La reclamació d'una Europa federal de l'exprimer ministre italià Matteo Renzi i el pronòstic de Salvador Illa que 'en 10 anys Catalunya serà el millor lloc per viure d'Europa' algunes de les reflexions de divendres.
La 37a Trobada Empresarial al Pirineu ha tancat aquest migdia al Palau Municipal d’Esports de la Seu d’Urgell amb més de 900 assistents i la consolidació del nou format ampliat que ha guanyat espais de networking. La presidenta de la Trobada, Montse Pujol, ha fet balanç d'una edició que ha apostat per ampliar els espais informals per generar connexions. Pujol ha explicat que la junta de la Trobada està molt contenta de la gran acollida de l’edició d'enguany, “la més nombrosa fins ara, que ha confirmat que la Trobada ja s’ha convertit en un punt de trobada anual de l'empresariat de Catalunya i Andorra”. En el seu discurs de cloenda, Pujol ha reconegut que després de dos dies de ponències, debats i converses, la pregunta de “quin camí prenem” queda encara oberta “però tornem a casa amb millors preguntes i això de vegades és més valós". Per Pujol: "El més important crec que és que la Trobada ens ha servit per entendre millor la complexitat del moment, i entendre com ens afecta a les empreses i al nostre dia a dia i també per a qüestionar certeses i formular noves preguntes”.
La sessió d’avui divendres ha comptat amb les intervencions del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa; el primer ministre italià entre 2014 i 2016 Matteo Renzi i grans noms de l’empresariat estatal com Mar Nogareda (HIPRA), Félix Revuelta (Naturhouse) i Jaume Miquel (Tendam).
El president Salvador Illa ha protagonitzat un diàleg moderat pel periodista Josep Puigbó / Genaro Massot
Diàleg amb el president Salvador Illa
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha protagonitzat un diàleg moderat pel periodista Josep Puigbó, articulat al voltant d'una pregunta: davant el nou mapa econòmic mundial, quin camí ha de prendre Catalunya? Illa ha definit el moment actual com un "autèntic canvi d'època" en quatre dimensions simultànies, econòmica, geopolítica, mediambiental i tecnològica. També ha identificat tres models de societat en competència: el nord-americà, que genera prosperitat però concentrada i desigual; el xinès, sense democràcia; i l'europeu, que combina prosperitat, llibertat i estat del benestar. En aquest sentit, Illa ha dit que aposta pel model europeu, tot i que el considera amenaçat simultàniament per Rússia militarment, pels Estats Units políticament i per la Xina econòmicament.
El president Salvador Illa durant la seva intervenció / Genaro Massot
El president ha donat la seva recepta per fer front a aquesta triple amenaça que passa per enfortir la Unió Europea sent present al món amb delegacions i aliances, i apostar per sectors estratègics: energies renovables, infraestructures, defensa i seguretat, sector alimentari, logística i tecnologia. I ha fet un pronòstic: “Catalunya té molt futur i els hi faig un pronòstic, que espero poder defensar personalmentd'aquí a deu anys: Catalunya serà el millor lloc per viure d'Europa."
El president Salvador Illa durant la seva intervenció / Genaro Massot
En aquest sentit el president ha explicat que el Projecte de pressupostos de la Generalitat “permetrà incrementar al voltant d’un 50% les inversions al Pirineu” respecte als darrers comptes aprovats el 2023. D’aquesta manera, ha assenyalat que “el Govern podrà desplegar la fibra òptica; el projectedel futur hospital comarcal de l’Alt Urgell; el Pla d'Heliports H24 a Vilaller, Campdevànol i Sort, l’Eix Berga-Bagà o l’Eix de Comiols, des de la variant d’Artesa de Segre fins a Vall-llebrera”. També ha apuntat que al Pla de Barris hi ha un capítol específic de 400 ME per a municipis de menys de 5.000 habitants. I preguntat pel projecte de zona econòmica especial d’Organyà, Illa ha assegurat que pot esdevenir una palanca de desenvolupament pel Pirineu i Andorra i ha dit que el Govern hi està treballant, amb la “màxima voluntat d’estesa, ambició i tenint molt presents els interessos de Catalunya”.
Matteo Renzi, primer ministre d’Itàlia entre 2014 i 2016 i actual senador durant la seva intervenció / Genaro Massot
Matteo Renzi: 'Sóc un enamorat dels Estats Units d’Europa’
La gran conferència de caire més geopolític de la jornada ha anat a càrrec de Matteo Renzi, primer ministre d’Itàlia entre 2014 i 2016 i actual senador, moderada pel periodista Antoni Bassas. Renzi ha ofert una lectura europea i internacional del nou ordre econòmic global, marcada per la necessitat de reforçar el projecte europeu davant els nous equilibris geopolítics i econòmics.
