Era comunitat academica occitana apòste per reforçar es espaci compartidi dera lengua des dera diuersitat territoriau
Era Val d'Aran s'a convertit aguest dissabte en un espaci de trobada e de reflexion entre especialistes de diferents territòris, que coïncidissen en besonh de contunhar a aprigondir enes elements compartidi dera lengua, en tot enténer era diversitat dialectau non pas coma un obstacle, senon coma ua des principaus riqueses deth patrimòni lingüistic occitan.
Era Val d'Aran a estat eth centre deth debat academic sus eth futur dera lengua occitana damb era celebracion dera Amassada-debat "Era norma dera lengua occitana: estandard/referenciau/generau", ua jornada impulsada conjuntament per Institut d'Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO) e er Institut d'Estudis Occitans (IEO), damb era collaboracion der Institut d'Estudis Catalans (IEC) e dera Academia Aragonesa de la Lengua (AAL).
Era trobada a amassat lingüistes, investigadors e especialistes d'Occitània, Catalonha e Aragon entà reflexionar sus es rèptes dera construccion d'ua lengua de referéncia comuna, capabla de reforçar era coesion dera lengua occitana sense renonciar ara riquesa des sues varietats territoriaus. Luenh de plantejar un debat de confrontacion, es diferentes intervencions an coïncidit en besonh d’amassar coneishements, sensibilitats e experiéncies entà contunhar auançant en desvolopament d'ua norma utila, rigorosa e respectuosa damb era realitat pluricentrica dera lengua occitana.
Es ponéncies de Juan Pablo Martínez, Miquel Àngel Pradilla, Bernat Arrous, Eric Fraj, Jusèp Loís Sans, Patrick Sauzet e Jacme Taupiac an permetut analisar diferentes experiéncies d'estandardizacion lingüistica e compartir reflexions sus es modèls que pòden contribuïr ath futur dera lengua occitana.
Un des messatges mès compartidi ath long dera jornada a estat qu’era unitat dera lengua non s'opòse ara sua diversitat, senon que se bastís precisament a compdar deth reconeishement e deth respècte mutua entre es diferentes varietats. Ua idia ja formulada enes estudis de referéncia sus era relacion entre er aranés e er occitan generau, e que s'a tornat a hèr presenta pendent eth debat.
En aguest sentit, era jornada a recuperat ua idia que contunhe plenament vigenta: "Damb eri eth debat non s'acabe, ne s'inície, sonque se contunhe." En tot enténer qu’era reflexion sus era norma non ei un punt finau, senon un procès permanent de construccion collectiva. Es madeishi estudis soslinhen que: "Cada un des autors defense damb era practica es sues coeréncies e mos illustre bèth un des possibles camins que podem empréner." Ua afirmacion que resumís er esperit des diferentes aportacions escotades ath long dera jornada.
Cau destacar tanben eth consens sus eth besonh de preservar er aranés coma varietat pròpria dera Val d'Aran laguens deth conjunt dera lengua occitana. Talament coma ja defensauen es trabalhs qu'an servit de basa tath debat, era normativa der aranés non entre en contradiccion damb ua norma generau dera lengua occitana, senon que contribuís a reforçar-la e, ath madeish temps, consolide eth papèr der aranés coma fondament dera oficialitat dera lengua occitana en Catalonha.
Eth debat finau, qu’a compdat damb ua nombrosa participacion des assistents, a metut de manifèst era volontat de mantier dubèrti es espaci de cooperacion entre es diferentes institucions academiques occitanes e de contunhar impulsant iniciatives conjuntes que contribusquen ar estudi, ara codificacion e ara promocion sociau dera lengua.
Damb aguesta Amassada-debat, er Institut d'Estudis Aranesi e er Institut d'Estudis Occitans hèn un nau pas ena consolidacion d'un espaci de dialòg scientific estable entre es diferents territòris dera lengua occitana, convençudi de qu’eth sòn futur se bastís a compdar deth consens, deth rigor academic e dera volontat de hèr camin amassa.