Si és conscient que fumar és dolent per a vostè però tot i això fuma, pot patir dissonància cognitiva. Dissonància cognitiva és la tensió incòmoda que sorgeix de posseir dos pensaments al cap quan hi ha només un pensament racional.
Per exemple, una persona podria considerar-se un ambientalista però conduir un automòbil altament contaminant i malgastador de combustible. Els fumadors sovint senten un fort sentit de dissonància cognitiva. Ells poden contenir valors com ara:
1. És important estar sa.
2. Vull viure una vida llarga i saludable.
3. No em vull veure com un perdedor.
4. Vull donar un bon exemple per als meus fills.
El grau de dissonància cognitiva que una persona té augmentarà més l’addicció, ja que el seu autoconcepte xocarà amb la idea de voler fumar cigarrets. De vegades una persona, naturalment i fins i tot inconscientment, intentarà disminuir la quantitat de dissonància cognitiva que sent en abandonar un o més d’aquests valors.
Una veritat tràgica és que valors com “vull viure una vida llarga i saludable” sovint són oblidats per tal de disminuir la quantitat de dissonància cognitiva: un exemple seria el d’un fumador que diu que les malalties relacionades amb el fumar només passen a empedreïts, a persones amb antecedents familiars o amb problemes relacionats amb el tabaquisme, etc. Aquesta mentalitat és com la del soldat que pensa que ell mai morirà en el combat, fins i tot quan li diuen que la seva unitat pot patir fortes baixes.
El perill amb aquest tipus de pensament és que pot rebre el suport i la reafirmació per part d’altres persones del seu voltant que pensen de la mateixa manera. Si un fumador fa un cigarret en un descans a la feina i un altre fumador fa un comentari com el típic de “s’ha de morir d’alguna cosa”, el primer fumador pot considerar que això redueix la seva dissonància cognitiva de manera que no l’ajuda, i és mes probable que justifiqui la seva decisió de continuar fumar.
Com més fuma una persona, com més s’enganya a sí mateixa, com més s’allunya dels valors inicials que reconeixen que el tabac fa mal..., més tard s’aconseguirà l’objectiu real i el seu comportament reflectirà els dèficits corresponents: una forma de demència lleu.
Davant aquest panorama només hi ha dues solucions: o bé ignorar tota l’evidència de què fumar és dolent per a vostè o bé deixar de fumar.
