El setembre de l’any 1920 el nostre país vivia instal·lat en una paràlisi política constant. Aquell any, per primera vegada des de 1914, s’havien arribat a aprovar uns pressupostos, però el Congrés dels Diputats romania tancat des del mes d’abril, i arribada la tardor, molts eren els que reclamaven la seva reobertura. Però el nou gabinet conservador d’Eduardo Dato, al poder des del maig d’aquell any, es veia incapaç de posar ordre al desgavell polític i social que imperava per tot arreu. En primer lloc, la dissolució dels partits tradicionals havia paralitzat gran part de l’obra legislativa del Congrés i del Senat per adaptar-se als nous temps; en segon lloc, la inestabilitat econòmica fruït de la Primera Guerra Mundial havia produït una inflació sobre els preus dels productes bàsics (com el pa), causant en darrer lloc, d’una important inestabilitat social entre els sectors més desafavorits de la societat. A tot això, calia afegir la vacil·lant actitud del monarca Alfons XIII i la sagnant guerra colonial del Rif.
*Fotografia cedida per l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell. Fons Maravilla (fotògraf: Francesc Portella).
A finals del mes d’agost es va produir l’enèsima crisi governamental que va conduir finalment, a inici d’octubre, a la ratificació en el poder, per part del monarca, d’Eduardo Dato i en l’obtenció, de l’esperat decret de dissolució de les Corts. Es respirava ambient electoral i al districte de la Seu d’Urgell les autoritats civils es complaïen de l’inici del tram final de les obres del pont de Bassella (destruït l’any 1907), últim símbol de la ineficiència estatal en matèria d’obres públiques.
En aquest context, es va celebrar el dijous 30 de setembre de 1920, festivitat de Sant Geroni, la inauguració solemne del nou orgue de la Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell. La cerimònia d’inauguració va tenir, segons les cròniques de l’època, un gran èxit, amb la benedicció del nou instrument per part del bisbe Justí Guitart i acte seguit un reeixit programa musical, el qual va rebre grans elogis per part de tots els assistents. Van executar les primeres composicions amb el nou instrument, el sacerdot i organista Enric Marfany, i el jove músic i compositor Antoni Alberdi. Un acte digne de veure, i d’escoltar, per part d’uns assistents que omplien el temple urgellenc de gom a gom.
El nou orgue, amb motor elèctric, construït per la Casa Lope Alberdi de Barcelona és l’existent actualment i justament aquest mes celebrem el seu centenari de la seva inauguració
L’esdeveniment també va servir de colofó de la sèrie d’obres realitzades al temple des de l’any 1915, i tot i què havien estat oficialment inaugurades l’abril de l’any 1918, s’havien prolongat a l’interior del mateix durant els anys següents. La Catedral fou alliberada dels “barroers” estils posteriors al romànic, en llenguatge dels impulsors del projecte, destruint en aquesta reforma una bona part de la història material del temple original, modificant l’aspecte interior i exterior d’un dels edificis més icònics de la comarca. En aquesta reforma es va arrencar l’enguixat interior del temple i es modificà la distribució interior del mateix despullant-lo d’un bon nombre d’elements mobles.
Finalment, després d’anys de queixes sobre l’estat precari de l’orgue de la Catedral d’Urgell, el Capítol en unió amb el prelat urgel·lità, van acordar l’adquisició d’un nou instrument i la situació d’aquest sobre l’entrada de la Catedral, al peu del vitrall de Sant Josep amb el nen Jesús. El nou orgue, amb motor elèctric, construït per la Casa Lope Alberdi de Barcelona és l’existent actualment i justament aquest mes celebrem el seu centenari de la seva inauguració. Espero que la lectura d’aquest breu article pugui servir per valorar aquest element icònic de la nostra ciutat, enguany centenari, i que sovint roman oblidat davant de la bellesa nua del magnífic conjunt catedralici de la capital de l’Urgellet.
Daniel Fité Erill. Historiador. Graduat en Història (UB) i estudiant del Grau en Dret (UOC)
