26.10.2021 |

Anar calçat

El mes passat vam repassar de forma molt resumida els sabaters de la Seu d’Urgell fins a mitjan del segle XX.

Anar calçat

El mes passat vam repassar de forma molt resumida els sabaters de la Seu d’Urgell fins a mitjan del segle XX. Dediquem aquest article a un altre ofici que calçava els peus. Ens referim als espardenyers que, com també ho feren els sabaters, amb els anys van orientar els seus  oficis artesans a la venda d’espardenyes i de sabates.

Els espardenyers, com bé indica el seu nom, feien artesanalment espardenyes, un calçat que tots coneixem, sobretot quan arriba l’estiu o quan pensen en el Ball Cerdà infantil. Les espardenyes tenen dos components principals: la sola d’espart i la roba que cobreix el peu. L’espart el treballaven també altres artesans, com els corders.

Els espardenyers no es limitaven a fabricar espardenyes d’espart, també les feien de cànem, de més qualitat que les primeres. Més endavant en el temps, venien unes espardenyes picades amb  claus i amb la sola de goma, més resistents que les de sola vegetal.

El preu de les espardenyes era molt més assequible que el de les sabates per a les migrades butxaques dels mortals, que a finals del segle XIX i principis del XX, eren la majoria de la població. Durant bona part del Segle XX, les espardenyes de beta, conegudes en l’actualitat com a vigatanes, calçaren els peus de pagesos, menestrals, mossos, obrers i fins i tot soldats.

Les matrícules industrials conservades a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ens indiquen que Josep Domenjó ja feia espardenyes l’any 1880 al carrer Major. La seva vídua, Dolors Molins, continuà el negoci el 1893 durant uns anys. Un altre espardenyer, Ramon Setó, ja treballava el 1880 al carrer Major. L’any 1909, el seu fill Francesc el va substituir del capdavant del negoci. Leonor Comas Ribas obrí el 1913 un taller al carrer Major durant quatre anys.

Ermengol Pifarré, provinent d’Alàs, va obrir el 1924 una botiga de venda d’espardenyes al carrer Major. L’any 1933, ho van fer Josep Marti i la seva muller Leonor Majoral.

Miquel Tàpies Vidal, l’espardenyer d’Arfa, obrí el seu taller al carrer dels Jueus l’any 1917 i el tancà el 1924. El seus descendents, Josep i Juanita transformaren amb els anys el negoci de fabricació d’espardenyes en una flamant sabateria. Hi atengué fins el tancament, als anys noranta, Manel Gascón. En aquell carrer també hi obrí el 1917 una espardenyeria Joan Simon, el darrer artesà que exercí aquest ofici a la ciutat.

 

Anar calçat
Comentarios