El conseller Ordeig presenta pressupostos de prop de 1.000 milions per fer front als reptes del sector agroalimentari i forestal
El conseller ha afirmat que “aquests no són uns pressupostos més, sinó que són uns pressupostos que arriben en un moment complex pel sector, però que són claus per desencallar demandes històriques del territori i aprofitar les grans oportunitats del sector”
El conseller d’Agricultura ha subratllat que es tracta d'un "pressupost rècord de 999 milions d'euros, ambiciós i de mirada llarga. Per tant, l'objectiu és clar: Catalunya ha de ser referent a Europa i al món en producció d'aliments, qualitat alimentària i sostenibilitat."
Modernització i nous regadius
Amb el pressupost d’enguany es preveu destinar 90 milions d’euros, en el marc del Pla de Lideratge Econòmic, per assolir mecanismes de mitigació i adaptació al canvi climàtic, així com per desencallar i impulsar noves inversions estructurals de modernització de regadius i crear-ne de nous. Les sequeres extremes cada cop més recurrents i la pressió hídrica han posat en risc la viabilitat dels cultius i les explotacions, per això es proposa un augment de 14,4 milions addicionals, per desencallar i impulsar noves inversions estructurals que impliquin més eficiència hídrica, adaptació davant el canvi climàtic i la modernització de projectes prioritaris.
Entre els projectes d’aquest àmbit destaquen el canal Segarra – Garrigues (30 milions), el desplegament del Xerta-Sénia (19 milions) i el regadiu de la Conca de Tremp (10 milions).
El conseller ha afirmat que “Anem tard. El 50% de la superfície de regadiu no està modernitzada. Un país modern que té objectius ambiciosos ha de modernitzar les infraestructures, i així ho hem traslladat a totes les comunitats de regants. Actualment, el Pla de sequera és més restrictiu per aquelles explotacions que no hagin modernitzat.”
Més seguretat davant els riscos climàtics i sanitaris
El pressupost d’Agricultura també preveu consolidar i reforçar els recursos destinats a la prevenció i a la resposta davant de crisis sanitàries animals i vegetals, i als efectes negatius del canvi climàtic, cada cop més freqüents. L’any 2025 el Departament ja va duplicar el pressupost del Pla d’assegurances agràries per dotar d’estabilitat i seguretat a les explotacions i aquest any es preveu una inversió de 33 milions. A més, per primera vegada es crea un fons de reserva per adversitats climàtiques, dins de la Llei 1/2025, de 8 de gener, del Fons Agrari i Ramader, fruit de l’acord amb el sector a través de la Taula Agrària. Aquest fons estarà dotat amb 12 milions d’euros per poder actuar amb rapidesa en la reparació d’infraestructures i altres desperfectes causats per inclemències meteorològiques.
Per altra banda, també s’inclouen prop de 9,4 milions per reforçar el sistema de prevenció, vigilància i resposta davant de crisis sanitàries animals i vegetals que posen en risc a sectors estratègics per l’economia catalana. En aquesta línia, en aquests comptes també es contempla la inversió de 5 milions pel centre de referència en sanitat animal, IRTA – CreSA, per ampliar el nou edifici de bioseguretat i millorar-ne les capacitats.
Dins del marc dels nous pressupostos, el Departament destinarà 4,5 milions d’euros en ajuts adreçats tant a professionals del sector com a persones no professionals afectades per la DANA i els incendis. Aquesta línia de suport es posarà en marxa amb l’objectiu de donar resposta directa a les necessitats detectades al territori.
Més gestió forestal i polítiques de prevenció d’incendis
El Departament també reforça la seva estratègia de gestió forestal i prevenció d’incendis, amb 15 milions destinats a ens locals per executar i mantenir les franges de protecció per a zones urbanes,4 milions per la realització de cinc trams d’eixos de confinament i 6,9 milions per a cremes de recuperació de pastures — el major nombre dels últims 5 anys. A Catalunya, més del 64% del territori és forestal i els darrers anys han evidenciat la vulnerabilitat dels boscos per estrès hídric i acumulació de biomassa, fet que suposa un risc extrem. La solució passa per la gestió eficient, l’impuls de biomassa i l’impuls a la bioeconomia i al sector forestal. Tanmateix, el principal objectiu és “protegir a les persones” i garantir la seguretat per a pobles i activitats econòmiques en zones forestals.
