Càritas d'Urgell va atendre l'any passat 982 llars i 2.060 persones per superar la situació de vulnerabilitat
El passat dimarts es va presentar, a la Sala d’Actes del Seminari Diocesà de la Seu d’Urgell, l’informe FOESSA sobre exclusió social, amb l'assistència d'una setantena de persones de diferents institucions, organitzacions i entitats vinculades amb la gestió social. Van ser-hi presents el regidor de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Jordi Mas, la síndica de greuges, Anna Martí, i la vicepresidenta del Consell Comarcal, Mireia Tarrats.
A l’acte, presidit pel president de Càritas d’Urgell i Bisbe de la diòcesi, Josep-Lluís Serrano Pentinat, també hi va assistir el Vicari General, Mn. Josep M. Mauri, a més del Consiliari de Càritas d’Urgell, Mn. Jaume Mayoral; la directora de Càritas Diocesana d’Urgell, Marta Fortuny, i la presidenta de Càritas Andorrana, Anna Villas.
La presentació va anar a càrrec de Miriam Feu i Neus Puigsubirà, membres de l’Observatori de la realitat social de Càritas Catalunya, i va mostrar les dades més explicatives de l’informe, tot posant èmfasi en la situació que afecta la Diòcesi d’Urgell, on s’han atès 982 llars i 2.060 persones han rebut el suport de Càritas per superar la situació de fragilitat. Mentre a Catalunya, 1 de cada 3 persones viu en una situació d’integració precària, amb alt risc de caure en exclusió en un canvi de cicle econòmic, en el territori del Bisbat d'Urgell, quasi el 20% de les persones que acudeixen a Càritas no poden respondre a les exigències econòmiques familiars malgrat que treballen i estan en actiu en el món laboral. L’estudi constata que 1.351.000 persones es troben en situació d’exclusió social, el que representa el 17% de la població catalana.
L’habitatge, el principal factor de desigualtat i exclusió social
L’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, elaborat per la Fundación FOESSA, ofereix una radiografia exhaustiva de les fractures socials al país. Segons l’informe, 568.000 llars, on viuen gairebé 2 milions de persones, pateixen precarietat en l’habitatge. De les diferents formes de dificultats amb l’habitatge es destaca que el 13,3% de la població cau en la pobresa extrema després de pagar les despeses d’habitatge, i que el 12,6% viu en amuntegament greu. A més a més, el 6,3% pateix tinença en precari (habitacions de relloguer, ocupant, en cessió o en procés de desnonament), amb la por de ser expulsades de l’habitatge en qualsevol moment. A la Diòcesi d’Urgell, un 65% viuen de lloguer, però no poden fer front a les despeses, un 16% de relloguer, un 6% viuen acollits, un 4% en un habitatge cedit. Com a dada alarmant, un 5% dels que requereixen suport viuen en una casa en propietat.
La Diòcesi d’Urgell disposa de tres pisos d’acollida transitòria, que han donat suport a sis famílies durant l’any 2025. Han dut a terme ajudes directes per l’habitatge de 102.926,97 €, el que representa el 44% dels ajuts directes que han donat a les famílies per viure. En conjunt, 1 de cada 5 persones viu en situació d’exclusió residencial, entorn d’1,5 milions de persones.
Precarietat laboral
L’altre gran motor de la fractura social és la precarietat laboral, que afecta 1,4 milions de persones a Catalunya (el 38% de la població ocupada). Les ponents van explicar que "treballar ja no et salva de l’exclusió": el 55,4% de les persones en exclusió social viuen en llars on la persona sustentadora principal treballa, i s’hi afegeix un 12,4% de la població que viu en llars on la sustentadora principal es troba a l’atur des de fa 1 any o més. I va destacar que això té conseqüències en tots els àmbits de la vida, especialment en la seva salut mental.
Aïllament social i exclusió severa
L’informe també alerta sobre el trencament dels vincles comunitaris: l’aïllament social en situacions d’exclusió severa s’ha quadruplicat, passant del 4% al 16%. Flores ha afirmat que «allà on hi ha vincles, l’exclusió és reversible; allà on es trenquen, la dependència s’accelera». Participar en associacions, espais comunitaris o xarxes de suport redueix fins a un 30% el risc de malaltia i millora les possibilitats d’inclusió. A més a més, l’exclusió social deteriora la salut física i mental: ha augmentat la població amb malalties greus que no reben atenció mèdica del 3% el 2018 al 5% el 2024 a Catalunya.
L’exclusió no afecta tothom per igual, i l’informe destaca les dones i les persones migrants per patir més exclusió: 1 de cada 5 llars encapçalades per dones viu en exclusió, així com un 43% de les persones d’origen immigrant, que puja fins al 75% si es troben en irregularitat administrativa.
Els principals perdedors són els infants i adolescents, amb 1 de cada 3 en exclusió social, una taxa que no ha parat d’augmentar des del 25% (2018) fins al 33% (2024), cosa que constata que els estem retallant el futur i les oportunitats. L’informe hi afegeix els joves, que tenen un futur desdibuixat normalitzant la precarietat laboral i sense poder accedir a l’habitatge.
Miriam Feu i Neus Puigsubirà van acabar la presentació destacant que «no fallen les persones, falla el sistema», i que 3 de cada 4 persones tenen activades estratègies d’inclusió (treballar, estudiar, formar-se, etc.). Van reclamar polítiques integrals i coherents, començant per l’habitatge, on l’ampliació del parc públic de lloguer sigui prioritari; protegir els infants i promocionant els joves, i van insistir a apostar per la generació de vincles comunitaris i la participació social com a elements clau per sortir de l’exclusió.