El dia 1 de març de 2022 es va reunir a l'ajuntament la Taula d'Estudi del Model del nou hospital, un grup de persones de l'àmbit sanitari interessades en la planificació i el dimensionament del nou Hospital Comarcal de l'Alt Urgell. La propera reunió a la qual vaig assistir va ser el dia 31 d'octubre de 2023, en aquella sessió es va presentar un Pla Funcional elaborat per encàrrec per un reconegut centre particular. Sobre el seu contingut hi va haver poc debat. La impressió general va ser que aquell document ja ens havia arribat dat i beneït. Alguns dels presents vam fer saber que no estàvem d'acord amb la metodologia emprada. Després d'aquella reunió no em consta que se n'hagi fet cap altra.
La meva dedicació professional ha estat, des de sempre, com se sap, orientada prioritàriament a la medicina pública. Durant la meva època de Director Mèdic de l'Hospital de la Seu (1992-2002), em vaig formar específicament en els aspectes de planificació estratègica de serveis sanitaris. Vaig cursar el Màster en Alta Gestió i Direcció de serveis hospitalaris.
Crec que la visió i la missió del nostre futur Hospital, abans de ser externalitzada, havia de seguir un procés d'anàlisi interna. Sempre s'hagués estat a temps d'avaluar la necessitat de demanar la intervenció d'altres despatxos professionals.
D'altra banda, el fet de polititzar aquestes decisions fins al punt de posar aquest assumpte com a moneda de canvi per a l'aprovació d'uns pressupostos municipals no sembla que, finalment, hagi tingut l'impacte positiu que se'n podia esperar.
La visió i la missió del nostre futur Hospital, abans de ser externalitzada, havia de seguir un procés d'anàlisi interna. Sempre s'hagués estat a temps d'avaluar la necessitat de demanar la intervenció d'altres despatxos professionals. D'altra banda, el fet de polititzar aquestes decisions fins al punt de posar aquest assumpte com a moneda de canvi per a l'aprovació d'uns pressupostos municipals no sembla que, finalment, hagi tingut l'impacte positiu que se'n podia esperar
Pel que fa al document en sí mateix, com és habitual, es basa en un recull de dades, probablement originàries en els experts documentalistes, a la qual se li ha donat una intenció bàsicament retrospectiva i molt poca estratègia i funcionalitat prospectiva.
Es troba a faltar, per exemple, la quantitat, gens menyspreable, d'activitat ambulatòria i hospitalària, feta per via privada i per mútues (les quals, com sabeu, donen cobertura única, alternativa a la via pública, per a funcionaris que s'anomena MUFACE) i que haurien de formar part de l'activitat concertada en la nostra oferta assistencial normalitzada. Sens dubte, la solidesa de les dades té un impacte decisiu en l'anàlisi situacional.
Segons el meu criteri, es tracta d'un projecte poc ambiciós que cedeix més a la centralitat i a la capitalitat administrativa provincial de Lleida i reclamant i planificant poder fer cada vegada més derivacions cap a Andorra per una qüestió de distància dels recursos sanitaris. La idoneïtat d'aquests trasllats no es descriu ni s'enumera en detall. No s'exclou, inicialment, la claudicació en la necessitat i en la gran dificultat de portar certes especialitats a la nostra comarca.
Segons el meu criteri, es tracta d'un projecte poc ambiciós que cedeix més a la centralitat i a la capitalitat administrativa provincial de Lleida i reclamant i planificant poder fer cada vegada més derivacions cap a Andorra per una qüestió de distància dels recursos sanitaris. La idoneïtat d'aquests trasllats no es descriu ni s'enumera en detall. No s'exclou, inicialment, la claudicació en la necessitat i en la gran dificultat de portar certes especialitats a la nostra comarca
D'altra banda, penso que els temes de l'equilibri territorial i el de l'equitat d'accés al sistema sanitari estiguin més ben resolts únicament prioritzant la disponibilitat de més helicòpters o potenciant les vies terrestres de comunicació.
L'he trobat un document més cosmètic que estratègic. En la discussió i confecció d'aquest tipus de documents es fa inexcusable l'aplicació de tècniques del tipus matriu DAFO i la seva avaluació col·legiada pels diferents grups d'interès amb la inclusió repetitiva dels principis coneguts com brainstorming (en català ho traduïm amb una expressió més continguda: "pluja d'idees"). Igualment, durant aquest procés, la participació de persones representants dels usuaris també resulta fonamental.
