Comença la 37a Trobada Empresarial al Pirineu amb la mirada posada en una Europa que busca el seu rol en el nou ordre mundial

La 37a Trobada Empresarial al Pirineu ha arrencat aquest dijous al Palau Municipal d'Esports de la Seu d'Urgell amb la presentació del Baròmetre 2026, l'enquesta que pren el pols a l'empresariat assistent sobre la conjuntura econòmica i el seu encaix en el nou mapa econòmic mundial. 

Els resultats apunten que 8 de cada 10 empreses assistents a la Trobada preveuen incrementar la facturació aquest 2026 (81,68%) respecte l’any passat, mentre que un 53,39% anticipa un increment de beneficis i un 35,59% considera que es quedarà més o menys igual. Pel que fa al mercat laboral, un 65,57% té previst crear llocs de treball els propers sis mesos. El baròmetre també ha radiografiat la posició de l'empresariat assistent a la Trobada davant d’un dels debats que travessa l'agenda europea: la immigració. Un 61,45% considera que caldria millorar la regulació dels fluxos migratoris i vincular-ho a una oferta laboral. Finalment, l'empresariat ha respost també a la pregunta de quin aliat hauria de tenir la Unió Europea. L’opció més votada ha estat (amb un 43%) “ni la Xina ni els Estats Units d’Amèrica és millor anar sols", mentre un 26,38% han escollit la Xina com a aliat prioritari i un 19,69% ha escollit EUA. Un 10,24% ha declarat no saber-ho.  

La presidenta de la Trobada Empresarial al Pirineu, Montse Pujol, ha subratllat que les dades dibuixen una fotografia precisa del moment que viu el teixit empresarial. "Les dades d'aquest Baròmetre dibuixen un empresariat optimista, sòlid i amb voluntat de continuar creixent: més del 80 % de les empreses assistents a la Trobada preveuen incrementar la facturació el 2026, més de la meitat preveuen també augmentar beneficis i dues de cada tres crearan nous llocs de treball". Són xifres que, en un context internacional tan canviant, parlen per si soles i confirmen la maduresa d'un teixit empresarial que creix amb rendibilitat i que continua sent el principal motor d'ocupació del país.

El Baròmetre també recull la mirada de les empreses sobre dos dels grans debats que portem a la taula aquests dies: la immigració i el nou mapa econòmic mundial. En matèria migratòria, el missatge és nítid —més del 60 % defensa una regulació millor, vinculada a l'oferta laboral, perquè les empreses d'aquí necessiten talent i volen fer-ho bé. I pel que fa al posicionament d'Europa entre els Estats Units i la Xina, gairebé la meitat de l'empresariat —un 43,7 %— considera que el millor camí és caminar sols, una crida clara a l'autonomia estratègica que connecta directament amb el lema d'aquesta 37a edició: El nou mapa econòmic mundial: quin camí prenem? En definitiva, el Baròmetre ens mostra un empresariat que creix però també reflexiona, que mira els seus números però també el món que l'envolta. I aquest és, al final, l'esperit de la Trobada." 

 
Josep Borrell: 'El nou (des)ordre mundial' 
 
El president del CIDOB i alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors entre 2019 i 2024, Josep Borrell, ha estat el primer gran nom internacional de la 37a edició amb la conferència 'El nou (des)ordre mundial'. Borrell ha donat context a l'empresariat assistent davant un escenari geopolític marcat per la fragmentació, la competició entre blocs i la necessitat que Europa decideixi el seu paper en aquest nou tauler.

Borrell ho ha explicat en una conversa amb l’economista Isidre Sala que ha estat presidida per l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, que ha recordat que ja va venir a la primera edició de la Trobada. El paer en cap ha defensat que les ciutats tenen una responsabilitat de ser espais d’estabilitat i confiança econòmica i ha recordat que Lleida té la major reserva de sòl industrial planificat de Catalunya, projectes  transformadors com Torreblanca o la futura estació intermodal de mercaderies connectada als ports deBarcelona i Tarragona, i també ha apostat pel Parc Agrobiotech i els districtes d'experimentació com a pols de talent i innovació."Les empreses ens demanen una cosa molt senzilla, però molt valuosa: certeses. Necessiten estabilitat per invertir, necessiten confiança per créixer, necessiten instucions capaces d'acompanyar-les." 
 