Matteo Renzi, primer ministre d’Itàlia entre 2014 i 2016 i actual senador durant la seva intervenció / Genaro Massot
Renzi, que s’ha definit com un enamorat dels “Estats Units d’Europa” ha alertat sobre el perill que Europa sigui irrellevant en el nou ordre econòmic global. “Els Estats Units inventen, la Xina copia, Europa regula. Això és una tragèdia per a nosaltres. Hem de tornar a tenir l'esperit de passió pel futur.” En aquest sentit Renzi ha criticat Brussel·les per bloquejar el creixement dels grans actors europeus mentre els seus rivals globals creixen sense límits i ha identificat la demografia com el primer problema d'Europa.
Matteo Renzi, primer ministre d’Itàlia entre 2014 i 2016 i actual senador durant la seva intervenció / Genaro Massot
Renzi ha reclamat una Europa federal, capaç d'invertir conjuntament en defensa, intel·ligència artificial i computació quàntica. "Europa és massa gran per deixar-la en mans dels buròcrates de Brussel·les i és massa important per deixar-la en mans de Trump, Xi Jinping, Putin i els altres." Renzi també ha defensat que Trump, paradoxalment, és una oportunitat per despertar Europa, i ha reivindicat el paper de l’empresariat com a motor del canvi, criticant que Brussel·les s'hagi convertit en un obstacle per als negocis enlloc d'un aliat.
Estratègies empresarials: HIPRA, Naturhouse i Tendam
A la taula d’estratègies empresarials, presidida pel Director Territorial de Catalunya i Balears de CESCE Joaquim Montsant i moderada pel periodista Antoni Bassas, hi han participat tres companyies de referència a escala estatal. M. del Mar Nogareda, vicepresidenta de la farmacèutica HIPRA, líder mundial en salut preventiva animal i humana; Félix Revuelta, president de Naturhouse; i Jaume Miquel, president del grup Tendam —propietari de marques com Cortefiel, Women’secret, Springfield i Pedro del Hierro—, han compartit les seves visions sobre el lideratge empresarial en un context geopolític en transformació.
En la seva intervenció Maria del Mar Nogareda, Vicepresidenta d’HIPRA, ha explicat l'evolució de l’empresa des dels seus orígens el 1971 a la població d’Amer (Girona) fins a convertir-se en la cinquena empresa de biològics del món, amb més de 100 vacunes.
M. del Mar Nogareda, Félix Revuelta i Jaume Miquel han compartit les seves visions / Genaro Massot
Nogareda ha anunciat que, de cara al futur, HIPRA començarà a obrir-se a aliances estratègiques, especialment en l'àrea de salut humana on ha entrat arran del desenvolupament de la vacuna contra la Covid. "El 1991 érem 80 persones i facturàvem 10 milions d'euros. El 2025 som 2.900 persones i aquestany acabarem superant els 500 milions d'euros."
Tot seguit ha fet la seva intervenció Félix Revuelta, president de Naturhouse, que ha explicat la seva trajectòria personal: fill d'una família humil de Barcelona, ha construït un grup empresarial present en 40 països. Ha defensat la diversificació com un dels seusprincipis "si diversifiques, quan una cosa no et funciona, te’n funciona una altra. Això ho vaig aprendre del meu avi, que era agricultor: tenia porcs, gallines, conills, regadiu, secà, muntanya. Els pagesos sabien més economia que nosaltres." Revuelta ha explicat com vaaprendre dels seus fracassos i com n’és de necessari equivocar-se per encertar.
Finalment, Jaume Miquel, president de Tendam, que opera a 80 països amb 12 marques pròpies i 1.200 botigues, ha explicat el seu model d'internacionalització: presència directa allà on coneixen el mercat i franquícies a la resta. També ha explicat com competeixen contra grans gegants de la moda: “No competint amb ells. Definint un model que sigui diferent i ser sempre fidel a aquest model. Competir amb gegants de la moda amb les seves regles, és morir.”
M. del Mar Nogareda, vicepresidenta de la farmacèutica HIPRA / Genaro Massot
Joaquim Montsant, director territorial de Catalunya i Balears de CESCE, que ha estat l’encarregat de presentar aquesta taula, ha reivindicat que el món ha entrat en una nova etapa dela globalització que ell anomena "etapa col·laborativa". Segons Montsant, les empreses que sàpiguen construir aliances i xarxes seran les més competitives: "Estem entrant en una nova etapa de la globalització. Aquesta nova etapa es diu etapa col·laborativa. Les empreses que siguin capacesde col·laborar en el món i que busquin llaços i aliances en tots els seus àmbits seran més competitives." De fet, Montsant ha acabat la seva intervenció anunciant la renovació per quart any consecutiu de la col·laboració de CESCE amb la Fundació Integra Pirineus.
