Les turbines de la central hidroelèctrica d'Esterri d'Àneu s'aturen el 27 de juliol perquè parli la història
El proper 27 de juliol, les turbines de la Central Hidroelèctrica d'Esterri d'Àneu s'aturaran excepcionalment per convertir l'equipament en un espai de memòria, cultura i reflexió ciutadana en el marc del Festival Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu. Aquesta iniciativa forma part de la col·laboració que Endesa manté, per quart any consecutiu, amb el festival, una aliança que reafirma el compromís de la companyia amb la cultura, el territori i la preservació del patrimoni aneuenc, i que comparteix la voluntat d’utilitzar la cultura per apropar al públic la història, la memòria i la identitat d'un territori estretament vinculat a l'energia i al patrimoni industrial.
La central hidroelèctrica serà, doncs, l'escenari d'una de les propostes més singulars de l'edició d'enguany del Dansàneu: una jornada dedicada a la memòria democràtica que transformarà temporalment un espai habitualment destinat a la producció d'energia en un punt de trobada per a la divulgació històrica i la memòria democràtica. Per unes hores, les turbines deixaran de generar energia amb l’aigua per deixar pas a l’energia de les paraules. L’aturada temporal de la maquinària convertirà la central en un espai de memòria, cultura i reflexió oberta a la ciutadania.
La central acollirà la conferència "1936: l'origen polític de l'equidistància i altres llegats del franquisme", a càrrec de l'historiador François Godicheau, catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Toulouse Jean Jaurès i un dels especialistes internacionals més reconeguts en l'estudi de la Guerra Civil espanyola, el franquisme i la construcció de la memòria democràtica.
La jornada es completarà amb la representació de “El gegant del Pi”, el premiat monòleg escrit i interpretat per Pau Vinyals, que reflexiona sobre els silencis familiars, la memòria heretada i la persistència dels relats del passat en la societat actual.
Durant la Guerra Civil, les centrals hidroelèctriques del Pirineu van tenir una importància estratègica cabdal, ja que garantien el subministrament elèctric a bona part de la indústria catalana. Aquesta funció les va convertir en objectius prioritaris dels bombardejos franquistes dels anys 1937 i 1938.
Noves iniciatives per reforçar la col·laboració
La segona de les iniciatives destacades serà “Les barques volen pel cel”, una producció pròpia del Dansàneu inclosa dins del programa oficial de l'Any Pau Casals 2026, que commemora el 150è aniversari del naixement del músic universal.
L'espectacle recupera la relació artística i humana entre Pau Casals i el seu germà Enric Casals, una figura fonamental però sovint poc coneguda en la trajectòria del violoncel·lista. A través de la música, la paraula i la interpretació, la proposta reivindica una part significativa del patrimoni cultural català i contribueix a mantenir viu el llegat d'una de les figures més universals de la cultura catalana.
Amb aquesta col·laboració, Endesa i el Dansàneu comparteixen la voluntat de contribuir a la dinamització cultural del Pirineu i de posar en valor espais, històries i persones que formen part de la identitat de les Valls d'Àneu. Una aliança que demostra com la cultura pot esdevenir una eina per preservar la memòria, donar nous usos al patrimoni i reforçar el vincle entre el territori i la ciutadania.
Les Valls d'Àneu tenen un significat especial per a Endesa. És en aquest territori on es van construir algunes de les primeres grans infraestructures hidroelèctriques del país, que van contribuir decisivament a l'electrificació de Catalunya i al seu desenvolupament econòmic i social. Preservar i difondre aquest llegat és també una manera de reconèixer la importància del territori i de les persones que hi han viscut i treballat al llarg de generacions.