CONSELL RECTOR DE L'IDAPA

Paneque asegura que no es tancarà el port de la Bonaigua durant les obres de reparació del tram de la C-28 que s'esfondra

La consellera Sílvia Paneque ha presentat les inversions per al 2026 a l'Alt Pirineu i Aran / Marta Lluvich
La consellera diu que es licitarà l'estudi previ del túnel de la Bonaigua aquest 2026

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, s'ha compromès a no tancat el port de la Bonaigua durant les obres de reparació del tram de la C-28 que s'esfondra. Les obres necessàries encara no s'han determinat i s'està estudiant la millor solució per aquest punt que presenta moviments de terres d'ençà que va cedir un bocí d'escullera. La consellera ha confirmat que es donarà resposta a la reclamació dels alcaldes del Pallars Sobirà de tirar endavant el túnel de la Bonaigua i ha dit que aquest 2026 es licitarà l'estudi previ per a la seva construcció, primer pas per avançar en el projecte. Paneque ha presentat el pla d’inversions destinat a l’Alt Pirineu i l’Aran amb una partida de 35 milions d’euros en inversions reals.

La consellera Sílvia Paneque ha presentat les inversions per al 2026 a l'Alt Pirineu i Aran / Marta Lluvich

Els detalls del pla d’inversions destinat a l’Alt Pirineu i l’Aran per a l’exercici actual compten amb una partida global de 35 milions d’euros en inversions reals, la consellera ha dit que l’executiu referma el seu compromís amb el territori, destacant un increment notable respecte a les xifres del 2023.

De la inversió total, 18 milions d’euros, més de la meitat del pressupost assignat,  es destinaran directament a la xarxa viària. Entre les actuacions previstes, destaca l’obra de Comiols i diverses millores en el manteniment de carreteres existents per tal de pal·liar l’estat de les infraestructures. En aquest sentit, Paneque ha reconegut el deteriorament acumulat "durant una dècada de desinversió".

La consellera Sílvia Paneque ha presentat les inversions per al 2026 a l'Alt Pirineu i Aran / Marta Lluvich

Més enllà de les carreteres, el pressupost contempla partides específiques per a altres sectors estratègics com projectes enfocats a la millora dels entorns naturals, accions per desestacionalitzar l’oferta turística i potenciar les estacions d’esquí més enllà de la temporada de neu i inversions destinades a la línia ferroviària Lleida-la Pobla.

 Consell Rector de l'IDAPA

Durant la reunió del Consell Rector de l'Institut de Desenvolupament per a l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA) s’ha reconegut que l’execució pressupostària de l’any passat va ser inferior a l’objectiu fixat. Per corregir aquesta situació, el Departament s’ha compromès a millorar la gestió de recursos humans i l’agilització administrativa, amb l'objectiu d’assolir uns índexs d’execució entorn del 90% a partir del 2027.

Pla de millora dels accessos a nuclis de població de les comarques de muntanya i de l’Aran

La consellera ha presidit el Consell Rector de l'IDAPA, on s’ha informat del procés de desplegament de l’Estratègia del Pirineu, l’instrument d’acció transversal de la Generalitat per generar oportunitats per a les persones que viuen i treballen en aquest territori. L’àmbit territorial abasta l’Aran i les vuit comarques pirinenques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès. Té vigència fins a l’any 2030, però el seu desplegament és progressiu i adaptatiu.

La consellera Sílvia Paneque ha presentat les inversions per al 2026 a l'Alt Pirineu i Aran / Marta Lluvich

L’Estratègia inclou una trentena d’actuacions, de les quals una desena les impulsa el Departament de Territori i, la resta, altres departaments de la Generalitat. Al Consell Rector de l’IDAPA s’ha informat de l’estat d’elaboració d’una d’aquestes actuacions estratègiques, el futur Pla de millora dels accessos a nuclis de població de les comarques de muntanya i de l’Aran.

En el cas del Pirineu, territori amb una orografia complicada i amb població molt disseminada, els camins constitueixen la categoria més extensa de la seva xarxa viària, però no compten amb cap marc legal propi, a diferència de les carreteres. Els camins que donen accés a la major part dels nuclis són de titularitat municipal, d’ajuntaments sovint petits i amb pocs recursos, amb dificultats per fer-se càrrec del manteniment ordinari i, encara més, per afrontar actuacions urgents en cas de fenòmens com ara esllavissades o despreniments, cada vegada més freqüents en un escenari de canvi climàtic.

Treballs al punt de la C-28 afectat per un moviment de terres / Marta Lluvich

El Pla de millora dels accessos a nuclis vol servir com a marc consensuat entre totes les administracions per prioritzar i coordinar les actuacions en l’extensa xarxa de camins rodats. Així, abordarà tant actuacions de manteniment de la xarxa veïnal, entesa com la que dona accés als nuclis de població i, eventualment, als serveis bàsics (dipòsit d’aigua o depuradora), com actuacions de correcció dels efectes de fenòmens meteorològics o geològics i de prevenció en aquells punts especialment sensibles als geoperills. Aquest mes d’octubre es constituirà la Taula de mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran, un grup de treball per ajustar les actuacions a les particularitats dels territoris de muntanya.