Opinió

Prioritzem el territori, per tant prioritzem les persones

Quin és el nostre territori? La resposta a aquesta pregunta avui en dia està de moda, crec que la majoria de gent la respon nacionalment, cosa que tal com està el pati no és estrany. Ara bé, sóc dels que penso que un cop més s’hauria d’aplicar la màxima de pensa globalment, actua localment.

Catalunya és el meu país, hi ha veïns meus que consideren que el seu país és Espanya. Ara bé, tant el meu veí com jo, som de la Seu i la nostra comarca és l’Alt Urgell i per tant el nostre territori és l’Alt Pirineu. Aquest territori el formem la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, i a més a més s’amplia amb l’Aran amb tota la seva singularitat per la seva història i cultura. Aquestes 6 comarques formarien la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, administració que representaria el 20% del territori de Catalunya, però habitada per l’1% de la població catalana. Per tant anem forts amb territori, però fluixos en població i el pronòstics són que en les properes dècades encara disminueixi més la nostra població.

Aquest descens de població pot tenir moltes explicacions, per citar-ne algunes, hi ha més possibilitats de trobar feina fora del Pirineu, és molt difícil el retorn dels joves que han marxat a estudiar fora, viure al Pirineu és més car només pel fet de la despesa energètica de l’hivern, el model agrícola no pot competir amb el model agrícola de la plana si no és amb ajuda de l’administració, els hospitals de referència estan a Lleida o Barcelona (fins i tot tenim el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça sense hospital)... i molts altres factors.

Però hi ha un factor que crec que és molt important i a part un greuge comparatiu respecte a altres territoris. Durant el govern del tripartit és va descentralitzar la Generalitat en vegueries, és a dir cada vegueria participava a les conselleries amb directors territorials. La despesa que suposava aquesta descentralització era com una agulla en un paller dins del pressupost de la Generalitat, però el rèdit que aconseguia el territori era molt important, ja que participàvem en totes les decisions de la Generalitat i posàvem a sobre la taula el factor territorial.

Amb el govern del president Mas, i per més inri, amb l’alcalde i el cap de l’oposició de la Seu com a màxims representants del seus partits per la província de Lleida al Parlament de Catalunya, hem vist com s’ha desmantellat el mínim desplegament de la Generalitat que hi havia a l’Alt Pirineu i Aran, i en canvi, com s’ha mantingut a la Catalunya Central i a les Terres de l’Ebre.

L’Alt Pirineu necessita polítiques pròpies per molts motius, per fixar la població al territori, perquè els nostres escolars tinguin les escoles que es mereixen, perquè pugui ser compatible la protecció del patrimoni natural amb el desenvolupament agrari i empresarial, perquè la nostra gent gran tingui tots els serveis socials que s’han guanyat al llarg de la seva vida...

Per tots aquests motius hem de creure, defensar i batallar pel nostre territori, perquè ja som territori, el que ens falta és que se’ns reconegui, i així puguem tenir totes les eines per posar-les a disposició de les persones, que és el patrimoni més valuós de l’Alt Pirineu i Aran.