 Xavier Espot: la mirada andorrana sobre el nou mapa econòmic
 
El cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, ha participat en la primera jornada  parlant sobre els principals reptes econòmics del país: la diversificació econòmica, la problemàtica de l'habitatge, la innovació i el llarg procés de negociació de l'acord d'associació amb la Unió Europea. Espot ha defensat que l'obertura econòmica delsdarrers anys ha estat positiva per Andorra perquè ha generat creixement, superàvits pressupostaris i nous sectors d'activitat, però ha admès que el procés dediversificació no s'ha culminat. El país necessita anar més enllà dels sectors tradicionals i apostar decididament per la innovació i l'alt valor afegit.  “L’obertura econòmica ha estat una bona decisió, ha creat molts centres d’activitat, però en la majoria de casos encara no ha culminat aquest procés de diversificació econòmica i en aquestpunt hem de treballar”  

 
Sobre l'habitatge, Espot ha reconegut que el creixement econòmic ha tensionat el  mercat, però ha assenyalat que les causes són múltiples com els canvis en lacomposició de les llars, els pisos turístics o la inversió especulativa i que el govern ja ha adoptat mesures concretes com la limitació de promocions d'inversors estrangers i la reconversió d'habitatges turístics al mercat residencial. En tot cas, ha  subratllat que és molt millor gestionar els problemes del creixement que els de la crisi."Si som simplistes a l'hora de buscar responsabilitats, al final acabarem aplicant solucions que no resoldran el problema." 

 
En resposta a les crítiques sobre els efectes col·laterals del creixement, Espot ha posat en perspectiva la situació actual respecte a la crisi que ell mateix va haver de gestionar el 2011. "És molt millor gestionar els problemes associats al creixement econòmic que la crisi econòmica. Jo he hagut de fer les dues coses i puc garantir que és molt millor la situació actual, amb tots els problemes associats, que la crisi que teníem." 
 
Pel que fa a l'acord d'associació amb la UE, ha explicat que la negociació, iniciada fa deu anys, ja és tancada i pendent de ratificació pel Consell General del Parlament andorrà i el Parlament Europeu. I amb relació al referèndum, ha confirmat que es convocarà un cop el text estigui signat i ratificat pel Parlament Europeu. 

Finalment, ha afirmat: “Andorra és un pol econòmic dle Pirineu, el Pirineu necessita Andorra i Andorra el Pirineu”. 
 

Joan Barrera: la Seu d'Urgell, capital empresarial durant dos dies 
 
L’obertura de la Trobada Empresarial al Pirineu ha anat a càrrec de l'alcalde de la Seu d'Urgell, Joan Barrera, que ha donat la benvinguda als més de 900 inscrits. Barrera ha posat en valor que la ciutat torna a acollir la cimera econòmica de referència de Catalunya i Andorra, amb 21 hotels ocupats a l'Alt Urgell i Andorra i una seixantena de periodistes acreditats. Barrera ha explicat en la seva intervenció que en un context d'incertesa econòmica i canvi global, la responsabilitat del sector  públic local és limitar la burocràcia, agilitzar la gestió i actuar com a motor i soci  de l'empresa privada, mai com un obstacle més.  "L'administració ha de ser el facilitadora, el motor. L'administració pública no pot  afegir més traves. Hem d'aconseguir una gestió àgil i propera que reconegui la burocràcia i que  acceleri les iniciatives" ha afirmat.
 
Una jornada que continua a la tarda i s'allarga fins demà divendres 
 
La 37a Trobada continua aquest dijous a la tarda amb la taula d'startups i intel·ligència artificial 'La IA no existeix, la feina tampoc', moderada per Josep Maria Ganyet, CEO de MORTENSEN, la taula 'Trajectòries empresarials d'èxit en clau personal i lleidatana' —amb Carles Camí, Tomàs Cusiné, Patricia Romero i Dolors Puyol— i la conferència del divulgador Xevi Verdaguer sobre longevitat. Divendres es reprendrà el programa amb la conferència de l'exprimer ministre italià Matteo Renzi, la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa i la cloenda amb representació del Govern d'Espanya.