Ja fa un any i mig, a començaments del novembre del 2020, ens deixava Lluís Mera Martínez. Nascut a Martorell fa una seixantena d’anys, va venir a parar a la Seu d’Urgell per exercir la seva professió de cambrer. També va treballar a la Cerdanya i a Andorra. Era una persona ben peculiar, inconfusible, alt, una mica desllorigat, que caminava de manera ben especial a causa d’unes articulacions rebels. Acumulava tot tipus de problemes laborals, sanitaris i econòmics. Aquesta situació el va portar a desenvolupar una sensibilitat social molt interessant, sempre des d’angles trencadors, amb un estil ben propi, que anava des de la insistència reiterada en tot tipus de reunions fins a la proclamació dels seus problemes individuals convertits en símbol de dèficits socials, de falta d’equipaments comarcals sanitaris ben dotats, i de desigualtats socials en general.
Era una persona ben peculiar, inconfusible, alt, una mica desllorigat, que caminava de manera ben especial a causa d’unes articulacions rebels.
La seva eina preferida per fer arribar les seves reivindicacions era l’epistolar; signava tant individualment com en representació d’associacions domiciliades a casa seva, a la plaça Patalín de la Seu d’Urgell. Així, com a representant de l’Associació d’Usuaris de la Sanitat Pública del Pirineu es dirigia el juny del 2019 a Jordi Fàbrega, llavors nou alcalde de la Seu d’Urgell, reclamant-li que l’hospital Meritxell es convertís en centre de referència per als habitants de l’Alt Urgell i demanant-li que fes les oportunes gestions amb les autoritats andorranes, catalanes i espanyoles. Al mateix temps, escrivia a la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran exposant els costos impressionants que li suposaven els desplaçaments gairebé quinzenals a l’Arnau de Vilanova de Lleida i tot el que aquesta problemàtica representava per a la ciutadania alturgellenca. Literalment, escrivia: “En aquests moments, l’hospital Arnau de Vilanova pateix d’un excés de demandes sanitàries... A més, les cada vegada més sovintejades derivacions cap a l’Arnau no tan sols ja han deixat de significar estalvis per a l’administració sanitària catalana sinó que, a més, signifiquen unes fortíssimes despeses per a la ciutadania del nostre Pirineu”. Posats a cercar ajuts, com a entitat d’usuaris, es va dirigir a Amancio Ortega Gaona, per tal que la seva fundació creés una borsa financera per finançar desplaçaments a Lleida.
Es va dirigir a Amancio Ortega Gaona, per tal que la seva fundació creés una borsa financera per finançar desplaçaments a Lleida.
En qualitat d’Associació d’Aturats del Pirineu es dirigia també a l’alcaldia de la Seu “manifestant-li la nostra preocupació pel fet que al Banc d’Aliments es detecta escassetat de productes d’alimentació en especial sopes i llet”. Tampoc la pobresa energètica li era aliena i a l’agost del 2019, en plena canícula, incloïa al mateix escrit la pregunta de si “l’Ajuntament i PEUSA tenen tancat algun conveni respecte aquest tema tan delicat”. Com a Associació d’Aturats també es va dirigir a la llavors delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, davant de la dificultat de tramitar els certificats de penals per treballar a Andorra, amb la petició que es poguessin obtenir a la Seu. Va intervenir també en múltiples gestions com a component de la Plataforma d’Afectats de la Cruïlla de Montferrer, escrivint al director general de carreteres, a Madrid i pressionant tots els diputats que visitaven la Seu per aconseguir la rotonda a l’encreuament de Montferrer.
On la seva pressió i insistència va ser més persistent fou amb la temàtica dels treballadors fronterers a Andorra. Visitava —i era ben atès—, l’ambaixador espanyol a Andorra, Àngel Ros, per exposar-li temes tan actuals com la reivindicació de la prestació de l’atur per a tot el col·lectiu fronterer i pel tema del tancament del Punt de Trobada. Segons fonts ben informades, Mera era ben rebut, considerat un afectat més dels problemes que exposava i un activista tenaç per resoldre’ls. També havia visitat el copríncep episcopal i mantingut correspondència amb el cap de govern d’Andorra. En un rampell d’ironia va escriure una carta als Reis Mags, un emblemàtic 28 de desembre del 2019.
Mera era ben rebut, considerat un afectat més dels problemes que exposava i un activista tenaç per resoldre’ls.
“A poc a poc, Lluís, et guanyares un respecte dels que et tractàrem, fins un punt inesperat per a tu mateix uns anys abans. Va ser trista i molt sentida aquella petita cerimònia del teu enterrament al cementiri de la Seu. De fet, dues cerimònies, una de religiosa i una de civil. El rector de Sant Ot de la Seu va resar per la teva ànima, purificada després dels anys dels calvaris que t’organitzava la teva salut, i aquest articulista va tenir l’honor de representar la part civil, acomiadant-te en el teu darrer apartament, aquell nínxol de sotateulada des d’on tindràs durant molts anys una bona perspectiva del nostre futur”.
Amadeu Gallart Sort
Economista.
