ESPAIS NATURALS

Agents Rurals denuncien dues persones al Pallars Sobirà per fotografiar il·legalment el gall fer

Agents Rurals controlant l'accés motoritzat per a la protecció del gall fer /Agents Rurals
El Grup Especial de Verins i Antifurtivisme intensifica la vigilància a l'Alt Pirineu per protegir aquesta espècie durant el seu període reproductor

Agents Rurals del Grup Especial de Verins i Antifurtivisme han finalitzat una investigació que ha permès identificar i denunciar dues persones per dur a terme activitats fotogràfiques dins dels espais naturals protegits de la Regió de l’Alt Pirineu i en època de reproducció del gall fer (Tetrao urogallus); sense tenir-ne cap autorització.

La primera denúncia s’ha realitzat a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al terme municipal d’Esterri d’Àneu, on la persona identificada es trobava camuflada pernoctant a la zona, amb diversos equips per a l’obtenció d’imatges d’aquest animal. La investigació d’aquests fets ha permès també detectar i denunciar altres activitats il·legals de captació d’imatges no només del gall fer, sinó d’altres espècies amenaçades del Pirineu.

L’altre cas s’ha produït al terme municipal d’Alins, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, on s’ha denunciat una persona que realitzava fotografia professional sobre aquesta espècie. La persona ja havia estat identificada i denunciada amb anterioritat, després de similars que posteriorment difonia per les xarxes socials.

Equip fotogràfic comissat pels Agents Rurals a un home que feia fotografies al gall fer sense permís al Pallars Sobirà / Agents Rurals

Una espècie en regressió alarmant i altament sensible a la presència humana

El gall fer està inclòs dins del Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya com a espècie “en perill d’extinció”. D’entre els factors d’amenaça d’aquesta espècie hi trobem l’activitat humana i la generalització d’activitats d’oci.

El gall fer és altament sensible a la presència humana. La detecció de persones provoca l’abandonament immediat de la zona i la interrupció de conductes clau com el cant, que pot impedir la còpula, especialment perquè les femelles només són receptives durant dos o tres dies. Si les pertorbacions són freqüents, la reproducció pot veure’s greument compromesa, reduint dràsticament la productivitat de l’espècie.

Agents Rurals controlant l'accés motoritzat per a la protecció del gall fer /Agents Rurals 

Dispositiu de protecció i vigilància del gall fer

El Grup Especial de Verins i Antifurtivisme manté actiu un dispositiu de vigilància i protecció del gall fer durant tot l’any, que s’intensifica en els períodes més sensibles per l’espècie, com l’època reproductora i l’hivernal. Aquesta tasca s’emmarca dins l’estratègia de conservació del gall fer impulsada pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que inclou, entre altres mesures, el seguiment poblacional, la prevenció del furtivisme i el control d’activitats que puguin generar pertorbacions.

Aquesta vigilància del Cos d’Agents Rurals permet detectar i actuar davant de conductes que posen en risc la supervivència d’aquesta espècie emblemàtica del Pirineu, que encara manté poblacions en zones molt localitzades.

Primer pla d'un rètol que indica zona de protecció de gall fer a l'estació d'esquí de Port Ainé / 

L’efecte crida de les xarxes socials: una amenaça creixent

En els darrers anys, s'ha observat un increment preocupant del nombre de persones que accedeixen a zones de cant del gall fer. Aquest augment sovint està vinculat a la difusió d’imatges a les xarxes socials que, tot i semblar inofensives, poden generar un fort efecte crida.

La publicació de fotografies i vídeos obtinguts il·legalment en espais naturals protegits, no només posa en risc la conservació d’espècies protegides, sinó que també pot incentivar a altres persones a imitar aquestes accions, incrementant així la pressió humana sobre els hàbitats naturals extremadament sensibles.