Expulsats del Pirineu: segones residències i habitatges turístics encareixen i limiten l’oferta per als veïns
Els habitatges turístics i les segones residències estan dificultant l’accés a l’habitatge dels veïns que volen viure a comarques com la Cerdanya, el Pallars Sobirà o l’Alt Urgell. Això ha provocat l’aparició, fa un parell de mesos, de la plataforma Pirineu Viu, que aglutina la feina feta en els darrers dos anys per col·lectius com els sindicats d’habitatge del Pallars, la Cerdanya o l’Alt Urgell, o la coordinadora que hi ha a Andorra.
La plataforma situa la gran quantitat de segones residències de la Cerdanya, l’elevat nombre d’habitatges turístics que es concentren al Pallars Sobirà i els habitatges buits o fora de mercat que hi ha en altres zones com a causes de l’encariment de preus. L’entitat veu necessari regular els preus dels lloguers; aplicar fortes limitacions als HUT; penalitzar terceres i quartes residències, ja que només estan obertes una mitjana de catorze dies l’any, i ajuts fiscals a propietaris que recuperin habitatges buits per incorporar-los al mercat que promoguin lloguer social.
Per al portaveu de Pirineu Viu, Arnau Corberó, “si no es posa fre, el futur pot ser esfereïdor”. Demana una forta implicació de les administracions a tots els nivells i l’entitat ja ha convocat una manifestació per al 6 de desembre a la Seu d’Urgell.
De la Cerdanya a l’alt Berguedà
La pressió turística de la Cerdanya expulsa els ceretans cap a municipis de l’alt Berguedà i pressiona el preu de mercat a l’alça. Bagà ha notat com l’habitatge s’ha encarit en els darrers anys i ho fa per dos motius: perquè ha pujat la demanda per part de persones de la comarca veïna i per l’increment d’habitatges destinats a l’ús turístic. El conseller d’Habitatge del Consell Comarcal del Berguedà, Quim Espelt, lamenta que “això fa que el poc habitatge que hi pugui haver sigui a preus més cars i la gent que viu aquí o els joves que es volen emancipar els costi poder-se quedar”. Una situació, assenyala Espelt, que s’escampa per tota la zona de l’alt Berguedà.
Per al conseller, la solució passaria per la rehabilitació d’edificis i cases en mal estat, però admet que els pobles de l’alt Berguedà tenen molts problemes per poder rehabilitar els habitatges antics per l’elevat cost que suposa. Una altra acció és posar “certes limitacions” als habitatges d’ús turístic, ja que el turisme “no pot acabar afectant la vida diària i quotidiana”. Advoca per mecanismes com desgravacions fiscals per aquells propietaris que lloguin els habitatges a persones que hi vulguin viure tot l’any.
D’Andorra a l’Alt Urgell
Pirineu Viu també denuncia que el fenomen de l’especulació immobiliària a Andorra està provocant que una part de la població hagi de marxar del país. Un exemple n’és l’Emma Ramos, una andorrana de 31 anys que des de fa divuit mesos viu a Anserall, a les Valls de Valira (Alt Urgell). Abans, llogava un pis al Principat, on hi té gran part de la família i amics, però es va trobar que un inversor va comprar tot l’edifici i la va fer marxar. “Dir que no pots viure al teu país provoca una mica de tot: pena, vergonya, angoixa i molta frustració”, assegura.
La seva feina com a dissenyadora gràfica li permet combinar presencialitat i teletreball, però no l’eximeix d’haver de creuar la frontera cada cop que té una reunió o ha de visitar algun client. Per aquest motiu, continua buscant pis a Andorra, encara que es troba amb uns preus que doblen el que paga actualment.