Les Olimpíades de 1992 van suposar un abans i un després a la Seu, vam superar les destrosses dels aiguats de 1982 amb un esdeveniment que ens va situar esportivament al món. El Parc del Segre va ser resultat d’aquestes Olimpíades i diria que, amb diferència, va ser l’obra més important i un total encert de l’alcalde Ganyet.
Un cop passades les Olimpíades va quedar un espai magnífic per la ciutat. Posteriorment amb l’alcalde Ausàs es van posar en rellevància els esports del nostre entorn potenciant el paper dels centres de tecnificació esportiva, inicialment el de piragüisme i més tard el d’esquí nòrdic. El fet que atletes de casa nostra, i altres vinguts d’arreu, disposin d’aquests espais promou per una banda dos dels principals esports del nostre territori facilitant la seva pràctica des d’edats ben joves, així com promou també el nostre territori portant el nom de la Seu arreu del món.
La importància d’organitzar grans esdeveniments esportius a nivell mundial, ha estat i és un gran potencial turístic i econòmic per la ciutat, i totes les millores de les instal·lacions aconseguides per a la celebració de competicions esportives són cabdals per al bon manteniment de l’espai, però no es pot oblidar la part de gestió empresarial del dia a dia, no pot ser que els beneficis d’una empresa depenguin en gran mesura de si plou o no i es pugui vendre suficient llum de la minicentral.
Dels passats consells d’administració no en puc parlar massa, ja que no en formava part, però de l’actual sí, i crec que és un consell d’administració jove, molt capaç i amb ganes per revitalitzar el Parc del Segre. I és que aquest canvi és del tot necessari (el 1992 ja queda molt lluny), els primers resultats es comencen a visualitzar, primer amb un nou enfocament del bar–restaurant, que ha comportat una gran millora. En segon lloc amb un canvi d’imatge i modernització en 2.0, el passat mes es va fer la presentació de la nova marca RAFTING PARC, amb la que es pretén donar sortida comercial a la nova etapa del Parc. També tots estem d’acord en que és necessari realitzar noves activitats, ja que el potencial de la instal·lació ho permet i és imprescindible perquè sigui tangible la renovació.
Tota aquesta renovació ve motivada en gran part per dos motius, el primer és perquè el Parc del Segre com tot envelleix, i el segon perquè l’any 2015 el Parc va tancar amb unes pèrdues de 84.213’03 euros. Les pèrdues no les vull carregar a ningú personalment, ja que hi ha hagut molts factors, entre ells i amb molta importància la política energètica de l’estat espanyol, que ha castigat incomprensiblement la producció d’energies renovables. Ara bé, des del grup municipal d’ERC creiem que també és necessari un canvi en la gestió del Parc, és a dir una renovació també interna. Cal una gestió empresarial més professional, ja que la facturació del Parc del Segre és prou important per fer un pas en aquest sentit. S’ha de separar la gestió esportiva de la gestió empresarial i turística, ja que són temes molt diferents.
El Parc del Segre, és el Parc de la Seu, ara en ple procés de renovació i com en totes les renovacions s’han de fer de dalt a baix, si tots remem junts ho aconseguirem i així tindrem Parc per molts anys i continuarà sent una de les peces més importants de la nostra ciutat.