Millora de la competitivitat, foment del relleu generacional i més recursos pel món rural
L’estabilitat de les explotacions i el relleu generacional continuen essent prioritat en els nous comptes d’Agricultura amb una inversió prevista de 70 milions pel Contracte Global d’Explotació, que representa un dels instruments de despesa més rellevants del Departament. Paral·lelament, els ajuts directes de la PAC ascendeixen a 265 milions i són una de les eines d’ajut més abundoses del Departament, representant el 26,5% del pressupost d’Agricultura i els fons del qual s’acabaran decidint aquest any a Brussel·les. El seu objectiu és garantir l’estabilitat econòmica de les explotacions agràries davant la volatilitat dels mercats, ajuden a la continuïtat de les explotacions, impulsen inversions vinculades a la mitigació del canvi climàtic i la sostenibilitat ambiental, com també a diversificar l’activitat agrària i millorar la resiliència.
En el marc de l’Agenda Rural de Catalunya, es destinaran 3 milions d’euros al Tiquet Rural, una iniciativa per fomentar l’emprenedoria al món rural amb l’objectiu de facilitar la creació o l’adquisició de noves microempreses als territoris rurals, així com el traspàs de negocis ja en funcionament dedicats a activitats no agràries. Enguany serà la tercera convocatòria d’aquests ajuts.
Agricultura preveu invertir més en projectes i ajuts per fomentar la innovació en el sector agroalimentari, forestal i el món rural. Per una banda, es destinaran 25 milions a l’Estratègia del biogàs i el digestat, que planteja l’oportunitat que ofereix la digestió anaeròbia a l'hora de tractar residus orgànics: processar adequadament els recursos orgànics, reduir les emissions causades per la seva gestió i generar energia d'origen renovable, reduint alhora les emissions. Per altra banda, s'hi destinaran 10 milions al Pla Innova, un model d’acompanyament al sector per promoure la innovació, la transferència tecnològica i la digitalització.
En aquest punt, el conseller Ordeig ha destacat que “la política agrària, la política pesquera i el futur del sector es juguen a Europa. Si no som allà on es prenen les decisions, no ens en sortirem. Per això, demanem una PAC que no retalli, que simplifiqui, que miri pel relleu generacional i el desenvolupament del món rural. Al mateix temps, volem una política pesquera comuna que no retalli els fons de pesca ni el 80% dels dies de pesca cada desembre”.
Sector pesquer, gastronomia catalana i transformació digital de l’Administració
El sector pesquer viu moments complexos per la pressió de la política comuna europea per reduir l’esforç pesquer sense tenir en compte la realitat de la flota mediterrània. En aquest context, el Govern preveu invertir 5 milions per compensar la paralització temporal de les flotes i preservar les rendes i 5 milions per impulsar la modernització i la millora energètica de la flota, la millora energètica i alhora continuar millorant la sostenibilitat de la flota catalana.
L’impuls del cooperativisme català, amb 15,5 milions, i la promoció, actualització i gestió dels diferents distintius d’origen i de qualitat, amb 2 milions, també són protagonistes de les inversions previstes dins la Direcció General d’Empreses Agroalimentàries i Qualitat Gastronòmica.
Finalment, el Departament vol destinar 5,2 milions d’euros en projectes de transformació digital de l’Administració entre els quals destaquen: el projecte per la definició i desenvolupament del sistema d’informació per la declaració de llavors i material vegetal, l’Observatori Agroalimentari, Ambiental i Rural o altres aplicatius i programes de gestió de dades.
Un pressupost valent
El pressupost aprovat pel Govern de la Generalitat assoleix un import rècord de 49.162 milions. Això suposa 9.126 milions més que els pressupostos de l’any 2023, els darrers comptes aprovats de la Generalitat, un increment del 22,8%. L’enfortiment dels serveis públics, el foment de l’habitatge i l’acceleració de la inversió són els principals trets de la proposta pressupostària. S’eleva fins a 4.146 milions la inversió del sector públic, una aposta per impulsar la transformació del país i recuperar el lideratge econòmic de Catalunya.