La viabilitat i la qualitat, la pedra de toc, d'aquest nou centre està directament relacionada amb la fidelització dels professionals, la garantia d'homologació laboral entre els centres concertats, no concertats i centres propis del sistema sanitari públic de Catalunya, i l'accés a formació continuada (incloent els aspectes tècnics però també els coneixements en Bioètica i les qualitats humanístiques dels i de les professionals) dins de la jornada laboral, obligatòria i finançada.
Els hospitals de referència han de tenir responsabilitat (capacitat de respondre) sobre la qualitat, la continuïtat i la motivació dels professionals dels hospitals aïllats geogràficament. També han de garantir el desplegament d'especialistes que ara tenen una presència nul·la o escassament testimonial.
En definitiva, es tracta d'una visió conformista i continuista, poc o gens atrevida a valorar adequadament l'accés constant a noves tecnologies i a la garantia de qualitat assistencial.
En el món sanitari el progrés tecnològic és constant. El que no resulta acceptable per als professionals ben formats és que els hospitals de menys capacitat d'assumir complexitat, hagin de renunciar a les noves tecnologies per qüestions únicament economicistes i de dubtes sobre la capacitació, dels coneixements i de l'expertesa dels seus professionals. Com hem dit, el treball en xarxa i la formació continuada dels professionals ha d'estar dissenyada amb garantia d'èxit, en paral·lel a la dotació instrumental necessària.
Pel que fa a la gestió d'aquest nou equipament, després de tot l'exposat anteriorment, en lloc d'una entitat parapública o un nou Patronat local, crec que ha de tenir absoluta prioritat la gestió per part de l'ICS (Institut Català de la Salut). Aquest fet ja és una realitat a les Terres de l'Ebre. Es diu que allà està justificat per les seves particularitats i singularitats. Aquí també en tenim de singularitats. La més significativa és el Pirineu i la distància que el separa dels grans nuclis assistencials que estan concentrats, en exclusivitat, en la capital de la província.
A hores d'ara, a ningú se li acudiria, per posar un exemple, que la direcció dels Centres d'Assistència Primària o dels Serveis Educatius públics de l'Alt Pirineu hagués de dependre d'entitats privades o parapúbliques.
Penso que només amb la gestió per part de l'ICS (la qual ha de garantir la preservació, si es compleixen tots els condicionants exigibles, del lloc de treball de les treballadores i treballadors de l'actual fundació hospitalària, FSH) aconseguirem la continuïtat en la presència de serveis assistencials homologats, amb professionals motivats i amb possibilitats reals de formació continuada i de treballar amb protocols reals interdisciplinaris i, com hem dit, de treball constant i eficient en xarxa.
La nostra no ha de ser una configuració de mínims; de mirar de trobar les solucions fàcils derivant cada vegada més patologies assumibles cap als nostres veïns del Nord o del Sud. Hem de fer plantejaments valents i decidits per poder treballar de manera suficient, ben dimensionada, digna i seguint constantment les necessitats de la nostra àrea d'influència.
El gran repte a superar ha de ser recuperar la confiança i la credibilitat de les persones i millorar i mantenir la capacitat resolutiva assumible amb criteris basats i definits en el treball en xarxa i amb protocols consensuats de manera interdisciplinària.
Ens trobem en plena expansió de les noves tecnologies. La telemàtica, la robòtica, la intel·ligència artificial... semblaria que és un bon moment per pensar que, abans de desplaçar els pacients i els seus familiars dels seus domicilis habituals, cal tenir en compte el tràngol que això representa i treballar enèrgicament en el sentit que, d'una manera organitzada, prudent i programada, qui s'hagi de desplaçar siguin les tecnologies i els professionals.
Us asseguro, però, que la tendència actual no em sembla que vagi en aquesta direcció.
Joan Aixàs i Obiols
Metge, humanista i escriptor
Exdirector mèdic i excap del Servei de Cirurgia i de la Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell
Màster d'Alta Gestió i Direcció de serveis hospitalaris
Màster en Bioètica i Dret
