Perdoneu, però avui vaig d’aixafaguitarres. Voldria desmuntar un parell de mites, per a evitar-vos que aneu pel món amb un lliri a la mà, i sigueu víctimes de ghosting, bullying, mobbing i altres ings encara per descobrir.
Explica el tòpic que els estruços, davant el perill, amaguen el cap sota terra amb la idea màgica que si ells no hi veuen, tampoc són vistos per aquell que els amenaça.
Doncs heu de saber —si és que no ho sabíeu— que això no és cert. Per a l’estruç, davant el perill, la millor opció és córrer, ja que és un animal molt ràpid. Més ràpid que un cavall o un antílop, per exemple. El que passa amb l’estruç és que, com no té mans, inverteix força estona a fer forats a terra amb el bec, per poder posar-hi els ous que pon, que són enormes. I després, també amb el bec, s’entreté a remenar-los i cuidar-los. Llavors, podem pensar que l’animal està ignorant estúpidament el perill amagant el cap sota terra, però el que passa és que està molt enfeinat fent de pare o mare, i potser no s’adona que un felí famolenc s’apropa per fer-se un banquet de bistecs d’estruç.
Ignorar les evidències, en canvi, sí que és una actitud molt humana. No cal que enumeri aquí, parcel·la més aviat lúdica, les amenaces que fem veure que no hi són, però corren com lleopards esperitats cap a la nostra jugular.
Per una altra banda, tenim la síndrome de la granota bullida. Segons aquesta idea, la granota que està confortablement instal·lada a un recipient on l’aigua va augmentant lentament de temperatura, no percep el perill que representa el fet que, quan arribi el moment de l’ebullició, ja estarà estabornida i no en podrà fugir. Unes persones amb bata blanca, han anat al laboratori i han comprovat que això no és cert. La granota salta ràpidament per evitar la mort. També pot ser que, en la fugida, vagi a espetegar al mig de la carretera per on passa un cotxe elèctric ultrasilenciós, que la xafa convertint-la en una calcamonia.
Aquesta faula també ens ha anat molt bé, encara que no fos certa. Sobretot per parlar de l’amenaça del canvi climàtic. Els científics ens diuen que va començar fa molts anys emetent senyals subtils, però prou evidents per a qui volgués fixar-s’hi. Ara ja es va manifestant cada cop de manera més violenta, amb les primeres bombolles tot arrencant el bull, mentre nosaltres creiem gaudir d’un jacuzzi.
Bé, ara ja sabeu que són falsos mites. Però no cal que els deixeu de fer servir. En aquests casos se non è vero, è ben trovato.
