Opinió

Ara al 100% per la Seu

Des de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya he tingut l’honor de representar el meu territori, l’Alt Pirineu i Aran, a la cambra legislativa catalana. No puc comparar aquesta legislatura amb cap altra (ja que com a diputat només he participat en aquesta) però crec que, com a mínim, es pot considerar com a singular.

La legislatura va partir d’unes eleccions imposades, amb un 155 que havia esclafat les nostres institucions i amb els tribunals impedint l’elecció de la presidència de la Generalitat. Amb companys i companyes que d’un dia per l’altre entraven a la presó o marxaven a l’exili, amb la sentència del procés i finalment amb la irrupció de la Covid-19. Tot plegat ha fet força difícil exercir la tasca de diputat, però ho he intentat fer el millor que he pogut, i sempre mirant de defensar i vetllar pel meu territori. Si en algun moment no ho he aconseguit, demano disculpes.

Tot i aquest honor, fa mesos que vaig decidir no tornar-me a presentar per representar el meu territori al Parlament, i a continuació n’explico els motius:

Aquest any vinent assumiré l’alcaldia de la meva ciutat. Ens trobem en un moment complicadíssim de gestionar, amb molts dels nostres veïns i veïnes que ho estan passant molt malament. Vull dedicar tots els meus esforços a la Seu d’Urgell i Castellciutat, per donar resposta i ajudar a tots i cadascun dels meus conciutadans i conciutadanes. Crec que el moment ho requereix, són temps difícils i per mi no hi ha responsabilitat política més gran que assumir l’alcaldia del teu municipi.

L'any vinent assumiré l’alcaldia de la meva ciutat. Ens trobem en un moment complicadíssim de gestionar, amb molts dels nostres veïns i veïnes que ho estan passant molt malament. Vull dedicar tots els meus esforços a la Seu d’Urgell i Castellciutat

És cert també que la política municipal m’apassiona, és molt més tangible la teva tasca, des de coses petites com arreglar un fanal o reparar un parc infantil, fins a pilotar projectes estratègics com INEFC, el nou hospital o els centres assistencials per a la gent gran, entre d’altres. M’agrada la interacció directa amb la gent - per lo bo i per lo dolent - que, en el cas de la Seu, és constant.

Quan encara no ens havíem recuperat de l’anterior crisi, la Covid-19 ha irromput provocant-nos una crisi sanitària, però també una crisi econòmica i social. Unes crisis que ens plantegen uns reptes majúsculs en tots els fronts i, no ens enganyem, la recuperació no serà ni fàcil ni ràpida. Ens en sortirem, sí, però tothom haurà de donar el màxim per aconseguir-ho.

Finalment, també hi ha un factor personal, tinc un fill de poc més d’un any i una filla de quatre. Ser diputat i viure al Pirineu, implica que molts dies hagis de marxar de casa a les sis del matí i no hi tornis fins ben entrada la nit, fent molt difícil la conciliació familiar. D’aquí uns anys no em vull penedir d’haver-me perdut la infància dels meus fills, ni vull que tot el pes del dia a dia familiar recaigui en la meva parella.

Per acabar, vull agrair a tots els meus companys i companyes que van confiar en mi per ser Diputat al Parlament de Catalunya. També agrair a tot el Grup Parlamentari Republicà, diputats, diputades i serveis tècnics per tenir-los sempre al costat i ajudar en tot el que he necessitat. Moltes gràcies a tothom, ara al 100% per la Seu.

Francesc Viaplana Manresa. Diputat al Parlament de Catalunya i Vicealcalde de la Seu d’Urgell.