Un projecte pioner de la UdL i Endesa estudia el comportament de l'aigua al tram alt de la Noguera Pallaresa
El tram alt del riu Noguera Pallaresa s’ha convertit en un espai clau per entendre com funcionen els rius de muntanya i com poden evolucionar en un context de canvi climàtic i creixent pressió sobre els recursos hídrics. S'estudia un tram de 20 quilòmetres de riu entre Borén, Esterri d'Àneu, Escaló i Llavorsí amb 20 punts de control que aporten dades contínues sobre cabal i temperatura en un entorn d'alta muntanya amb mesures cada quinze minuts, generant una base de dades contínua i homogènia en el temps. Aquest estudi fet pel Grup de Recerca de Dinàmica Fluvial (RIUS) de la Universitat de Lleida (UdL), amb la col·laboració d’Endesa, ha permès desplegar una infraestructura científica estable i poc habitual al Pirineu.
La zona que s'estudia compta amb una gran diversitat de trams fluvials, afluents i infraestructures hidràuliques, que permet analitzar el riu en condicions molt diferents dins d’un mateix sistema. "La conca experimental de la Noguera Pallaresa té el potencial d'esdevenir un referent a escala regional i d'integrar-se en xarxes internacionals de seguiment hidrològic i ambiental", ha assegurat el catedràtic de Geografia Física de la UdL, Ramon Batalla.
Xarxa de 20 punts de control
La xarxa de 20 punts de control permanents s'han distribuït al riu principal i en alguns afluents rellevants, i també entorn d’embassaments i aprofitaments hidroelèctrics. En aquests punts s’hi registren de manera automàtica variables com el nivell, el cabal i la temperatura de l’aigua.
Aquest volum de dades és un dels elements més rellevants del projecte des d’un punt de vista informatiu. A més dels sensors automàtics, l’equip investigador ha realitzat ja més de cinquanta aforaments manuals per calibrar i validar les dades, fet que permet convertir els nivells registrats en cabals reals del riu. Els valors mesurats abracen un rang ampli, des de situacions de molt baix cabal fins a episodis pròxims als 7 metres cúbics per segon, una variabilitat clau per entendre el comportament del riu al llarg de l’any.
Els responsables del projecte subratllen que el més rellevant no és una xifra concreta, sinó la possibilitat de disposar de sèries llargues de dades en un riu de muntanya, un fet poc habitual fins ara. "La informació recollida al llarg de quatre anys genera una base de dades contínua i homogènia en el temps", ha destacat Batalla. Aquesta continuïtat permet identificar patrons de funcionament, detectar canvis progressius i millorar els models que s’utilitzen per preveure l’impacte del canvi climàtic i dels usos humans sobre els recursos hídrics. "Les dades obtingudes indiquen que la combinació de monitoratge en temps real, treball de camp i modelització hidràulica és clau per entendre la dinàmica fluvial i garantir una gestió equilibrada de l'aigua", ha subratllat Batalla.
Referent científic a escala regional
Disposar de dades fiables i sostingudes en el temps permet reduir la incertesa en la presa de decisions, millorar la planificació hidrològica i avançar cap a una gestió de l’aigua més ajustada a la realitat del territori. En rius de muntanya com la Noguera Pallaresa, que actuen com a fonts principals d’aigua i reguladors naturals del territori, aquesta informació és especialment estratègica, han indicat els responsables de l'estudi.
La col·laboració d’Endesa ha estat determinant per fer possible el desplegament de la xarxa de monitorització, facilitant l’accés a determinats trams i infraestructures i aportant informació tècnica vinculada al funcionament hidràulic. Aquesta cooperació entre universitat i empresa permet integrar el coneixement científic amb la gestió real del riu, contribuint a una millor comprensió de la convivència entre la producció hidroelèctrica i la conservació dels ecosistemes fluvials.
Els investigadors remarquen que només amb dades sostingudes en el temps és possible detectar tendències reals i fonamentar qualsevol debat sobre el futur de l’aigua amb informació objectiva. En aquest sentit, la conca experimental de la Noguera Pallaresa té el potencial d’esdevenir un referent científic a escala regional, i de situar el Pirineu com un territori que no només conserva l’aigua, sinó que també genera coneixement clau per gestionar-la millor.
El projecte es desenvolupa íntegrament dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu i compta amb l’autorització i supervisió dels organismes competents, com la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, garantint el respecte pel medi i el rigor del treball científic.