Xavi Llongueras: "Vaig fer un gir a la meva vida, vaig anar a viure a Prullans i em vaig fer guia de muntanya"

Xavi Llongueras Orriols és Guia d’Alta Muntanya UIAGM i fotògraf. És de Terrassa i viu a Prullans. El 8 de març impartirà un taller d’iniciació a l’orientació al local social de Bescaran en el marc del Tastet d’Oficis, organitzat per la Fundació Planes Corts.  

Ets de Terrassa i vius a Prullans…

Visc a Prullans des del 1996, fa gairebé trenta anys. De fet, amb els pares ja pujàvem al càmping de Prullans. Em vaig quedar sense feina, i va ser aleshores quan em vaig plantejar fer un gir radical a la meva vida. Vaig marxar de Terrassa per anar a viure a la Cerdanya i vaig decidir treure'm la titulació de Guia d’Alta Muntanya.

Ara et dediques professionalment a la muntanya?

Sí, però no ha estat fàcil. Al principi treballava com a pister a l’estació de La Molina i més endavant ho combinava amb altres feines, com ara la de jardiner per guanyar-me la vida a l’estiu. Va arribar un dia que vaig decidir dedicar-me al cent per cent a fer de Guia d’Alta Muntanya (guia@xavillongueras.com). De moment ha sortit bé (riu).

Va arribar un dia que vaig decidir dedicar-me al cent per cent a fer de Guia d’Alta Muntanya. De moment ha sortit bé

Quan et vas treure la titulació Guia d’Alta Muntanya?

Vaig començar la titulació del 96 al 98 i vaig fer fins al segon nivell d’alpinisme. El 1998 va canviar la Llei de l’Esport i les competències es van transferir a les comunitats autònomes. Aquell, certament, va ser un moment d’impàs. Posteriorment, el 2006, Aragó i Catalunya van convocar quasi al mateix temps un tercer nivell d'alta muntanya, i jo per motius de dates em vaig apuntar al de l'Aragó. Vaig titular-me amb la credencial UIAGM el gener del 2007.

Què és un Guia d’Alta Muntanya amb la credencial UIAGM? 

La UIAGM (Unió Internacional d’Associacions de Guies de Muntanya) és una acreditació internacional que està reconeguda a la majoria dels països on hi ha muntanyes i que ens permet treballar arreu del món, excepte als Estats Units i a Mèxic, que van a la seva. És paradoxal, perquè ells amb la mateixa acreditació que nosaltres, poden treballar aquí. 

Els últims anys m’he dedicat molt a viatjar: ara marxem a Noruega, abans-d’ahir vaig tornar de Geòrgia de fer un free-ride d'esquí, a l’estiu aniré a Turquia…

Qui demana els serveis d'un Guia de Muntanya? 

Normalment, ens contracta gent que acostuma a fer muntanya de manera habitual i que un dia decideix anar més enllà i fer, posem per cas, el Mont Blanc, però que no es veu amb cor d’anar-hi pel seu compte. Els últims anys m’he dedicat molt a viatjar: ara marxem a Noruega, abans-d’ahir vaig tornar de Geòrgia de fer un free-ride d'esquí, a l’estiu aniré a Turquia…

T’has especialitzat com a guia?

Si m'hagués de classificar en una especialitat, diria que el viatge-expedició com el Kilimanjaro, Ararat o Aconcagua i sobretot el viatge d'esquí de muntanya. Vaig sovint a Noruega, Geòrgia o Patagònia per la pràctica de l'esquí de muntanya.

Amb l’esquí de muntanya ha passat el mateix que amb l’escalada, que ha acabat sent un esport diferent.

L’esquí de muntanya cada cop té més adeptes?

És cert, però penso que amb l’esquí de muntanya ha passat el mateix que amb l’escalada, que ha acabat sent un esport diferent. L’esquí de muntanya que practica amb tant èxit la nostra veïna de Lles, Laia Sellés, Oriol Cardona, Kilian Jornet i una bona escola de joves que van darrere, és molt diferent de l’esquí de muntanya clàssic. El mateix ha passat amb l’escalada: hi ha gent que escala molt fort en rocòdroms i en escoles d’escalada i, en canvi, no sap escalar amb dues cordes i autoassegurant-se. És molt diferent.

Algunes activitats s’hauran de regular, però trobar l’equilibri al gust de tothom és molt complicat.

Creus que s’haurà de fer pagar els visitants per conservar els espais naturals?

És molt complicat trobar l’equilibri. Les coses quan es massifiquen, cal regular-les. A finals dels anys noranta es va fer una pilota molt gran amb totes les activitats esportives a l’aire lliure. Amb la pandèmia, encara han crescut més. Algunes activitats s’hauran de regular, probablement, però trobar l’equilibri entre la regulació al gust de tothom, pagar o no pagar, limitar això o allò, és molt complicat.

El 8 de març vas impartir un taller d’orientació a Bescaran, en el marc del Tastet d’Oficis, organitzat per la Fundació Planes Corts. Com el vas plantejar? 

Serà un taller d’iniciació a l’orientació. Es tracta de tenir clar que no només hem d’anar a la muntanya amb el mòbil, pendents de la bateria i amb les aplicacions que avui existeixen. Al taller, tractarem una mica la cartografia, els diferents tipus de mapes que hi ha, les informacions que ens donen i també ensenyarem a saber-los treballar.