Boomers i joves: dues mirades sobre el futur econòmic
La jornada de divendres ha arrencat amb la taula ‘Boomers enfront joves’, presidida per la rectora de la Universitat de Lleida, Àngels Balsells. Hi han participat el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas i la politòloga i periodista Estefania Molina. Moderada pel periodista Antoni Bassas, el debat ha fet aflorar les diferents lectures generacionals sobre el model econòmic, el mercat laboral, l’habitatge i el paper de la intel·ligència artificial.
La politòloga i periodista Estefania Molina ha exposat les tesis del seu llibre sobre la crisi generacional / Genaro Massot
La politòloga i periodista Estefania Molina ha exposat les tesis del seu llibre sobre la crisi generacional. Ha explicat que entre 1985 i 2005 el PIB per càpita va créixer un 70%, mentre que entre 2005 i 2024 només ho va fer un 11%, la qual cosa il·lustra el canvi de cicle que ha condicionat l'accés de les noves generacions a una vida digna. Molina ha posat el focus en l'habitatge i ha denunciat que l'estat del benestar ha estat substituït de facto per la família: "Avui l'estat del benestar són els pares. La precarietat dels joves està pal·liada perquè els seus pares els han pagat factures, els han ajudat a pagar el lloguer, els han omplert la nevera." Molina ha conclós que no es tracta d'una lluita entre generacions ni d'una ideologianeoliberal, sinó de la necessitat de recuperar l'ascensor social i l'estat del benestar que va fer possible la classe mitjana.
Salvador Illa, Josep-Lluís Serrano Pentinat, Joan Barrera i Joan Talarn, a la Trobada / Genaro Massot
Per la seva banda el catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas, ha ofert una diagnosi econòmica sobre la sostenibilitat de l'estat del benestar. En la seva intervenció, ha xifrat en 6,5 punts del PIB la despesa addicional no finançada que s'acumula entre pensions, sanitat i dependència de cara al 2050, i ha advertit que cap de les tres vies possibles, impostos, deute o retallades, és indolora.
Guillem López Casasnovas, Estefania Molina i Antoni Bassas / Genaro Massot
López Casasnovas ha interpel·lat directament el públic empresarial, reclamant-les que creïn ocupació de qualitat i productiva,"els empresaris us necessitem perquè creeu ocupació. Ocupació de la bona. Si penseu continuar amb una economia subvencionada, oblideu-ho." López Casanovas ha qüestionat els models basats en salaris deprimits, fixos discontinus i subvencions iha advertit que la immigració no resoldrà el problema a llarg termini perquè genera nous drets de pensió i, de moment, actua com a "exèrcit industrialde reserva que deprimeix els salaris". Ha tancat amb una crida a refer el pacte social entre boomers i joves, on el mercat de treball ha de compensar el que la política pública ja no pot garantir. Sobre la immigració, tots dos ponents han coincidit que el problema no és la immigració en si, sinó el model econòmic que l'atrau.
La rectora de la Universitat de Lleida, Maria Àngels Balsells, durant la seva intervenció / Genaro Massot
Àngels Balsells, rectora de la UdL: "Som el vostre departament de personal, el vostre departament de R+D+I
En la seva intervenció, la rectora de la Universitat de Lleida, Maria Àngels Balsells, ha reivindicat el paper de la universitat com a pont entre generacions i com a motor del territori. Balsells ha posat el focus en el risc de "descapitalització del coneixement" si no es gestiona correctament el relleu generacional, tant al món universitari com a les empreses. Balsells ha apel·lat a l'empresariat: "A la UdL som el vostre departament de personal, el vostre departament de R+D+I, confieu en nosaltres". Balsells ha afegit: "Per la meva experiència docent, em resisteixo sempre a generalitzar i tenir una visió pessimista d'aquesta nova generació. Al contrari, soc una ferma i absoluta defensora del talent de les noves generacions." La rectora ha recordat que la UdL és, en el darrer rànquing de la Fundació Conocimiento y Desarrollo, la primera universitat de l'Estat en contribució al desenvolupament del territori, i primera en inserció laboral dels titulats juntament amb la UPC. La UdL és una universitat que ens pot acompanyar tota la vida" ha explicat.