Recorden els presos del franquisme forçats a construir la carretera L-401, des del Pont d'Espia fins a Perles

Els dies 25 i 26 d’octubre de 2024, el Consell Comarcal del Solsonès serà l'escenari de les primeres Jornades sobre Treballs Forçats durant el Franquisme, sota el títol: 'Carreteres de Memòria. Reconstruir un país com a condemna'.Les jornades iniciaran a partir de les 17 hores i hi prendran part, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, el director de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM), Jordi Guixé i el president del Consell Comarcal del Solsonès, Benjamí Puig. 

L’esdeveniment inclourà diverses taules rodones, ponències d'experts, i una visita a la carretera L-401, al barracó de Cal Negre i el camp de treball de Montnou, al municipi d'Odèn.

Carretera L-401, des del Pont d'Espia fins al poble de Perles

Un estudi, coordinat pel Consell Comarcal del Solsonès en col·laboració amb el Centre d'Estudis Lacetans i l'Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona sobre la construcció de la carretera que porta des del Pont d'Espia fins a Coll de Jou (L-401), conclou que hi van participar presos del règim franquista. En la primera fase de la investigació es va confirmar la participació de mà d'obra reclusa, especialment presoners republicans condemnats en judicis sumaríssims. No obstant això, l'estudi apunta que aquests treballadors van ser responsables únicament dels set primers quilòmetres, concretament del tram que va des del Pont d'Espia fins al poble de Perles i se situa en el temps entre els anys 1942 i 1956.

Carreteres de Memòria. Reconstruir un país com a condemna

Des dels seus primers anys d’implantació, la dictadura franquista va institucionalitzar la repressió com un eix principal de la seva política. Un dels instruments utilitzats amb aquesta finalitat punitiva fou el treball forçat que havia de contribuir a la reconstrucció de l’economia i, alhora, actuar com una via per a la reeducació de la població.

Arreu de la geografia de l’Estat es van constituir unitats de diversa índole: des de batallons de treballadors a batallons disciplinaris de soldats penats passant per colònies penitenciàries integrades per persones que complien condemna per les seves actuacions polítiques anteriors. Es tractava d’un tramat institucional ampli en què predominava l’explotació laboral i el maltractament. Foren centenars els projectes erigits amb mà d’obra quasi esclava: ports, camins, carreteres, estacions, ferrocarrils, ponts, viaductes, canals, pantans, mines, pedreres...

Els vestigis materials que en perduren són nombrosos i, sovint, se n’ha perdut la consciència de la seva naturalesa i s’ha oblidat que són una prova de les polítiques totalitàries del règim franquista. A fi de revelar-ne el seu origen es proposen aquestes jornades en què s’exposaran casos concrets i, paral·lelament, es tractarà de reconstruir la identitat i la dignitat de qui va patir aquelles polítiques inhumanes.