Opinió

El millor país que ens puguem imaginar

Ja fa un temps relativament llarg en què apareixen regularment nous casos de corrupció. Casos escandalosos, molt greus. Casos, la majoria d’aquests, vinculats a persones que es dediquen a la política. 

Ja fa un temps relativament llarg en què apareixen regularment nous casos de corrupció. Casos escandalosos, molt greus. Casos, la majoria d’aquests, vinculats a persones que es dediquen a la política. Casos, aquests, que han fet que la dedicació a la política sigui vista gairebé com la lepra. Massa sovint sentim el típic “tots són igual!” o l’altre “només hi són per omplir-se les butxaques”. Les pràctiques delictives, mafioses, indecents d’uns quants han tacat tots els que s’hi dediquen.

Vull fer un parèntesi aquí. Els alcaldes són polítics. Si pensem amb deteniment en la majoria d’alcaldes de pobles, petits o grans, veurem fins a quin punt són “tots iguals”. Alcaldes amb el mòbil obert les 24 hores els 7 dies de la setmana, alcaldes que fan d’agutzils, de psicòlegs, de tiets, d’assessors, d’amics de tots els seus veïns i veïnes, a qualsevol hora del dia o de la nit. Senzillament ho fan perquè s’estimen el seu municipi, els seus vilatans i no sabrien fer-ho de cap altra manera. Si fem aquesta petita reflexió amb sinceritat i som honestos amb nosaltres mateixos, ens adonarem que els mou un sentiment totalment diferent del de voler omplir-se les butxaques. Així que quan anem a verbalitzar un tòpic sobre els polítics, així, en general, seria convenient que dediquéssim almenys deu segons a recordar tot això.

Tornant als casos escandalosos amb els quals començava, n’hi ha gairebé per tots els gustos i de tots els colors arreu: Bárcenas, Urdangarin, ERE’s, Pujol… I, com que volem fer un nou país, em centraré en el cas que ha sacsejat la “divinitat Pujoliana” que molts catalans portàvem dins des de sempre. El cas que ens ocupa, no solament es tracta d’una estafa material, sinó que també, i pot ser més, d’una estafa moral. Ens hem sentit estafats moralment per l’expresident Pujol. La societat catalana creia que era honestedat i honradesa en estat gairebé pur. Però vaja, la manca d’ètica, moral, honradesa i honestedat no hi ha cap tribunal terrenal que ho pugui jutjar. Així que anem a l’estafa material.

L’estafa Pujoliana (EP), malauradament, no és qüestió només d’una sola persona, l’expresident. L’EP és cosa de tota la família Pujol, des de l’expresident fins a bona part dels fills, passant per una exjove amiga de la presidenta del PP català. De moment, aquests són els límits que estan més clars sobre l’EP. Però com tot, tal com avança el temps i la investigació, van sortint nous detalls, nous indicis que miren cap a altres persones de l’entorn Pujolià. Així que, fa un parell de dies que la premsa publicava notícies sobre nous indicis que vincularien l’EP amb el president Mas. Evidentment, i de moment, cap certesa ni cap prova que ho confirmi ni que ho desmenteixi.

Estem en el camí de construcció d’un nou país que volem molt millor que el que tenim. I, per fer-lo millor, una de les coses més importants que hem de fer és construir-lo ben net, lluny de velles males costums, amiguismes i pràctiques il·legals, amb especial èmfasi en tot allò que afecta els recursos públics, els que paguem i contribuïm entre tots els ciutadans. No ens podem permetre el luxe de fer el camí cap al nou país amb cap ombra de corrupció sobre qui el lidera, ja sigui el que va a primera fila com el que va al darrere de tot. Qualsevol petit entrebanc de qualsevol d’aquestes persones, encara que només sigui d’una sola, pot fer descarrilar el procés i fer-nos desfer bona part del camí recorregut amb tant esforç des de fa més de 300 anys. Sent així, si el president Mas no ha obrat malament (cosa que no poso pas en dubte) no ha de tenir cap inconvenient ni un a comparèixer on sigui per explicar el que sigui que hagi d’explicar per demostrar que ha actuat correctament en tot moment.

No podem perdre més temps. Mentre plani una ombra de sospita sobre algun dels nostres, el procés trontolla. Fem net des d’ara mateix! Esvaïm qualsevol sospita sobre qui sigui, seguim i fem-ho ràpid, que ja hem perdut prou temps! Seguim el nostre camí d’alliberament, sense complexos de cap mena, amb el cap ben alt i amb el convenciment que no només recorrerem tot el camí sinó que farem el millor país que ens puguem imaginar.