Els jutjats de Tremp i Vielha no dicten ni una sola sentència en català en tot l'any

Les sentències judicials en català cauen al mínim dels últims 25 anys i l’ús del català per part dels tribunals segueix en clar retrocés. Segons les dades del departament de Justícia publicades aquest dimecres per l’ACN, en els partits judicials de Tremp i Vielha el percentatge de sentències escrites en català va ser del 0% l’any passat, en el cas del de la Seu d'Urgell, el percentatge es va situar en el 0,4% i en el de Puigcerdà en el 0'5%, amb una sola sentència escrita en català en tot l'any en ambdós partits judicials.

El 2024 ha estat l'any amb menys percentatge de sentències judicials en català en tot el segle XXI (6,56% del total), i en el conjunt de segle el percentatge és de l’11,8%. Així, l’any passat es van redactar 19.385 sentències en llengua catalana, lluny de les xifres del 2004 o 2005, quan es van superar les 40.000 i el percentatge arribava al 20% gràcies a incentius econòmics. Són dades del Departament de Justícia facilitades a l’ACN a través d’una petició de transparència. Alguns jutges i advocats coincideixen a dir a l’ACN que la causa principal és la falta de formació en català del personal judicial i dels lletrats, i proposen diverses solucions, com, per exemple, tornar a incentivar econòmicament l’ús del català en la justícia.

A l'àrea metropolitana de Barcelona, les sentències en català són pràcticament inexistents, amb percentatges que no arriben ni a l'1% als partits judicials de L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Gavà, Esplugues de Llobregat (cap en català), Martorell, Rubí, Sant Boi de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet. L'excepció seria Barcelona ciutat, que arriba al 7%, per sobre de la mitjana. A tota la demarcació de Barcelona, sense la capital i l’Hospitalet, el percentatge arriba al 5,65%.

A la resta de Catalunya hi ha molta disparitat. En conjunt, de les vegueries en què la Generalitat divideix l’administració de justícia catalana, només les comarques gironines arriben al 10%. A Lleida no s’arriba al 9%, a l’Ebre es queden per sota del 7,5%, i a Tarragona, amb prou feines se supera el 3%.

En alguns municipis molt catalanoparlants les sentències en llengua catalana són molt habituals, com Ripoll (75%), Gandesa (57%) o Berga (40%). Però en altres que haurien d'estar en valors similars, el català gairebé desapareix (la Seu d'Urgell, 0,4%; Tremp, 0%; Amposta, 0,3%.). Això es deu, en bona part, al fet que són partits judicials molt petits, amb molt pocs òrgans judicials i si un o diversos jutges no dominen el català, el percentatge cau considerablement.

Per tipus d’òrgans judicials, per exemple, la sala social del TSJC fa el 10,9% de les seves sentències en català; la sala contenciosa-administrativa del TSJC, un 6,3%; els jutjats civils, un 5,7%; els jutjats contenciosos, un 12,3%; els jutjats mercantils, un 1%; els jutjats socials, un 8,3%, i els jutjats de violència sobre la dona, un 9,7%.

Traduccions i interpretacions

Pel que fa al nombre de peticions de traducció de tota mena de documentació, cada cop n’hi ha menys del català al castellà. El 2011 van ser 3.043, un 40% del total de traduccions de totes les llengües, mentre que el 2023 se’n van fer 2.484, el 32% del total. Del castellà al català les xifres han estat més estables però també a la baixa, amb unes 1.600 el 2011 i 1.263 el 2024, gairebé el mínim des que hi ha registres, amb 4.300 el 2017, la xifra més alta des del 2006.

A banda, el 2023 es van demanar gairebé 40.000 traduccions d'actes orals del català o castellà a 69 idiomes diferents. També hi va haver traduccions a la llengua de signes catalanes, i no hi ha registres de traduccions orals del català al castellà.