius bàsics és posar el Pirineu en el mapa d’Europa i del món, serà intel.ligent convidar a participar-hi al Principat d’Andorra, l’estat pirinenc per autonomàsia, que ha excel.lit en els darrers anys en l’organització de proves internacionals d’esquí alpí i que també gaudeix d’escenaris molt adients.
  8. Una candidatura presentada a l’unísom pel COE, les ciutats de Barcelona i Saragossa, amb el suport explícit dels pirinencs, dels Governs d’Espanya, de Catalunya, d’Aragó i d’Andorra, fruit del consens i d’un treball tècnic seriós, aprofundit, amb la convenient participació pública, escollint les millors ubicacions per a cadascun dels esports, que resolgui satisfactòriament la connexió entre les seus i les subseus, i que s’hagi plantejat des del minut zero la sostenibilitat ambiental, econòmica i paisatgística de les inversions públiques i privades, seria una candidatura molt sòlida, amb possibilitats reals d’èxit.
  9. Catalunya, Aragó, Espanya i França tenen un deute amb el Pirineu, aquesta joia ecològica i paisatgística que és imprescindible per als equilibris mediambientals. El Pirineu es troba ara en una cruïlla crítica: o cap a l’accentuació de la decadència com a col.lectiu humà, o ben al contrari, a punt per a posar les bases del seu redreçament demogràfic, econòmic i social. En el segon escenari, els JJOO podrien ser una peça clau, si el projecte es reenfoca de nou. És hora de fer política gran, amb les llums llargues, amb un horitzó a 20 anys.

Per assolir l’ambiciós objectiu de salvaguardar i reactivar el Pirineu en benefici de tots, la unitat, la generositat i la solidaritat són els conceptes essencials.

Rebin el testimoni de la meva consideració

Joan Ganyet i Solé, exalcalde de La Seu d’Urgell (1983-2003) i exSecretari General de la Comunitat de Treball del Pirineu

Carta oberta d’un pirinenc als presidents Aragonès i Lambán
Comentarios