La Tora Blava, la planta més tòxica d'Europa, ja floreix a l'Alt Pirineu
La Tora Blava, o matallops, Aconitum napellus) és considerada la planta més tòxica d’Europa i, en aquesta època, ja la podem trobar fàcilment als prats de l'Alt Pirineu. Tan sols un mil·ligram pot matar a un nen o una persona amb el sistema immune debilitat, per això és millor que la coneguem bé.
La seva fulla de color lilós la fa molt atractiva a la vista i fàcil de distingir, tot i que es pot confondre un cop té la flor amb el lliri blau del Pirineu. Quan encara no ha florit la seva tija es pot confondre fàcilment amb el Brúcol Comestible (api salvatge), ja que les dues fulles poden confondre a aquells que volen consumir la fulla de brúcol com a condiment.
Molts cops hem sentit la frase “La natura és sàvia” i en aquest cas s'escau com l’anell al dit. Vaques, ovelles i cavalls que pasturen al costat de la Tora Blava, mai se la mengen, l’eviten, no sabem com, però detecten que és tòxica.
Vaques, ovelles i cavalls que pasturen al costat de la Tora Blava, mai se la mengen, l’eviten, no sabem com, però detecten que és tòxica.
Nosaltres no som tan intel·ligents com els animals o potser el nostre mateix raciocini i desenvolupament ens ha fet perdre aquells instints que encara conserven els animals. Nosaltres sortim un diumenge al camp i ens portem cap a casa un bonic ram de flors, sense parar-nos a pensar en les conseqüències que ens pot produir, tan sols que un nen acaroni la planta i després es porti les mans a la boca, pot ser nociu.
Causants de la toxicitat
El consum accidental de la Tora Blava pot comportar greus problemes encara que les dosis siguin petites. Les substàncies causants de la toxicitat de la Tora Blava són l’aconitina i la pseudoaconitina, la ingesta de qualsevol d’elles pot provocar problemes cardíacs o neurotoxicitats. Principalment la trobem en les fulles i les arrels, encara que està present en tota la planta, inclòs quan aquesta és seca.
Al nostre país la Tora Blava la podem trobar a les comarques de muntanya, a una alçada d’entre 1.500 a 2.500 metres a la Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Ripollès i la Garrotxa i a la Catalunya Nord al Vallespir i Conflent.