Pep Rafanell: “M’agrada treballar per la gent d’Estamariu i de Bescaran, per la bona gent de la Vall del Port Negre”

Pep Rafanell és fuster. És de Vilassar i viu a Estamariu. El 22 de febrer va impartir un taller d’iniciació a la fusteria en el marc del Tastet d’Oficis, organitzat per la Fundació Planes Corts. 

Del Maresme al Pirineu…

Sí, tota la vida havia volgut viure al Pirineu. Sempre havia tingut casa a fora i quan s’acabava el cap de setmana em feia molta ràbia haver de marxar. Al Maresme, quan era petit, m’ho vaig passar molt bé. Era un lloc fantàstic, però després es va massificar molt. Sentia que a l’estiu feia massa calor i per acabar d’arreglar-ho van arribar els mosquits tigre i ja no podies anar amb pantalons curts. Més calor i mosquits tigre?, això ho hem d’arreglar, vaig pensar.

Tota la vida havia volgut viure al Pirineu. Sempre havia tingut casa a fora i quan s’acabava el cap de setmana em feia molta ràbia haver de marxar.

I vau fer un cop de cap…

Primer vaig començar a buscar casa pel Ripollès, ens agradava la zona d’Abella, més amunt de Camprodon, però els preus s’enfilaven molt i hi havia poca oferta. Vam mirar per la Vall de Ribes i vam anar pujant. Vam passar per la Cerdanya i vam arribar a l’Alt Urgell, que no el coneixíem gaire, i ens va agradar. La casualitat ens va portar a dormir a Estamariu i a l’endemà vaig donar un tomb pel poble i vaig veure una casa amb un cartell penjat que deia: en venda. Me la vaig mirar, estava ben orientada i tenia unes vistes fantàstiques al Cadí. Vam tancar la compra ràpidament.

La vas arreglar tu mateix?

Sí, vaig fer tota la fusteria. De fet, ja n’he restaurat tres de cases a la meva vida. Aquesta m’agradava per l’orientació i perquè a dalt té una sala molt polivalent. A més, té unes mides ideals per viure la meva dona i jo. Els fills ja són grans però quan pugen també tenen la seva habitació.

Vaig fer de fotògraf dels vint als quaranta anys. Quan va arribar tot això de la fotografia digital, vaig plegar.

Abans eres fotògraf i ara ets fuster. T’has reinventat?

Vaig fer de fotògraf dels vint als quaranta anys. Quan va arribar tot això de la fotografia digital, vaig plegar. Per mi tot havia canviat molt i en l’àmbit professional se’m demanava molta fotografia amb ordinador. Jo no m’hi veia tancat a l’oficina davant d’un ordinador. Com que havia restaurat una casa que havíem tingut a l’Empordà, em vaig adonar que m’agradava el tema de la fusteria. Aleshores vaig entrar a treballar en un taller per aprendre l’ofici i quan vaig veure que em defensava, vaig muntar-me pel meu compte. A Vilassar tenia un espai a la masia dels avis que vaig convertir en el taller i encara ho és. La fusteria es diu “Toquem Fusta” i la porta el meu gendre.

Ara ets el fuster d’Estamariu…

A Vilassar no era l’únic fuster, però aquí sí que ho soc. De tota manera, també t’he de dir que no em prenc la feina de manera intensa com abans. Per mi viure a Estamariu també vol dir fer altres coses: compartir amb la seva gent, gaudir de l’hort, de la vinya, dels bons aliments, de la natura… Ja em va bé fer de fuster, però sense que em senti obligat a anar a treballar cada dia a la Seu o on sigui. Si ho fes, no seria el canvi de vida que vam decidir l’Esther i jo ara fa cinc anys. M’agrada treballar per la gent d’Estamariu i de Bescaran, per la bona gent de la Vall del Port Negre (riu).

Per mi viure a Estamariu també vol dir fer altres coses: compartir amb la seva gent, gaudir de l’hort, de la vinya, dels bons aliments, de la natura… 

Quin tipus de fusteria fas?

Actualment faig de tot. He fet mobles, taules, tamborets, barres de bar; restauració de cadires, bancs, portes, finestres, balcons, bigues, panys que s’espatllen; Muntatge de pèrgoles, instal·lació de parquet… Recentment, he treballat força en la reforma de l’Hotelet d’Estamariu.

M’agrada la fusta massissa, que a vegades pot ser laminada o contraxapada, però fusta massissa. M'ho passo bé recuperant fustes antigues, bigues i portes.

Què t’aporta la fusteria?

A veure, a mi m’agrada la fusta autèntica perquè és molt agraïda. No toco gens els aglomerats ni les melamines. M’agrada la fusta massissa, que a vegades pot ser laminada o contraxapada, però fusta massissa. M'ho passo bé recuperant fustes antigues, bigues i portes.

Aquest dissabte impartiràs un taller de fusteria, en el marc del Tastet d’Oficis de la Fundació Planes Corts d'Estamariu. La convocatòria ha estat un èxit i les places es van omplir ràpidament. Com el planteges? 

El taller el plantejo teòric i també pràctic. Es tracta d’una introducció a la fusteria i explicaré una mica les eines que s’utilitzen en el camp de la fusteria no industrial. Tot el que són màquines industrials és un altre món. Es tracta d’ensenyar a fer coses amb eines que la major part de la gent disposa. A part d’això, farem un saler tradicional i cadascú se’l podrà endur a casa seva.