Quan plou amb generositat, com avui, és un goig veure amb quina velocitat i disciplina corre l’aigua. La disposició d’aquest poble lleugerament costerut fa que els dies de pluja totes les aigües conflueixen al punt més baix, per sota del safareig. Al teulat, les teules arrengleren l’aigua cap a la canalera, que l’escup al carrer, metres més avall. Només l’església i la sagristia van preveure unes gàrgoles per espargir l’aigua a la Plaça Major, protegint murs i finestres de regateres i humitats. Les cases més grans recullen l’aigua cap a l’era, on omplen coms i cisternes. Però una gran part de l’aigua que plou al poble va sumant-se des de la part alta, circulant disciplinadament pel mig dels carrers empedrats, i ajuntant-se promíscuament amb les altres corrents, que semblen cordes trenades d’aigua. Alguna es filtra pels embornals, però tota acaba aplegant-se al bassal groc, sota el safareig del poble, que és on comença el torrent que corre cap avall, salvatge i costerut, ple de cascades, salts i tolls.
A la bassa li diem groc, però de groc no en té res. És cert que algunes setmanes, entre setembre i octubre, el vent hi porta les fulles madures de bedolls i castanyers, que hi fan una capa ben atapeïda i ben groga. Però més aviat creiem que li diuen així per la semblança de groc amb la veu de les granotes, els raucs, que són les mestresses del bassal. La nostra relació amb l’amfibi deu venir de molt lluny, fins al punt que algunes de les gàrgoles de la sagristia representen cares de granotes, i l'única casa que llueix un escut heràldic llaurat a la pedra inclou una granota rampant, fet que juraria totalment inèdit. Alguns pobles veïns, quan fan befa de nosaltres, en lloc d’arrapaventins, ens diuen arraucs, jugant també entre el rauc i el ruc. A mi, de fet, m'agrada més com sona arrauc que no pas arrapaventí.
De totes maneres, avui les granotes no diuen ni groc ni rauc ni res. Estan colgades sota el fang, esperant la primavera. La pluja ha fet córrer totes les fulles del bassal torrent avall, iniciant les hostilitats del fred i declarant unilateralment el canvi de decorat, del groc al marró esmorteït. No ha parat de ploure en tota la tarda, és força fosc i es fa molt difícil saber, sense mirar el rellotge, quina hora és. Escalfarem una mica de brou i mirarem com dansa el foc a terra, mentre la nit es confirma, aquí, a Arrapavent.
